Anar al contingut

Kepler-1649c

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Comparació de la Terra i l'exoplaneta Kepler-1649c

Kepler-1649c és un exoplaneta que orbita l'estrela nana roja Kepler-1649, a uns 300 anys llum de la Terra.[1][2] En 2020, Jeff Coughlin, director de l'Oficina de Ciències K2 de SETI, ho va descriure com «el planeta més similar a la Terra» trobat fins ara pel telescopi espacial Kepler.[3] El planeta va ser originalment considerat un fals positiu per l'algoritme robovetter de Kepler, no obstant, el grup de treball de falsos positius de Kepler va publicar la seua recuperació el 15 d'abril de 2020.[4][5]

Característiques

Massa i òrbita

L'exoplaneta Kepler-1649c, la seua estrela amfitriona i Kepler-1649b
Impressió artística de la superfície de Kepler-1649c en l'estrela amfitriona i Kepler-1649b en el cel

L'exoplaneta va ser identificat com un planeta rocós per la NASA[6] i és molt similar a Terra en térmens de tamany, en un radi 1.06 voltes major que el del nostre planeta (6753.26 km de ràdio).[4][7] Kepler-1649c, que es troba dins de zona habitable de la seua sistema estelar, tarda solament 19.5 dies terrestres en orbitar a la seua estrela amfitriona Kepler-1649, una nana roja tipo M.[8]

Clima

Se sap molt poc sobre el clima de Kepler-1649c.[4] Rep de la seua estrela amfitriona el 75% de la llum que la Terra rep del Sol; per lo tant, depenent de la seua atmòsfera, de la qual no està clara la seua composició, la temperatura de la seua superfície pot ser lo suficientment similar a la temperatura de la Terra com per a que puga haver aigua líquida.[3]

Estrela amfitriona

Kepler-1649 és una estrela nana roja tipo M estimada aproximadament a ¼ del radi del Sol.[9] en sol dos planetes confirmats en la seua òrbita, l'atre és Kepler-1649b.[10] Este últim és similar a Venus del nostre propi sistema solar de dos maneres. Primer, Kepler-1649b i Venus tenen òrbites d'aproximadament la mitat del radi dels següents planetes coneguts (Kepler-1649c i la Terra, respectivament) i abdós són de tamany similar.

Referències


Referències