Karum (lloc comercial)
Un karum (en acadio: kārum, "lloc comercial, plaça de mercat, port, embarcadero", plural kārū, del sumerio kar, "fortificació (d'un port), baluart")[1][2][3] és el nom que es donava als antics llocs o agències comercials asirias, verdaders centres neuràlgics del seu comerç, aproximadament entre els sigles XX a XVIII El principal karum conegut estava en l'antiga ciutat de Kanesh en Àsia Menor (actual Turquia).
Assentaments assiris
[editar | editar còdic]Les primeres referències a un karūm provenen de les tablillas d'Ebla, particularment quan un alt funcionari conegut com Ebrium conclou el primer acort comercial plenament conegut per l'arqueologia, el "Tractat entre Ebla i Assur" o "Tractat en Abarsal" (els estudiosos han discutit si el text es referix a Assur o a Abarsal, un lloc desconegut). En qualsevol cas, es va contractar l'establiment d'un karum en territori eblaíta (actual Síria), entre atres coses.
Sargón el Gran, que provablement va destruir Ebla poc despuix, en un relat hitita molt posterior es diu que hauria invadit Anatolia per a castigar a Nurdaggal, rei de Burushanda per haver maltractat als mercaders acadios i assiris en el karu d'allí. Este episodi testimonia el valor, també polític, dels karum.
Durant el segon mileni a. C., Anatolia va estar baix la sobirania de les ciutats-estat dels hatianos i, més vesprada, dels hititas. Al voltant de 1960 a. C., els comerciants assiris havien establit varis karū,[4] menuts assentaments a modo de colónies junt a les ciutats de Anatolia, a on residien els mercaders i es realisava el gros de les activitats comercials. Devien pagar imposts als governants de les ciutats corresponents, pero gojaven d'una certa autonomia.[5]
També hi havia estacions comercials més chicotetes que es dien mabartum (singular, mabartum, plural, mabartū). El número de karum i mabartum provablement fòra al voltant de vint. Entre ells es trobava el karum de Kanesh (en l'actual província de Kayseri, Turquia), el d'Alişar Hüyük (provablement l'antiga Ankuva, en l'actual província de Yozgat i el de Boğazköy (Hattusa en l'antiguetat) en l'actual província de Çorum. No obstant, Alişar Hüyük fora provablement un mabartum. Pero despuix de l'establiment del Imperi hitita, el karum va desaparéixer de l'història de Anatolia per varis motius, provablement per l'inestabilitat política de la regió i la pressió política i militar del regne de Babilonia sobre els territoris assiris.
Comerç
[editar | editar còdic]
En el segon mileni a. C., els diners encara no s'havia inventat. Els comerciants assiris utilisaven or per al comerç al por mayor i argent per al comercie minoriste. L'or era considerat huit voltes més valiós que l'argent. Pero hi havia un atre metal, el amutum, que era encara més valiós que l'or. Es pensa que el amutum fora el ferro recent descobert i valia quaranta voltes més que l'argent. La més important de les exportacions de Anatolia va ser el coure i els mercaders assiris, a la seua volta, venien principalment estany i roba.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bryn Mawr Classical Review 2005.02.02». Bryn Mawr College. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 21 d'octubre de 2015.
- ↑ Ehsan Yarshater (ed.): «Bandar ("Harbor")». Encyclopaedia Iranica. Consultat el 2 d'octubre de 2015.
- ↑ «Review of: Sumerian grammar / by Dietz Otto Edzard». acadèmia.edu. Acadèmia, Inc.. Consultat el 21 d'octubre de 2015.
- ↑ Anadolu Medeniyetleri Müzesi, Ankara, ISBN 975-7523-00-3.
- ↑ Seton Lloyd, Ancient Turkey, Tubitak, Ankara, 1998, ISBN 978-975-403-084-6, pp. 18–19.
- ↑ Ekrem Akurgal: Anadolu Kültür Tarihi, Tubitak, Ankara, 2000, ISBN 975-403-107-X, pp. 40–41.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Museum Tusculanum Press (ed.): «A Historical Geography of Anatolia in the Old Assyrian Colony Period» (en anglés). Consultat el 21 d'octubre de 2015.
- (1997).Journal of the Economic and Social History of the Orient.Brill.40(4)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karum (puesto comercial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.