Dia de l'Independència dels Estats Units
El Dia de l'Independència dels Estats Units (Independence Day o The Fourth of July en anglés), és el dia de festa nacional que se celebra el 4 de juliol en els Estats Units d'Amèrica. Este dia marca la firma de la Declaració d'Independència en 1776 en la qual el país va proclamar la seua separació formal del Imperi britànic. Usualment se celebra en moltes activitats a l'aire lliure com a desfilades, partits de béisbol i espectàculs de fòcs artificials. És la data tradicional de vàries carreres i events.[1]
Antecedents
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Declaració d'Independència dels Estats Units.
Durant l'independència nortamericana, la separació jurídica de les Tretze Colónies de Gran Bretanya va ocórrer el 2 de juliol de 1776, quan el Segon Congrés Continental va votar per a aprovar una resolució d'independència que havia segut proposta en juny per Richard Henry Lee de Virginia declarant els Estats Units independisats. Despuix de votar a favor de l'independència, el Congrés va centrar la seua atenció en la Declaració d'Independència, una declaració explicant esta decisió, que havia segut preparada per un comité de cinc, en Thomas Jefferson com el seu autor principal. El Congrés va debatre i va revisar el text de la Declaració, finalment aprovant-l'el 4 de juliol. Un dia abans, John Adams havia escrit a la seua esposa Abigail:
La predicció d'Adams va fallar per dos dies. Des del principi, els nortamericans varen celebrar l'independència el 4 de juliol, la data que apareix en la Declaració d'Independència. Més que el 2 de juliol, es festeja en la data de la resolució de l'independència quan va ser aprovada en una sessió tancada del Congrés.
El procés que va conduir a la Declaració va involucrar àmplies discussions sobre els principis d'autodeterminació i drets inalienables, basant-se en influències filosòfiques de John Locke i atres pensadors de l'Ilustració.[2] La Declaració va ser, ademés, una resposta directa a una série de mides fiscals i restriccions comercials impostes per la corona britànica, percebudes com a violacions als drets dels colon.[3]
Els historiadors han discutit molt si el Congrés realment va firmar la Declaració d'Independència el 4 de juliol, a pesar de que Thomas Jefferson, John Adams i Benjamin Franklin més vesprada varen confirmar per escrit que havien firmat eixe dia. La majoria dels historiadors han conclós que la Declaració va ser firmada casi un més despuix de la seua adopció, el 2 d'agost de 1776, i no el 4 de juliol, com es creu comunament.[4][5][6][7][8]
Casualment, tant John Adams i Thomas Jefferson, els únics firmants de la Declaració d'Independència que després serien Presidents dels Estats Units, varen morir el mateix dia: 4 de juliol de 1826, que va anar el 50 aniversari de la Declaració. Encara que no és un dels firmants de la Declaració d'Independència, pero un atre Pare de la Pàtria que va ser elegit president, James Monroe, va morir el 4 de juliol de 1831, convertint-se aixina en el tercer president consecutiu que va morir en la festa. Calvin Coolidge, el 30.º President, va nàixer el 4 de juliol de 1872, i, fins al moment, és l'únic president d'Estats Units naixcut en el Dia de l'Independència.
Ademés, la Declaració va marcar un precedent fonamental en el història mundial, inspirant moviments d'independència en Amèrica Llatina i atres llocs durant el XIX. El seu llenguage universal sobre els drets humans seguix sent citat en debats contemporàneus sobre democràcia i llibertat.[9]
Culminació
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
El dia de l'Independència és una festivitat nacional marcada per les exhibicions patriòtiques. Similar a atres festejos estiuencs, celebracions del dia de l'Independència a sovint tenen lloc a l'aire lliure. El dia que és 1 de l'Independència és un dia de festa federal, aixina que totes les institucions federals no essencials (com el servici postal i les talles federals) estan tancades en eixe dia. Molts polítics aprofiten este dia per a aparéixer en un acontenyiment públic i elogiar el herència, les lleis, el història, la societat i la gent de la nació.
Les famílies celebren el Dia de l'Independència rebent o assistint a un pícnic i s'aprofiten del dia lliure. En alguns anys cau com a fi de semana llarga i s'aprofita el temps per a reconectar en els parents. Les decoració (per eixemple, globos, banderes i roba) generalment es colorean roges, blanques i blaves, els colors de la bandera dels Estats Units. Les desfilades normalment ocorren de matí, mentres els fòcs artificials ocorren per la vesprada o en la nit en llocs com a parcs, parcs d'atraccions, plages o les places.
Abans, les nits abans del 4 de juliol prenien el punt focal de les celebracions, a sovint començant els festejos en una fogata nocturna. En Nova Anglaterra, les ciutats varen competir per a construir piràmides elevades, ensambladas a partir de toneles i barricas. Estes s'encenien en caure la nit, per a donar pas a la celebració. La més alta es troba en Salem, Massachusetts (en Gallows Hill, el famós lloc de l'eixecució de 13 dònes i 6 hòmens per bruixeria en 1692 durant els juïns de Salem, a on la tradició de les fogatas en la celebració havia persistit), integrada per quaranta nivells de barrils; estes són les fogueres més altes jamai registrades. La costum va florir en els sigles XIX i XX, i encara es practica en algunes ciutats de Nova Anglaterra.[10]
Els fòcs artificials del Dia de l'Independència són acompanyats per cançons patriòtiques tals com l'himne nacional "Star-Spangled Bàner", "God Bless America", "America the Beautiful", "My Country, 'Tis of Thee", "Stars and Stripes Forever", i, a nivell regional, "Yankee Doodle", en estats del noreste, i "Dixie", en els estats del sur. Algunes de les lletres recorden imàgens de la guerra revolucionària o de la guerra de 1812.
Espectàculs de fòcs artificials es porten a terme en molts estats, i molts fòcs artificials es venen per a us personal o com una alternativa a un espectàcul públic. Les preocupacions de seguritat han dut a alguns estats a prohibir els fòcs artificials o llimitar els tamanys i tipos permesos. La venda illegal transferix molts fòcs artificials des d'estats menys restrictius.
Una salutació d'armes per a cada estat dels Estats Units, cridat un "salutació a l'unió", és donat en el Dia de l'Independència al migdia per qualsevol base militar en les instalacions necessàries.[11]
En 2009, la ciutat de Nova York tenia els fòcs artificials més espectaculars en el país, en més de 22 tonellades de pirotècnia. Atres pantalles principals estan en Chicago en el Llac Míchigan; en Sant Diego sobre Mission Bay; en Boston el riu Charres; en St. Louis en el riu Mississipi; en Sant Francisco sobre la baïa de Sant Francisco; i en el National Mall en Washington D. C.
Sempre cau el 4 de juliol, els nivells de participació poden variar segons el dia de la semana en el qual cau el número. Si el dia festiu cau en el mig de la semana, alguns espectàculs de fòcs artificials i celebracions poden tindre lloc durant la fi de semana per conveniència, de nou, que varien segons la regió. La primera semana de juliol és típicament un dels periodos de viage nortamericans més intensos de l'any, ya que moltes persones utilisen les vacacions per a viages estesos.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tech Notes - Differences: Days of Memorial, Veterans, Independence, and Llabor». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2019. Consultat el 2021-07-05.
- ↑ Becker, Carl L. (1922). The Declaration of Independence: A Study in the History of Political Idees, Nova York: Vintage Books, pp. 24–27.
- ↑ Middlekauff, Robert (2005). The Glorious Cause: The American Revolution, 1763–1789, Oxford: Oxford University Press, pp. 201–204.
- ↑ Burnett, Edward Cody (1941). The Continental Congress, Nova York: W.W. Norton, pp. 191–96. ISBN 1104991853.
- ↑ William and Mary Quarterly.2(3)
- 238–272.
- ↑ «Top 5 Myths About the Fourth of July!». History News Network. George Mason University. Consultat el 28 de juny de 2009.
- ↑ Becker, pp. 184–85.
- ↑ For the minority scholarly argument that the Declaration was indeed signed on July 4, see Wilfred J. Ritz, "The Authentication of the Engrossed Declaration of Independence on July 4, 1776". Law and History Review 4, no. 1 (Spring 1986): 179–204.
- ↑ Armitage, David (2007). The Declaration of Independence: A Global History, Harvard University Press, pp. 103–107.
- ↑ «The Night Before the Fourth». The Atlantic. Consultat el 4 de novembre de 2011.
- ↑ «Origin of the 21-Gun Salute». U.S. Army Center of Military History. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2014. Consultat el 4 de juliol de 2014.
- ↑ AAA Chicago Projects Increase in Fourth of July Holiday Travelers PR Newswire, June 23, 2010
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Becker, Carl L. (1922). The Declaration of Independence: A Study in the History of Political Idees (en en), Nova York: Harcourt, Brace. ISBN 0-394-70060-0.
- «Fourth of July Celebrations Database». American University of Washington, D.C. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Día de la Independencia de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.