Kiririsha
Kiririsha o Kiririša, que significa "la gran deesa" o "l'única gran", és lSenyora de Liyan', una de les principals deesas de la religió elamita, adorada principalment en el sur d'Elam. Junt en Jumban i Inshushinak, va formar la tríade suprema del panteón elamita.[1]
Kiririsha, deesa mare, deesa de la fertilitat, deesa de la lluita i la guerra,[2] protectora dels reis i ama de la mort, va formar una atra tríade en el seu espós Napirisha ("el gran deu" i principal deïtat elamita en el II mileni a. C.) i el fill d'abdós, Hutran ("el poderós").[3]
Pinikir, una atra deesa elamita que inicialment estava considerada com la deïtat suprema durant el III mileni a. C., tenia unes característiques similars en el nort de Elam, pero a mida que el centre del regne va ser canviant gradualment cap al sur, es va tornar menys important i va donar lloc a que la substituïra lSenyora de Liyan', Kiririsha.[4]
Kiririsha apareix en un text paleo-elamita (sigles XIX-XVIII a. C.), pero va ocupar un lloc important solament en el periodo mig-elamita (sigles XIV-XII a. C.). Ella i Napirisha varen suplantar a l'antiga parella Humban-Pinikir, mentres que en Susa també té estrets vínculs en el deu local Inshushinak.
Va ser deesa tutelar de la ciutat de Liyan, en el Bushehr, al sur del regne elamita, en el golf Pèrsic. Les excavacions en este lloc han tret a la llum inscripcions votivas que indiquen que allí es trobava un gran temple d'esta deesa.[5]
El seu estatus de deesa mare i gran deesa la fa relacionar-se en la deesa sumerio Ninhursag, pero també en Ishtar. Es reflectixen unes característiques del panteón elamita i, provablement, d'atres religions paganes antigues d'Àsia Occidental com "la mala definició individualisada de deus i deeses. La majoria d'ells no solament eren sers inefables el nom real dels quals no es pronunciava o era desconegut, pero també en idees sublims, que la raça humana no hauria definit exactament".[6]
Referències
- ↑ Cambridge, 1975, p. 401.
- ↑ Haas i Koch, 2011, p. 55-56.
- ↑ UM (ed.): «La religió medioelamita» (7 de novembre de 2014). Consultat el 25 d'agost de 2019.
- ↑ Cambridge, 1975, p. 406.
- ↑ Cambridge, 1975, p. 390.
- ↑ Cambridge, 1975, p. 403.
Bibliografia
- (1975) The Cambridge Ancient History, Third Edition, Volume II, Part 2, History of the Middle East and the Aegean Region c. 1380-1000 B. C., Cambridge University Press, pp. 400-416. ISBN 0 521 08691 4.
- Volkert Haas i Heidemarie Koch, Religionen dones alten Orients: Hethiter und Iran. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen, 2011, ISBN 978-3-525-51695-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kiririsha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.