Juncus effusus
El junc d'estores (Juncus effusus) és una herbàcea de la família de les juncàcees.
Descripció
[editar | editar còdic]Junc de 30-100 cm d'altura, brots lluentes, plans, vert més be clar, de fins a 4 mm de diàmetro. Els fulls, són unes simples "baïnes" que circundan el brot en la part inferior. Les flors, agrupades en varis arracadas que sorgixen d'un mateix punt, apareixen des de finals de primavera i en estiu, en la majoria dels talle; tenen 6 peces, (tépals), rígides i membranosas, 6 estams i un ovari, que produïx un frut en càpsula ovoide de color castany; semblen créixer en el brot posat que són sobrepassades per una bràctea pinchuda en el seu mateix aspecte.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Planta cosmopolita. En el Mediterràneu.[2] En Gran Bretanya i Irlanda.[3] En la península ibèrica en Castella i Lleó. És molt comú en qualsevol zona encharcada, vora de rieres, fonts, marjales, séquies, vores de pantans i rius.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Juncus acutiflorus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 326. 1753.[4]
Juncus: nom genèric que deriva del nom clàssic latino de jungere = , "per a unir o vincular", degut a que els brots s'utilisen per a unir o entrellaçar".[5]
acutiflorus: epítet latino que significa "en flors puntagudes".[6]
- Varietats
- Juncus effusus subsp. austrocalifornicus; Califòrnia i Mèxic
- Juncus effusus subsp. effusus; Nort de Südamerica
- Juncus effusus subsp. laxus; Oceà Índic, Suràfrica
- Juncus effusus subsp. pacificus; Alaska i Mèxic
- Juncus effusus subsp. solutus; Norteamérica
- Juncus communis I.Mey.
- Juncus laevis Wallr.
- subsp. rugosus (Steud.) Cout.
- Juncus rugosus Steud.
- subsp. effusus
- Juncus bogotensis Kunth
- Juncus lucens Burnham
- Juncus luxurians Colenso
- Juncus mauritianus Bojer
- Juncus zebrinus André
- subsp. laxus (Robyns & Tournay) Snogerup
- Juncus canariensis Willd. ex I.Mey.
- Juncus laxus Robyns & Tournay
- Juncus oehleri Graebn.
- subsp. solutus (Fernald & Wiegand) Hämet-Ahti
- Juncus griscomii Fernald[7]
- Castellà: herba de la música, junc, junc d'estores, junc de esters, junc espartero, junc fi, junc merino, juncs, junquillo, xunca.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les juncàcees
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García Muñoz, B. (2004). , Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-96264-09-2.
- ↑ Blamey, M. (2008). , Barcelona:Omega.
- ↑ Blamey, M. (2003). [1], St Helier:Domine books. ISBN ISBN 0-7136-5944-0.
- ↑ «Juncus effusus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 d'abril de 2013.
- ↑ En noms botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Juncus effusus en PlantList
- ↑ «Juncus effusus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 d'abril de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Hammel, B. I. 2003. Juncaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 613–617.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- McVaugh, R. 1993. Juncaceae. 13: 208–224. In R. McVaugh (ed.) Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
- Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juncus effusus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Juncus effusus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.