El castell de Fürstenstein (en polac: Zamek Książ; en alemà: Schloß Fürstenstein; en silesio: Schlessla Ferschtensteen) és el castell més important de la Baixa Silesia, en Polònia. Es troba prop de Wałbrzych (Waldenburgo abans de 1946 en alemà).

Història

Abans de el XX

 
Vista del castell de Fürstenstein a mitan de el XIX (colecció Alexander Duncker).
 
Vista lluntana del castell

L'història d'este castell es remonta fins al XIII. El seu nom alemà va evolucionar de Wistenberch, a Vorstinberch, Vorstinburg i Fürstenberg, per a convertir-se en Fürstenstein. Va ser destruït pel rei Otakar II de Bohèmia en 1263. Entre 1288-1292, el duc polac Bolko I el Sever de Świdnica va manar construir un nou castell fortificat per a assegurar la defensa dels seus dominis. L'últim senyor d'esta dinastia polaca, emparentat en els Piast, va anar el duc Bolko II el Menut, net de Casimiro III de Polònia i gendre del duc Leopoldo d'Àustria. En morir sense descendència, la seua viuda, Ana de Habsburgo (1315-1392), va governar el ducado fins a la seua mort, sent incorporat a la corona de Bohèmia. L'emperador Wenceslao I ho va entregar en l'any 1401 a Janko de Chotiemitz. Va ser conquistat i saquejat pels husitas en 1428-1429. Birka de Nassiedel ho va rebre en feu del rei de Bohèmia en 1464. Posteriorment ho va vendre al comte Hans von Schellendorf, que va ser arrestat i encarcerat en 1482 pel rei Matías Corvino d'Hongria durant la guerra per Silesia, sent destruït pels burguesos de Świdnica (Schwednitz). El ducado de Świdnica va continuar pertanyent al regne de Bohèmia fins a 1497.

En 1509 Konrad de Hoberg (el seu llinage es va convertir en Hochberg en 1714) va adquirir el castell i els seus dominis. Es va convertir en la residència principal dels comtes de Hochberg durant el XVII. Un dels representants més destacats d'esta dinastia comtal va ser Juan Enrique XI (1833-1907), comte de Hochberg, príncip de Pleß i baró de Fürstentein. Companyer de l'emperador Guillermo II d'Alemània, va obtindre el títul de duc de Pleß en 1905.

Despuix de 1945

Els comtes de Hochberg, que varen abandonar el castell en 1928, varen continuar sent els seus propietaris fins a 1941, quan el govern nazi d'Alemània ho va expropiar per la ferma oposició de la família al nazisme. El comte Juan Enrique ya s'havia traslladat a Gran Bretanya en 1932, a on adoptaria la nacionalitat britànica, combatent en l'eixèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. El seu germà Alexander von Hochberg va lluitar en les files del eixèrcit de Polònia contra Alemània.

Les autoritats alemanes varen instalar una escola de la Luftwaffe en el castell, convertint-ho en un dels punts del Proyecte Riguera, una espècie de llínea defensiva a partir de vàries fortalees a lo llarc de les montanyes entre Silesia i els Sudetes. La sala de ball es va convertir en el lloc de reunió del quarter general alemà i la seua decoració interior va desaparéixer, com en atres sales del castell. S'estima que uns 3.000 treballadors forçats i presoners varen ser obligats a treballar durant quatre anys excavant i ampliant túnels, que actualment s'utilisen per a estudis geològics i de gravimetria. Una placa recorda en el parc el Proyecte Riguera.

l'eixèrcit soviètic, despuix de derrotar als alemans, va conquistar el castell en 1945. Uns mesos despuix va ser la sèu directiva de l'indústria del carbó del nou govern de Polònia, i les autoritats polaques ho destinaria successivament a distintes institucions obreres. Des de 1971 es va convertir en un centre regional deportiu, de turisme i oci. En 1990 va passar a ser propietat de l'ajuntament de Wałbrzych.

Actualment, una part del castell ha segut oberta al públic.


El 10 de decembre de 2014, un incendi va destruir gran part dels voltons i la teulada de la part oriental del castell, que va tindre que ser evacuat. Unes trenta brigades de bombers de tota la Baixa Silesia varen acodir per a combatre l'incendi.[1]

Arquitectura

 
Vista de les tribunes del saló Maximiliano

Els fonaments del castell actual es remonten al XIV, en estructures irregulars construïdes a uns 30 m d'altura. És el castell superior. El castell inferior és d'estil gòtic tardà en l'ala Mateo (Skrzydło Macieja/Matthäus-Trakt).

En la segona mitat de el XVI el castell va ser reconstruït en estil renaixentista. La seua funció com a fortalea va desaparéixer en part donant lloc a elements decoratius afegitons en successives reformes, quan es va convertir en residència dels comtes de Hochberg. L'ala sur, afegida durant la Guerra dels Trenta Anys, va ser reconstruïda en estil barroc italià per Antonio Domenico Rossi a finals de el XVII. Entre 1718 i 1734 es varen efectuar atres reformes. Els comtes de Hochberg residien en més freqüència en l'ala residencial de cinc pisos al sur i en l'edifici de quatre pisos de l'est. El Vorburg va ser reconstruït a mitan de el XVIII en una entrada de dos torres, mentres que el pont d'accés va ser decorat en estàtues mitològiques gregues. De 1908 a 1923, l'imponent ala oest va ser reconstruïda en la Torre Blanca i la Torre de Sant Jorge, mentres que es varen afegir decoració neorrenacentistas a l'ala nort. La torre major va adquirir el seu aspecte actual en 1923.

Interior

El saló Maximiliano ha conservat la decoració barroca en dos fumerals, tribunes, estuc d'Ignatius Provisore i fresca. El saló vert està obert al públic, aixina com el saló blau (saló de música) i atres sales.

La major part de la decoració interior va desaparéixer despuix de 1941, quan el castell va ser ocupat per l'eixèrcit alemà i quatre anys despuix en ser saquejat pels soldats soviètics. D'esta forma, la Krumme Saal de l'ala Mateo va desaparéixer per complet en la seua decoració gòtica. Els terrats, fumerals i retrats varen ser retirats o destruïts i substituïts per una decoració d'acort en l'estètica nazi.

Algunes sales varen ser restaurades durant la década de 1990 en atres decoració, com la sala dels cavallers, la sala de ball o el saló Konrad, a on tota la decoració desapareguda ha segut reposta per mig baix de documents fotogràfics.

Jardins

 
Terrat Tares Wodny
 
Terrat de Flora

Els jardins estan organisats en dotze terrats[2] al voltant del castell. Destaca la Tares Wodny (terrat de l'aigua), la Tares Bogini Flory (terrat de Flora), la Tares Kasztanowcowy (terrat dels castanyers), la Tares Środkowy (terrat del mig), la Tares Różany/Kaskadowy (terrat de les roses o les cascades) i la Tares Podkowiasty (terrat de ferradura).

L'entorn va ser restaurat en l'any 2007 en fondos europeus. El terrat nort va ser reconstruïda en 2010 i el terrat inferior en 2011.

En la base del castell hi ha un parc d'estil anglés creat en el XIX en un espai de 125 hectàrees. Existix un bosquecillo de tiles plantat en 1725 en direcció al llogaret veí de Lubiechów, actualment integrada en la vila de Wałbrzych. En el parc també es troba la capella funerària de la família von Hochberg, construïda en estil barroc.

Ilustracions

Notes i referències

Enllaços externs

  • [[Archiu:{{#switch:Polònia|20px|Vore el portal sobre Polònia]] Portal:Polònia. Contingut relacionat en Polònia.


Referències