L'orfanat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'orfanat és una producció cinematografica espanyola de l'any 2007. Ha tengut vàries modificacions i se l'ha desenrollat en diferents versions, com la nortamericana o japonesa, tenint en conte els drets de la producció. Se tracta de l'opera cosina del director Juan Antonio Bayona produida per Rodar i Rodar, co-produida per Telecinco, presentada per Guillermo del Toro i protagonisada per Belen Rueda. La película naix a partir del cortometrage del guioniste, Sergio G. Sánchez, "Se que estas ahi" sobre la tematica dels amics invisibles.

El guió quedà apartat fins que fon triat per al laboratori del Sundace Film Institute, conseguiria un director, Juan Antonio Bayona, i se ficaria en el proyecte Guillem del Bou i Telecinco Cinema que aumentaria presupost fins els quatre millons i mig d'euros.La película tingué exit, tant en taquilla com en critica, en Espanya i recaptà casi 80 millons de dolars de nivell mundial, estigue nominada a 61 premis internacionals dels que guanyà 31, entre els que destaquen 7 premis Goya. Ademés, l'empresa New Line Cinema comprà els drets per a fer un remake america que estara també produït per Del Toro.

Sinopsis[editar | editar còdic]

Laura (Belen Rueda) torna en la seua familia a l'orfanat a on va créixer de chiqueta, en l'intenció de convertir-ho en una residencia per a chiquets en Sindrome de Down. Una volta en el lloc, el chicotet Simón (Roger Princep) de set anys, fill adoptiu de Laura i el seu marit, portador del VIH, escomença a deixar-se portar pels seus amics imaginaris, als que els seus pares no els donen importancia. Un d'ells és Tomás (Óscar Casas) que porta una maixquera semblant a un sac que li tapa tota el cap, i pronte se li uniran cinc chiquets més. Uns dies més tart, una treballadora social, Benigna Escobedo (Montserrat Carulla), acodix a l'orfanat per a parlar sobre l'adopció de Somón i la seua malaltia, pero com tot sembla un poc estrany, Laura s'enfada i la tira de casa. No obstant, eixa mateixa nit Laura la descobrix mirant en l'almagasen de carbó, pero la dona conseguix escapar abans de que puga ser atrapat.

Més tart, Simón li explica a sa mare el joc al que ha estat jugant en els seus amics imaginaris, que consistix en reemplaçar objectes per atres, i a l'acabar les pistas, deuries trobar el teu tesor, i al fer-ho, tens dret a demanar un desig. Jugant a això, Simón troba els papers de l'adopció, i Laura li espeta que són papers personals; en mitat de la discussió, ella li crida que deu deixar de dir mentiroles en lo referent a jugar en atres chiquets, i ell li diu que és ella la mentirosa, perque no és sa mare, i els seus amics li han dit que se va a morir pronte.

Durant la festa d'inauguració, Laura i Simón discutixen perque ella no te temps d'anar a vore "la casita de Tomás", i se marcha. Més tart puja per a disculpar-se, i mentres lo busca se troba en Tomás, que la tanca en un dels quarts de bany. Quan Laura conseguix eixir, descobrix que Simón ha desaparegut, i lo busca sense descans tant dins com fora de la casa. La busca la conduïx fins la cova a on Simón havia conegut a Tomás, pero la marea puja i li és impossible entrar, i en la carrera se trenca una cama. En l'hospital, la psicologia de la policia, Pilar (Mabel Rivera), els diu tant a Carles com a Laura que no havia ningú en la cova, pese a que Laura havia vist alli a algu, i que és possible que Benigna hi haja seqüestrat al seu fill. Eixa mateixa nit, Laura, mentres està tombada en el llit, oix en sa casa uns colps inexplicables en les parets.

Sis mesos més tart, Carles i Laura veuen en la ciutat a Benigna passejant un cochet de bebé. Laura la flama, pero és atropellada per un camió, morint a l'instant. Laura conseguix agarrar el cochet pero descobrix que en el seu interior soles hi ha una monyica en un sac semblant al de Tomás, posat en el cap. La policia revisa la casa de Benigna i descobrix que ella treballà en l'orfanat i tenia un fill nomenat Tomás. Ell portà un sac en el seu cap degut a la seua deformitat i fon apartat dels demés chiquets. Tomás fon accidentalment assessinat pels chiquets de l'orfanat que li furtaren la maixquera prop d'una cova en la plaja. El chiquet, avergonyit, s'amagà en la cova a on mori ofegat al pujar la marea. Desesperada, Laura va a una medium nomenada Aurora (Geraldine Chaplin) per a buscar pistas de la desaparició del seu fill; la dona descobrix que els espirits dels chiquets de l'orfanat seguixen en la casa, i ploren perque diuen que han segut enverinats. Finalment, convenç a Laura que hi ha que "creure per a vore", i ella descobrix sacs de farina plens de cendres i ossos dels orfens dins de l'almagasen de carbó que havia estat rondant Benigna, per tant se deduix que ella els assessinà com venjança per la mort del seu fill.

Incapaç d'enfrontar-se a la situació, Carles abandona l'orfanat i Laura li demana que li doni dos dies de determini per a trobar a Simón. Ella recrea la disposició original de l'orfanat i intenta posar-se en contacte en els fantasmes dels chiquets, mediant els seus jocs i pronte escomença a vore'ls a la seua al voltant i ella inicia un joc de pilpil, al que solia jugar quan se crie en l'orfanat. Els fantasmes la conduïxen a una porta oculta dins d'un armari baix l'escala ("la casita de Tomás", a la qual Simón se referi just abans de la seua desaparició). Esta porta conduïx a un espai del soterraneu. En el que veu a Simón viu i ho abraça en una manta. Quan conseguix que els fantasmes dels chiquets desapareixquen, Laura troba que la manta a on havia estat abraçant a Simón està buida i a la seua esquena se troba el cadaver del seu fill, que porta la maixquera de Tomás.

Descobrix, al fi, que havia segut ella la que, sense voler, havia causat la mort de Simón, bloquejant en la seua busca la porta del soterraneu, atrapant-ho dins, i recorda els sorolls inexplicables que havia escoltat aquella mateixa nit eren els de Simón tractant d'eixir i caent per les escales. Laura, en estat de shock, porta el cos Simón amunt i engolix varis sarpallons de pastilles d'Alprazolam, demanant estar en Simón atra volta, com premi per haver terminat el joc del tesor. El desig torna la vida a Simón en els braços de Laura, i ell desija, a la seua volta, que se quede en tots els chiquets de l'orfanat per a que els cuide, i ella accepta.

Més tart, Carles acodix al memorial per a Laura, Simón, i els orfens. Despuix de portar-los flors, torna al vell dormitori dels orfens i troba en el sol un medalló de Sant Antoni, el buscador d'artículs perduts, que havia donat a Laura algun temps arrere. Ell oix la porta de dormitori obrint-se, alça la vista i sonriu.

Repart[editar | editar còdic]