LHS 1070

LHS 1070 és un sistema estelar de magnitut aparent +15,42 situat en la constelació de Sculptor. Està compost per una nana roja, LHS 1070 A, i dos objectes, LHS 1070 B i C, possiblement nanes marrons. Es troba a 25,2 anys llum del sistema solar i l'estrela coneguda més propenca a ella és Gliese 915, a 7,3 anys llum.

LHS 1070 A

La component principal, LHS 1070 A, és una nana roja de tipo espectral M6.0V. Té una temperatura efectiva de 3160 K i una massa entre el 13% i el 16% de la massa solar. Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada —llímit inferior de la mateixa— de 6,8 km/s. Mostra una forta activitat fotomètrica, sent una estrela fulgurant.

En un diagrama massa-lluminositat, LHS 1070 A apareix massa tènue per a la seua massa o molt massiva per a la seua lluminositat. Esta aparent discrepància pot deure's a la presència d'una companyera molt pròxima de LHS 1070 A. El descobriment d'esta hipotètica acompanyant va ser notificat en 1999, pero numerosos estudis posteriors no han pogut confirmar la seua existència.

Per una atra part, l'edat del sistema es pot estimar en 500 - 800 millons d'anys, encara que, per la seua cinemàtica, pot ser associat a la vella població de disc.

LHS 1070 B i C

LHS 1070 B i C formen un sistema binari que el seu periodo orbital és de 17,24 anys. El semieje major del seu òrbita és de 3,53 UA. A la seua volta, el parell BC gira entorn a LHS 1070 A cada 44 anys, encara que esta òrbita està mal determinada; el periodo orbital provablement siga més llarc, entre 80 i 200 anys. El semieje major d'esta òrbita pot ser de 8,6 UA. Les dos òrbites són coplanars.

LHS 1070 B té tipo espectral M8.5V i una temperatura de 2450 K. La seua massa és de 0,077 masses solars i gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació d'a lo manco 16 km/s. LHS 1070 C, de tipo espectral M9-9.5V, té una temperatura de 2400 K. En una massa de 0,071 masses solars, trencada en la mateixa velocitat que la seua companyera propenca.

Tant LHS 1070 B com LHS 1070 C estan prop del llímit que dividix a les nanes roges de les nanes marrons. Estos objectes es caracterisen per temperatures efectives molt baixes i per la formació de pols en les seues atmòsfera. Es creu que LHS 1070 C és, casi en certea, una nana marró, i LHS 1070 B provablement també ho siga.

En este últim objecte s'ha detectat una «llamarada impulsiva» que demostra que els objectes en el llímit de la fusió del hidrogen poden mostrar els mateixos events que les estreles fulgurants. Les llamaradas impulsives duren entre 100 i 1000 segons i tenen gran amplitut; estes llamaradas, observades en UV Ceti o YZ Canis Minoris, poden llegar a aumentar la lluentor de l'estrela fins a en 5 o 6 magnituts. En el cas específic de LHS 1070 B, la llamarada va supondre un aument de lluentor de 8,2 magnituts en banda B, la major amplitut observada en este tipo d'events.