Koko

Koko (Sant Francisco, Califòrnia, 4 de juliol de 1971-Woodside, Califòrnia, 20 de juny de 2018) va ser una gorila adestrada per la doctora Francine Patterson i uns atres científics de l'Universitat de Stanford. La finalitat del seu entrenament era poder comunicar-se en ella per mig de més de 1000 signes basats en la llengua de senyes americana (ASL). Comprenia aproximadament dos mil paraules d'anglés parlat.

Ha segut l'inspiració per al personage de Amy, la simi «parlante» de la novela Congo, de Michael Crichton.

Koko és diminutivo de Hanabi-Ko, que significa «Filla dels fòcs artificials», en japonés (en referència al dia del seu naiximent, el Dia de l'Independència dels Estats Units).

Us de llenguage

Alguns científics afirmen que Koko usava la llengua de signes, i les seues accions eren coherents en els gests que usava, i indiquen que dominava l'us del llenguage. Uns atres sostenen que ella no comprenia el significat que hi ha darrere de lo que feya, pero deprenia a completar els signes perque els investigadors la recompensaven per fer-ho (indicant que les seues accions eren merament producte d'un comportament condicionat). També s'ha discutit sobre el habilitat de Koko per a expressar pensaments coherents a través de la llengua de signes, aduint que les conversacions en el gorila estaven subjectes a l'interpretació que el seu interlocutor pot vore en improvables concatenació de significats. Uns atres sostenen inclús que es tractaria d'un frau.

La doctora Patterson creu que Koko inventava nous signes per a comunicar noves idees. Per eixemple, afirma que ningú va ensenyar a Koko la paraula "anell"; per lo tant, per a referir-se a ella, Koko combinava les paraules "dit" i "polsera", és dir, "polsera de dit". Un atre event que sugerix que Koko comprenia les seues expressions va tindre lloc durant un chat-trobe d'Internet. Quan Koko va ser entrevistada en presència de la doctora Patterson sobre la possibilitat de tindre fills en la seua parella, Ndume, Koko va indicar decididament que no, inclús usant térmens com "retret" i "mal" per a referir-se a Ndume. A pesar d'açò, Patterson va contestar al entrevistador que, si s'introduïren més femelles al recint, Ndume podria ser més receptiu i podria emparellar-se en Koko. Koko de nou va respondre que no, indicant que comprenia i que no estava d'acort en l'interpretació de Patterson de la seua resposta. Ndume continua mostrant-se poc dispost a tindre crío en Koko. Als crítics açò solament els semblen anècdotes i clars eixemples de la falàcia patètica que contamina els estudis d'este tipo, a pesar de que un gorila no encaixa en un "objecte natural inanimado", com definix dita falàcia.

El debat requerix un plantejament cuidadós sobre quin significa "deprendre" o "usar" un llenguage. Este debat ha estat en curs des del primer experiment de llengua de senyes en simis (el chimpansé Washoe, en la década de 1960; el chimpansé Nim Chimpsky i l'orangutà Chantek). Els gorilas i els bonobos (chimpansés pigmeos) són relativament experts en certes formes de comunicació, mentres que el chimpansé comú i els orangutanes són més experts en habilitats manuals, com poder "caminar" per les branques en les mans.

L'entrenament de Koko va començar quan va complir un any. La doctora Patterson ha valorat que el seu vocabulari superava les 1000 senyes, lo que la situava entre els més hàbils no humans en l'us del llenguage. Per mig d'este estudi experimental, va ser possible implementar un método de llengua de senyes per a sorts en primats. En l'aplicació d'esta metodologia, es va conseguir que el gorila "Koko” poguera deprendre més de 375 signes diferents, els quals utilisava per a comunicar-se. Entre les destrea adquirides destaquen: la capacitat per a realisar preguntes i respostes; el habilitat per a identificar varietats d'objectes; i inclús la facultat per a transmetre emocions com l'alegria i la tristor (Patterson,1978). En este estudi es va poder evidenciar que els goriles poden comunicar-se de manera satisfactòria en humans per mig de la llengua de senyes. En este particular, Kortlandt (1962), considera que esta habilitat de comunicació dels póngidos prové del seu  antecessor (el  driopitecino) un tipo de homínit pertanyent a una tribu extinta de simis euroasiàtics que, es creu,  estaven estretament relacionats en l'antepassat comú de goriles, chimpansés i humans (“ Dryopithecini,”2022).

Segons l'autor, esta espècie ancestral posseïa característiques més humanes que les que actualment gogen els seus descendents, els póngidos —com “Koko”—, pero per una especiación per aïllament de vàries poblacions en regions geogràfiques distintes, les seues destrea varen ser ocultades en unes atres. Encara que, estes habilitats eren molt més marcades en el passat, Koko va demostrar que en l'us d'un adequat método és possible aprofitar al màxim les seues capacitats per a comunicar-se per mig de la llengua de senyes, conseguint inclús manifestar emocions. En síntesis, el home, en el passar del temps a través de l'aparició del llenguage, ha pogut adaptar-se i conquistar el mig ambient, habilitat que li ha permés establir relacions socials i el desenroll cultural.  No obstant, el privilegi biològic, cognitiu i social, no ho fa superior a atres espècies- sino diferent- Principalment, en la capacitat per a amprar el parla codificada, la qual li permet incrementar la complexitat del sistema sociocultural (Harris,1981,p. 94). Per tant, l'experimentació realisada en Koko, posa en evidència que és possible aprofitament dels factors genètics ancestrals present en goriles, en el propòsit de conseguir una comunicació per mig de senyes entre homínits i humans.

Michael i Ndume

Michael va ser un gorila que va viure en Koko varis anys. Si be s'alega que va aplegar a desenrollar un ampli vocabulari de signes, més de 600, no va aplegar mai a ser tan eficient com Koko. Els cuidadors de Michael creïen que va ser testic i recordava la mort de la seua mare a mans de furtivos, pero mai va poder expressar clarament este succés. En el documental de la PBS Koko: conversació en un gorila (Koko: Conversation with a Gorilla), s'interpreta un conjunt de senyals de Michael com un intent de descriure a la seua mare quan la ferixen en bales mentres ell mirava. Encara que es desijava que Koko i Michael pogueren tindre un fill i ensenyar-li els signes, estos sol es varen vore com a germans i no varen formar parella. Va morir en 2000.

Un atre gorila, cridat Ndume, va ser seleccionat per Koko d'entre un grup de vídeos que li va posar Penny i que va descriure com un intent de "vídeo-cita". A pesar dels esforços, Koko i Ndume no varen formar una parella sino una amistat.

Dryopithecini. (2022, 6 de febrer). En Wikipedia, l'enciclopèdia lliure.  

Harris, M. (1981). Introducció a l'antropologia i general. Aliança Universitat.

Kortlandt, A. (1962).Chimpanzees in the wild. Sciatific American, vol. 206, n.º (5) ,128-138.

Patterson, F. (1978).Conversations with a gorilla. National Geographic’s, vol.154, n.º (4).

Vore també

• gorila
• Jane Goodall, naturaliste i primatóloga.
• Congo, novela de Michael Crichton.