Nim Chimpsky
Nim Chimpsky (Norman, Oklahoma, 19 de novembre de 1973 - Texas, 10 de març de 2000) va ser un chimpansé el qual va ser subjecte d'un extens estudi d'adquisició de llenguage animal en l'Universitat de Columbia, dirigit per H. S. Terrace. L'anàlisis llingüístic va estar dirigit pel psicolingüista Thomas Bever. Chimpsky va rebre el seu nom com un calambur en el de Noam Chomsky, teòric principal sobre l'estructura del llenguage humà i gramàtica generativa, qui sosté que els humans estan "programats" per a desenrollar llengua.[1] Normalment cridat Nim Chimpsky, el seu nom complet era Neam Chimpsky, i Nim la seua abreviatura.
La validea de l'estudi és discutida, quan Terrace va argumentar que tot estudi sobre el llenguage dels simis, incloent el Proyecte Nim, va estar basat en informació errònea sobre els chimpansés. R. Allen i Beatrix Gardner havien fet un estudi similar anteriorment, cridat Proyecte Washoe, en el qual un atre chimpansé va ser criat com un chiquet.[2] Washoe va rebre afecte i va participar en tota activitat social diària en la seua família adoptiva. La seua capacitat de comunicació era de llunt més desenrollada que la de Nim. Washoe va viure 24 hores al dia en la seua família humana des del seu naiximent. Nim, en dos semanes de vida, va ser criat per una família en un entorn familiar per pares substituts humans, com a part d'un estudi "concebut a principis dels 70 com a desafiu a les tesis de Chomsky de que els humans són els únics que tenen llenguage", pero que els seus "senyes, junt en senyes d'atres estudis, no varen donar cap evidència de la capacitat d'un simi per a utilisar una gramàtica".[3] Abdós chimpansés varen poder utilisar fragments de la llengua de signes nortamericà per a fer-se entendre.
Proyecte Nim
[editar | editar còdic]El Proyecte Nim era un intent d'anar més allà del Proyecte Washoe. Terrace i els seus colegues varen pretendre utilisar tècniques experimentals més exhaustives, i la disciplina intelectual d'anàlisis experimental de comportament, de modo que les capacitats llingüístiques dels simis pogueren ser expostes de forma més sostinguda.
Roger Fouts va escriure:
L'atenció va estar particularment centrada en la capacitat de Nim de donar respostes diferents a seqüències diferents de senyals i a emetre seqüències diferents per a comunicar un significat diferent. No obstant, els resultats, segons Fouts, no varen ser tan impressionants com els declarats en el proyecte Washoe. Terrace, pese a tot, va ser escèptic del Proyecte Washoe i, segons els crítics, va anar llunt per a desacreditar-ho.
Ya que Nim va deprendre 125 signes, Terrace va concloure que no havia adquirit res que els investigadors estigueren preparats per a designar com "llenguage" (com el definit per Noam Chomsky), a pesar de que havia deprés a repetir als seus entrenadors senyales en contexts apropiats. La llengua està definida com un "sistema articulat" doblement, en que les senyals estan formades per a objectes i estats combinats sintácticament, de maneres que determinen cóm els significats deuen ser entesos. Per eixemple, "man bites dog" i "dog bites man" utilisen el mateix conjunt de paraules pero per la seua orde seran enteses per parlants anglesos denotant significats molt diferents.
Un dels colegues de Terrace, Laura-Ann Petitto, va estimar que en criteris més estàndar, Nim contava en un vocabulari més propenc a 25 que a 125. Aixina i tot, un atre alumne el qual va cuidar de Nim més temps que Petitto va discrepar d'ella i en la manera en la que Terrace va dirigir el seu experiment. Els crítics afirmen que Terrace va utilisar el seu anàlisis per a destruir el moviment de la busca del llenguage dels simis. Terrace va argumentar que cap dels chimpansés utilisava llenguage, perque podrien deprendre senyals pero no podrien formar-les sintácticament com una llengua, com va descriure dalt.
Terrace i els seus colegues varen concloure que el chimpansé no va mostrar cap comportament seqüencial significatiu que revelara gramàtica humana. El us de la llengua de Nim era estrictament pragmàtic, com a mig d'obtindre un resultat, a diferència del d'un chiquet, el qual pot servir per a generar o expressar significats, pensaments o idees. No hi havia res que poguera ser ensenyat a Nim que no poguera ser ensenyat a una coloma usant els principis del condicionamiento operante. Els investigadors per tant varen qüestionar les declaracions fetes sobre el comportament de Washoe, i varen argumentar que els resultats aparentment impressionants podrien equivaldre a res més d'un efecte de "Clever Hans", per no mencionar una aproximació experimental relativament informal.
Els crítics dels estudis llingüístics dels primats inclouen a Thomas Sebeok, semiòtic i investigador de sistemes de comunicació no humans, qui va escriure: Sebeok va fer també comparacions sobre Washoe en Clever Hans. Alguns sicòlecs evolutius, en efecte estant d'acort en Chomsky, argumenten que l'impossibilitat aparent d'ensenyar el llenguage a animals és indicatiu de que la capacitat d'utilisar la llengua és un desenroll connaturalment humà.[4]
Proyecte Nim, una película documental de James Marsh sobre l'estudi de Nim, explora el història (i la riquea d'imàgens d'archiu) per a considerar assunts ètics, les experiències emocionals dels entrenadors i del chimpansé, i els assunts més profunts que l'experiment va alçar. Este documental (produït per BBC Films, Ret Box Films i Passion Films) va obrir en 2011 el Festival de Cine de Sundance.[5] La película va ser feta pública en cines el 8 de juliol de 2011 per Roadside Atraccions, i va ser posada a la venda en DVD el 7 de febrer de 2012.[6][7]
Objeccions
[editar | editar còdic]L'aproximació escèptica de Terrace a les declaracions de que els chimpansés podrien deprendre i entendre el llenguage de signes va dur a àrdues disputes en Allen i Beatrix Gardner, els qui varen iniciar el Proyecte Washoe. Els Gardner varen argumentar que l'aproximació de Terrace a l'entrenament i l'us de molts ajudants diferents no varen desenrollar els recursos cognitius i llingüístics del chimpansé plenament.
Roger Fouts, integrant del Proyecte Washoe, també va declarar que el Proyecte Nim va ser pobrement desenrollat perque no va utilisar una metodologia lo prou forta per a evitar tals comparacions i defendre's. També compartix el punt de vista dels Gardner de que el procés d'adquirir habilitats de llenguage a través d'interaccions socials naturals dona substancialment resultats millors que el del comportament conductista. Fouts argumenta, basant-se en experiments propis, que el conductisme pur pot dur l'us de llengua a un método principalment dirigit a conseguir recompenses més que d'alçar capacitats de comunicació. Fouts va declarar més vesprada, no obstant, que una comunitat de chimpansés que utilisava el Llenguage de senyes americà (LSA) (incloent Washoe) estava utilisant espontàneament esta llengua com a part del seu sistema de comunicació intern. Inclús han ensenyat directament signes LSA als seus fills (Loulis) sense intervenció o ajuda humana. Açò significa no només que poden utilisar la llengua sino que s'ha convertit en una part significativa de les seues vides. [8]
La controvèrsia no està completament resolta, en part perque els costs financers i atres costs per a portar a terme els experiments d'entrenament del llenguage en simis fan difícils els estudis. Les definicions de llenguage i imitació, i la qüestió de cóm va ser realisat el llenguage de Nim, són controvertides.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Radick, Gregory (2007). The Simian Tongue: The Long Debat about Animal Language, University of Chicago Press, p. 320.
- ↑ «», The New York Claves.
- ↑ “Ca an ape create a sentence” . Science 206 (4421): 891–902. doi:. PMID 504995. “However objective analysis of our data, as well as those obtained by other studies, yielded no evidence of an ape's ability to use a grammar.”
- ↑ «[1]», Behavioral and Brain Sciences.
- ↑ «Project Nim». Sundance Film Festival. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2012.
- ↑ «[2]», Deadline. Consultat el 18 de decembre de 2014.
- ↑ «Project Nim». Metacritic.
- ↑ Fouts, Roger; Mills, {{{nom2}}} (1998). Next of Kin: My Conversations with Chimpanzees, William Morrow Paperbacks. ISBN 978-0380728220.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nim Chimpsky» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.