Kena-upaniṣad
La Kena Upaniṣad (sigle III a. C.) és una de les primeres i principals Upanishads, un gènero de més de 200 escritures hinduistes.
- kenopaniṣad, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
- केनोपनिषद्, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació: /kéna-upanishád/.[1]
- Etimologia: la Upanishad del «quí»’, sent kena: ‘¿per quí?’ i upa-ni-ṣad: ‘això que es deu deprendre davall [d'un mestre]’.[1]
Aixina com l'escritor de cada Upanishad l'associava arbitrariament en algun dels quatre antics Vedas (possiblement per a prendre d'ell la seua autoritat), la Kena Upaniṣad va ser relacionada en el Sāmaveda (de principis del I mileni a. C.). D'alguna manera el text va conseguir insertar-se en la recitació d'un dels texts bráhmana del Sama-veda, l'escola del qual duya varis sigles de recitació de generació en generació. Allí es troba inserta en l'últim tram del Yaiminíia-upanishad-bráhmana, que també és conegut com Talavakara-bráhmana, i per lo tant també li la coneix com Talavakara-upanishad.
Cap al IX, l'escritor indi Adi Sankará (788-820) ―que va escriure comentaris sobre 12 de les Upanishads― va escriure dos comentaris sobre esta: el Kenopanishad-padabham i el Kenopanishad-vakia-bhashia, a on va desenrollar les idees vedánticas contingudes en esta Upanishad.
Més tart, l'escritor Madhu Acharia va escriure un atre comentari refutando a Shankará.
En l'arbitrària llista de 108 Upanishads que apareix en la Muktika-upanishad (sigle XII a. C.), la Kena figura com a segona.
Organisació
Té quatre khandas (seccions), les dos primeres en vers i les atres dos en prosa.
Contingut
La Kenopanishad té com el seu objectiu l'orige del Ser, i expandir la consciència fins a ser idèntica a la de Deu. La forma manifestada (cos físic) és distinta de lo que es manifesta (el «sí mateixa», l'ànima). Afirma que és immortal el que troba la seua essència eterna interna (atma-gñana, coneiximent de l'ànima).
Enaltix l'humiltat en el coneiximent: el que pensa que coneix (al Brahman), no ho coneix. Cal ser humil i comprendre l'infinitud del Brahman.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció Kenôpaniṣad, quatre renglons baix de l'entrada kéna, que es troba en el rengló 18 de la segona columna de la pág. 309 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kena-upaniṣad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.