Karanis
Karanis (koiné: Καρανίς), ubicada en lo que ara és Kom Oshim, va ser una ciutat agrícola en el regne Ptolemaico, ubicada en el cantó noreste del Fayún, en Egipte.[1]
Va ser una de vàries ciutats establides en el nom de Arsinoite baix Ptolomeo II Filadelfo com a part d'un pla per a assentar mercenaris grecs entre els egipcíacs i explotar la possible conca fèrtil del Fayún.[2]
Temple Sur
[editar | editar còdic]Els primers orígens arqueològics es troben en el Temple Sur i es remonten a el I[3] És a partir d'este punt que la ciutat es va expandir cap al nort quan Augusto, havent conquistat Egipte i reconeixent també el potencial agrícola de Fayún, va enviar treballadors per a netejar els canals i restaurar els dics que havien caigut en decliu, tornant la productivitat a l'àrea.[4] Després es va construir un temple d'estil romà sobre els fonaments de l'antic temple a principis de el I Durant este periodo de reconstrucció, també es va construir un Temple Nort més menut, d'estil més egipcíac. El Temple Sur estava dedicat als deus cocodrils locals, Pnepheros i Petesouchos, pero no hi ha una dedicació clara en el Temple Nort.[5]
Condicions en la ciutat
[editar | editar còdic]Les ciutats de Fayún varen ser colonisades per veterans romans en acabant de que Augusto va conquistar Egipte, encara que la chicoteta cantitat de papirs en llatí trobats en Karanis (solament dos) i la marejant cantitat de papirs grecs d'o sobre estos veterans d'este periodo sugerixen que estos nous soldats poden no haver segut culturalment romans, sino grecs, o a lo manco del imperi oriental.[6] La pau i l'estabilitat política dutes per Augusto i mantingudes en vida pels seus successors, varen significar prosperitat per a generacions de terratinents en Karanis fins a ben entrat el II.
A finals de el II, i de nou en el segon quart de el III, va haver recessions notables que varen reflectir les dificultats experimentades per l'imperi en general;[4] vàries cases s'havien derrocat cap a finals de el III,[3] i en la ciutat va ser completament abandonada a principis de el V.[7] Les condicions seques en les que Karanis va quedar varen terminar sent les més adequades per a la conservació de papirs,[8] i és per açò que Karanis és més coneguda pels arqueòlecs moderns.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard Alston, Soldier and Society in Roman Egypt (London: Routledge, 1998) 118
- ↑ Elaine K. Gazda, ed. Karanis: An Egyptian Town in Roman Claves (Ann Arbor: Kelsey Museum of Archaeology, University of Michigan, 1983) 8
- ↑ 3,0 3,1 Alston 119
- ↑ 4,0 4,1 Gazda 9
- ↑ Alston 120
- ↑ Alston 138
- ↑ Roger S. Bagnall and Naphtali Lewis, eds. Columbia Papyri VII (Ann Arbor: Scholars Press, 1979) 2
- ↑ Gazda 1
Bibliografia
[editar | editar còdic]Alston, Richard. Soldier and Society in Roman Egypt: Social History. London: Routledge, 1998.
Bagnall, Roger S., Naphtali Lewis, eds. Columbia Papyri VII: Fourth Century Documents from Karanis. Ann Arbor: Scholars Press, 1979.
Gazda, Elaine K., ed. Karanis: An Egyptian Town in Roman Claves; discoveries of the University of Michigan Expedition to Egypt (1924-1925). Ann Arbor: Kelsey Museum of Archaeology, The University of Michigan, 1983.
Grenfell, Bernard P., Arthur S. Hunt, David G. Hogarth. Fayum Towns and Their Papyri. London: Office's of the Egypt exploration fund [etc.], 1990.
Youtie, Herbert Chayyim, and John Garret Winter, eds. Michigan Papyri, Vol. VIII: Papyri and Ostraca from Karanis, Second Séries. Ann Arbor: The University of Michigan Press, 1951.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karanis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.