Seguritat perimetral

La seguritat perimetral correspon a l'integració d'elements i sistemes, tant electrònics com mecànics, per a la protecció de perímetros físics, detecció de tentatives d'intrusió i/o dissuasió d'intrusos en instalacions especialment sensibles. Entre estos sistemes destaquen els radars tàctics, videosensors, tanques sensorizadas, cables sensors, barreres de microones i infrarrojos, concertinas, etc.

Classificació

Els sistemes de seguritat perimetral poden classificar segons la geometria de la seua cobertura (volumètrics, superficials, llineals, etc.), segons el principi físic d'actuació (cable de fibra òptica, cable de radiofrecuencia, cable de pressió, cable microfónico, sege electrificado, etc.) o be pel sistema de soport (autosoportados, soportats, enterrats, detecció visual, etc.).

També són classificats depenent del mig de detecció:

• Sistemes Perimetrals Oberts: Els que depenen de les condicions ambientals per a detectar. Com a eixemple, la video vigilància, les barreres infrarrojas i les barreres de microonas. Esta característica provoca falses alarmes o falta de sensibilitat en condicions ambientals adverses.
• Sistemes Perimetrals Tancats: Els que no depenen del mig ambient i controlen exclusivament el paràmetro de control. Com a eixemple, els històrics cables microfónicos, la fibra òptica i els piezo-sensors. Este tipo de sensors sol ser d'un cost més elevat.

Aplicacions

La seua principal aplicació correspon a Seguritat Nacional (instalacions militars i governamentals, fronteras, aeroports, etc.) i instalacions privades d'alt risc (centrals nuclears, sèus corporatives, residències VIP, etc.).

Vore també

• Sistema Integrat de Vigilància Exterior
• Seguritat ciutadana
• Seguritat en l'indústria