Anar al contingut

Kakava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kakava

Kakava és un event de celebració del Gitanos musulmans, lligat a la llegenda del pas de la Mar Rojo, i celebrada en particular en Tracia Oriental en Turquia.

Event

Cada any, el 6 de maig, els gitanos acodixen a un riu per a celebrar el pas de la Mar Rojo pel poble, oprimit pel faraó i salvat per l'immortal "Salvador". Els romaníes turcs baixen a la rivera del riu Tundzha, en la nit del 5 al 6 de maig que varen decidir com el dia de el "Event de rescat". Posen vés-les en el riu i es llaven el rostre, mans i peus en l'aigua, pel recort del dia miraculós. La principal font d'alegria és l'immortalitat del Salvador Bava Fingo. Un dit turc ho resumix: Bava Fingo Gelecek, Bütün Dertler Bitecek (El pare Fingo vindrà, tots els problemes terminaran).[1]

Kakava en Turquia

Ballant en música gitana durant Kakava 2015 en Edirne.

En les ciutats turques occidentals d'Edirne i Kırklareli, se celebra en alegria. En Edirne, pren la forma d'un festival internacional, que també conta en el respal del governador i l'alcalde. La part oficial del festival Kakava es porta a terme en Sarayiçi, el lloc a on es realisa anualment el tradicional torneig de lluita en oli de Kırkpınar. Despuix de sacrificar corders, encenen la foguera i boten sobre ella. Es toca música i es realisa danses de la pancha. La part oficial finalisa en la distribució del plat d'arròs pilaf als prop de 5.000 assistents. La celebració continua en la matinada del dia següent a la vora del riu Tundzha.[2][3][4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Karaçam, quoted in Alpman, 1997:98-99
  2. ↑ «Kakava'dona nugueş yakıldı», Hürriyet, 2011-05-06. Consultat el 2011-05-07 (en turc).
  3. ↑ «Edirne'de Kakava coşkusu», Sabah, 2011-05-06. Consultat el 2011-05-07 (en turc).
  4. ↑ Marushiakova, Elena; Vesselin Popov(2007).«The vanished kurban: Modern dimensions of the celebration of Kakava/Hıdırellez among the Gypsies in Eastern Thrace (Turkey). In: Sikimić, Bilijana and Petko Hristov, eds. Kurban on the Balkans».Institute of Balkan Studies.Belgrade:: 33–50.Consultat el 11 d'abril de 2018.