Kimi Räikkönen

Kimi-Mattias Räikkönen (Espoo, 17 d'octubre de 1979) és un pilot d'automovilisme finlandés. Va ser campeó mundial de Fòrmula 1 en l'any 2007 com a pilot de Ferrari i subcampeó en els anys 2003 i 2005 en McLaren.

Despuix de la temporada 2009, el pilot va canviar de disciplina per a competir en el Campeonat Mundial de Rali per a Citroën. Allí va conseguir un quint en el Rali de Turquia de 2010 com a millor resultat. El finlandés va terminar en el dècim lloc del campeonat de pilots de 2010 i 2011. Räikkönen, Carlos Reutemann i Robert Kubica són els únics pilots de Fòrmula 1 que han conseguit sumar punts en el Campeonat del Món de Rali, sent Reutemann l'únic en haver pujat al podi i *Räikkönen en haver-ho conseguit sent campeó del món de F1.1

Räikkönen va retornar a la Fòrmula 1 en l'any 2012 per a pilotar per a Lotus, quedant tercer en el campeonat mundial de pilots.2 El pilot va tornar a córrer en Ferrari en 2014. En la seua carrera en la màxima categoria d'automovilisme, el finlandés ha obtengut 20 victòries i 84 podis.

El seu germà Rami Räikkönen també és pilot automovilístic, i participa en la Fòrmula 3 finlandesa.

Trayectòria

Inicis

Kimi Räikkönen, conegut com Iceman, es va iniciar en l'automovilisme en competicions nacionals i internacionals de karting a l'edat de dèu anys, abans de pujar-se a un coche de carreres en l'any 1999. Allí, Räikkönen va competir en quatre carreres per a l'equip Haywood. També va participar en l'Eurocopa de Fòrmula Ford, on va ser quint, i despuix va fichar per Manor Motorsport, equip en el que va guanyar les quatre carreres que va disputar i es va alçar en el títul en les séries d'hivern de la Fòrmula Ford.

En l'any 2000, va participar en el campeonat Renault britànic, a on va guanyar el títul en relativa facilitat despuix de conseguir sèt victòries en les dèu proves disputades, pujant en totes al podi i, ademés, conseguint sèt poles i sis regressos ràpits. Durant eixe any, també va competir en la Fòrmula Renault, campeonat en el que va conseguir dos victòries, dos poles i dos regressos ràpits.

Per a llavors, el pilot havia guanyat tretze de les vintitrés carreres que hi havia disputat, una notícia que va aplegar fins a Peter Sauber, que no va dubtar en fichar-ho sabent que d'ací a uns anys els grans es matarien per ell i que de moment no cridava molt l'atenció.

2001-2009: inici i retir de la Fòrmula 1

Sauber (2001)

Sauber C20 2001 Formula 1)

Peter Sauber es va sorprendre del talent i rapidea de Kimi i li va concedir una prova per a setembre de l'any 2000. Despuix de varis tests en Barcelona i Jerez, l'escuderia Sauber va decidir fichar-ho per al campeonat de 2001 com a pilot titular, a pesar d'a soles haver participat en 23 carreres, sense haver passat prèviament per la Fòrmula 3 o la Fòrmula 3000. En qualsevol cas, la FIA li va concedir la superlicencia necessària tenint en conte les bones actuacions que havia tengut en les proves en l'equip.

La carrera de Räikkönen en la Fòrmula 1 va començar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001, en el que va conseguir un punt despuix de quedar sext. Aixina, el finlandés s'unia al selecte club de pilots que conseguien puntuar en el seu debut, com Alain Prost. En la seua temporada de debut va obtindre nou punts i, junt en el seu companyer d'escuderia Nick Heidfeld, va ajudar a l'equip Sauber a conseguir la quarta posició general en el campeonat de constructors. La seua actuació en l'any 2001 no va passar inadvertida i McLaren ho va elegir per a ocupar el lloc que deixava el doble campeó i també finlandés Mika Häkkinen, qui es va retirar en finalisar el campeonat 2001.

McLaren-Mercedes (2002-2006)

2002

La temporada 2002 de Fòrmula 1 va començar esperançadora, en un tercer lloc en la carrera del seu debut en McLaren en Austràlia. Al final de la temporada va ser finalment sext, en tres podis més, conseguits en Europa, França i Japó. Kimi va acabar per darrere del seu companyer d'equip, en un total de 24 punts per 41 de l'escocés David Coulthard en la classificació, i quedant la seua escuderia tercera en el campeonat de constructors. Va ser un any un tant agredolç per a ell, ya que en 17 carreres va sumar onze abandons, 6 d'ells deguts a trencaments de motor.

2003

En la temporada 2003, el finlandés es va convertir en subcampeó del món, per darrere de Michael Schumacher, qui va conseguir noventa i tres punts, dos més que Räikkönen.

Va ser en esta temporada quan el finlandés va guanyar la seua primera carrera, el Gran Premi de Malàsia de 2003, pero no solament este premi li va bastar. Es va convertir en un assidu del podi, conseguint 10 en la temporada, pese a que la seua monoplaza (el MP4-17D) no era més que una simple evolució del seu predecessor. Va superar clarament al seu companyer d'equip i a soles la mala sort li va privar d'un possible Campeonat del Món. La seua escuderia, McLaren, va terminar en tercer lloc, a dos punts de la segona, Williams.

2004

En la temporada 2004 de Fòrmula 1, el McLaren no va estar al nivell esperat i va decepcionar en les primeres carreres de l'any 2004. Räikkönen va ser sèptim, en 45 punts, havent conseguit quatre podis i una espectacular victòria en el Gran Premi de Bèlgica. L'escuderia anglesa-germana, per la seua banda, va obtindre la quinta plaça en el campeonat de constructors, resultat molt per baix de les seues expectatives, les quals eren que Räikkönen conseguira, per lo manco, lluitar pel campeonat en el que varen arrasar Ferrari i Michael Schumacher.

2005

En la temporada 2005 de Fòrmula 1, Räikkönen va tornar a lluitar pel títul, proclamant-se de nou subcampeó. Kimi no va poder refrendar un gran any coronant-se campeó degut nou als greus problemes de fiabilitat del seu coche. Fernando Alonso va conseguir finalment el campeonat, en una ventaja de 21 punts sobre l'finés. Räikkönen va guanyar sèt Grans Premis (Espanya, Mónaco, Canadà, Hongria, Turquia, Bèlgica i Japó), els mateixos que Alonso. Kimi va igualar els récorts de victòries sense guanyar el campeonat (7, com Alain Prost i Michael Schumacher) i de 10 regressos ràpits en un Mundial (també empatat en Schumacher). Cal destacar la seua impressionant carrera en Japó, on, partint 17º, va conseguir despuix d'una remontada fins a l'últim regrés, en la que va alvançar a Giancarlo Fisichella, guanyar el Gran Premi. Possiblement esta actuació haja segut la millor de la seua carrera deportiva en Fòrmula 1, permetent-se el lux de derrotar en la mateixa a pilots ilustres com Fernando Alonso, Michael Schumacher, Giancarlo Fisichella o el britànic Jenson Button.

McLaren, que havia contratat com a segon pilot al colombià Juan Pablo Montoya en substitució de David Coulthard no va conseguir el campeonat de constructors per la mala sort del llatí en els últims compassos de Turquia o Spa. Aixina i tot, va quedar a nou punts de l'escuderia francesa Renault.

2006

La temporada 2006 va ser dura per a Kimi. El monoplaza de McLaren de l'any (MP4-21) no va ser res competitiu, molt llunt dels Renault i Ferrari, en un motor prou mediocre, ademés de ser poc fiable, lo que va impedir al finés guanyar alguna carrera en la temporada. Tampoc ho varen conseguir els seus companyers d'equip Juan Pablo Montoya i Pedro Martínez de la Rosa, sent aixina la primera volta en dèu anys que McLaren no guanyava cap carrera.

Finalment, despuix de conseguir vàries poles i alguns podis, va quedar quint en el Campeonat del Món, per darrere dels pilots de Ferrari i Renault.

Scuderia Ferrari (2007-2009)

2007

En esta temporada, Kimi s'incorpora a l'equip Ferrari, substituint al sèt voltes campeó del món Michael Schumacher. Com a companyer de files té al brasiler Felipe Massa

En el seu primer Gran Premi en l'equip Ferrari, el Gran Premi d'Austràlia de 2007, Kimi Räikkönen va eixir en primera posició per davant de Fernando Alonso per a guanyar la carrera, conseguint el triplet per primera volta en la seua carrera i colocant-se aixina com primer líder de la temporada. Era la tercera volta que un pilot guanyava en el seu debut en Ferrari despuix de Mario Andretti en l'any 1971 i Nigel Mansell en l'any 1989; aixina mateix, va ser el primer home que va conseguir el triplet en el seu debut en la Scuderia des de que Juan Manuel Fangio ho conseguira en 1956. En el segon i tercer Gran Premi, els de Malàsia i de Baréin, Kimi va acabar en tercer lloc darrere del britànic Hamilton i de Massa, qui va anar el guanyador de la carrera; aplegant a liderar el campeonat junt en Fernando Alonso i Lewis Hamilton, els tres igualats a 22 punts. La quarta carrera va ser el Gran Premi d'Espanya de 2007, a on Räikkönen es va vore forçat a abandonar a causa d'un fallo elèctric en el seu monoplaza. Ferrari va acceptar en una entrevista les falles en el respal al pilot finlandés.

Despuix d'acabar 8º en Montecarlo despuix d'un error el dissabte, en la gira americana no conseguix grans resultats (un quint en Canadà i un quarto en EE.UU.) per lo que inclús apleguen a difondre's rumors de que Ferrari li havia llançat un ultimàtum, ya que en teoria tenia més possibilitats de guanyar el Mundial que Massa, i no estava responent en els seus resultats.

En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i Gran Bretanya, realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'Itàlia de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren.

Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtengut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de China conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i despuix l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1.

Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en 1950). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en 1990. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter).

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Kimi Raikkonen de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.