Per a atres usos d'este terme vore Jupetí (desambiguació).

El jupetí[1] és una penyora de vestir que cobrix el tors, encara que en alguns casos, també es considera jupetí si té mànegues. Alguns usuaris coneixen esta penyora com "Chalequillo".

Jupetí tradicional.


Etimologia

La paraula ve de l'àrap, yalika i a la seua volta de l'alteració del turc, yalak, penyora usada per a cobrir el tors.


Orígens

Segons Elvira González Asenso, el jupetí deriva de la chupla, penyora militar del XVIII que anava sobre la camisa i baixe la casaca.[2]

Erro al crear miniatura:
Cavaller noble a l'ús de {{el XVI.

No obstant, i fòra de la seua popularitat com a moda, formes de jupetí sense mànegues o molt breus o ajustables i de lleva i posa, han segut usades en Europa tant per hòmens com a dònes i en tot estament social des dels llauradors i militars fins als nobles i religiosos des del XII. Com a variació de les sobrevestes i tabardos militars i nobiliarias, al coleto tancat d'àrees rurals, o sobre l'hàbit d'algunes órdens i les que usaven capellans com monaguillos de diferent teixits segons l'ocasió. Durant l'Imperi espanyol es va popularisar el jupetí o reforç de cos (en les dònes estava ya molt estés el seu us i coneguts com justillos o cossets) i es duya generalment per fòra encara que era també usat per davall com a abric o a modo de devantal protector, per a dificultar estocades, freqüentment fet llavors de cuiro o un atre almohadillado en farcidures per a guardar la penyora del jubón, més cara i de millor pany, delicat de hechura o llaurat en brodats i atres adorns més fàcils de danyar. Este us del XVI, passaria a alterar-se en la moda francesa d'elaborar jupetins de millor tela i lux, que es durien des de llavors a l'inversa com a penyora interior, protegida el seu hechura per la casaca més llarga i àmplia que els jubones ajustats dels dos sigles anteriors.

La chupla posseïa mànegues i era llaugerament ajustada. En el temps va ser perdent dites mànegues i, en la Revolució Industrial, va poder confeccionar-se en série utilisant atres teixits, lo que la va traure de l'indumentària militar popularisant-la.

En el XIX el jupetí era partix integrant del trage; pero la seua diversificació va permetre convertir-la en una simple penyora d'abric masculina, sense perdre la seua condició d'anar baix una atra, cas de l'americana o jaqueta.

Finalment, a finals del XX, estils de vestir com el geek cool utilisen el jupetí sense cap atra penyora damunt.


Composició

Erro al crear miniatura:
Caçador en Zàmbia portant jupetí de vàries bojaques.
  • En el cas del jupetí de vestir la seua composició pot ser la mateixa que la de el seu levita o jaqueta, és dir, llana freda o mescles de llana i polièster, la poliamida no sol amprar-se tant. No obstant, esta condició no és necessària i molts jupetins de cerimònia posseïx un teixit en res semblada a la jaqueta que acompanyen. Pot ser d'un sol color, en dibuixos de distints tipos o d'un color en ribet, també cridat cordoncillo.
  • Els jupetins pensats per a abrigar i lluir-se baix atres penyores acostumen a estar confeccionats en llana; pero hilado en punt de cerrojillo o llana shetland. L'estil geek cool sol utilisar estos mateix jupetins.
  • Composició molt diferent lluïxen els jupetins de caça. En estos casos poden ser de cotó, cuiro o alcántara, també succedàneu de la mateixa. Ademés el seu tall inclou bojaques de distints tipos i dimensions per a portar cartuchos, bales, mires telescòpiques, carregadors, etc.
  • Un cas similar a l'anterior és el jupetí de fotógraf que no té per qué ser exclusiu d'esta professió. En este cas el tall no inclou varis menuts compartimento per a la munició i sí bojaques grans en tapeta que es poden tancar utilisant botons, automàtics o inclús cremalleres, en la finalitat de poder dur en ells peces grans i delicades en certa seguritat.
  • En el XX, despuix de l'invenció de les fibres supertenaces, va començar la confecció de jupetins antibalas i antifragmentos, molts dels quals, seguien els mateixos patrons de qualsevol atre jupetí de vestir; posteriorment l'inclusió de plaques d'acer i atres materials els va distanciar molt tant en tall com en confecció.
  • Totalment sintètics són els jupetins salvavides i els jupetins de bucege. Els primers conten en varis materials i métodos de flotabilitat positiva com la bromera, que conté una espècie de bosses reblix de bromera que són les que otorguen la capacitat de sure, i l'aire comprimit, que infla el jupetí despuix de accionar l'anella de menudes botelles incorporades al mateix. Els de bucege per la seua banda, són totalment sintètics i conten en a lo manco dos mecanismes unflables, des de la botella i per filtre.


Usos

Erro al crear miniatura:
Lincoln en levita i jupetí

El jupetí resulta una penyora imprescindible en indumentària de gala com seria el chaqué,[3] el frac[4] i el trage de nóvio[5] i en els trages de carrer pot lluir-se o no, podent ser este diferent a l'americana o igual, estil diplomàtic o d'ull de perdiu per posar dos eixemples.

Resulta de gran utilitat per a determinades activitats com la caça, per a dur munició fàcilment extraíble, o la fotografia, per a tindre a mà carrets, targetes de memòria, bateries, tapes i inclús objectius.

En molts eixèrcits s'entreguen com a equip normalisat, especialment el jupetí antifragmentos. Sobretot des de que una investigació de l'eixèrcit nortamericans advertira que la majoria de les ferides es produïxen en el cap i el tronc dels soldats.

En el cas dels jupetins per a l'aigua, els de bucege han terminat casi desplaçant als antics collarines per ser molt més cómodos, poder anar equipats en llastre, no necessitar botellita d'aire comprimit que deguen revisar-se en periodicitat i posseir bojaques.

Existixen també jupetins llastrats[6] utilisats en fins deportius per a aumentar el rendiment dels atletes. Varien en funció de varis factors com el màxim de càrrega soportat o el tipo de llastre utilisat (arena, metal,...etc.)


Galeria


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Citado por Kalión, ęmoda hombre y ceremonia, Orígenes del frac
  3. ↑ Kalión, moda hombre y ceremonia, Composición del chaqué
  4. ↑ Protocolo.org, El frac. Historia. Prendas que lo componen. Cómo y cuándo se viste
  5. ↑ Kalión, moda hombre y ceremonia, el traje de novio
  6. ↑ «Chalecos lastrados y usos deportivos» (en es-es). Archivat des de l'original, el 30 de enero de 2019. Consultat el 30 de enero de 2019.

Enllaços externs