Julio Martín Alarcón
| Julio Martín Alarcón | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor | ||
| Naiximent: | 22 d'abril de 1977 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Julio Martín Alarcón (Madrit, 22 d'abril de 1977) és un periodiste i escritor espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Julio Martín Alarcón està dedicat a l'investigació i divulgació històrica. Periodiste en El Confidencial des de l'any 2017. Abans fon redactor de El Mundo i la revista La Aventura de la Historia entre 2004 i 2016 a on va crear la secció digital d'Història en elmundo.es junt al seu llavors director Pedro J. Ramírez. Ha colaborat també en atres mijos com El Independiente.
Obra[editar | editar còdic]
En 2016 va publicar El ángel de Budapest (Edicions B, Penguin Random House) sobre el diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz i l'Holocaust en Hongria i en anterioritat, en 2006, La ofensiva de Cataluña. Diciembre de 1938 (Unitat Editorial) sobre la Guerra Civil espanyola. Va contribuir a revelar la colaboració del règim de Franco en el Tercer Reich durant l'Operació Mincemeat junt al periodiste i escritor britànic de The Times, Ben Macintyre, autor de El hombre que nunca existió (Editorial Crítica, 2014). En El Confidencial va relatar cóm es va desvelar el secret del camp d'extermini d'Auschwitz en juny de 1944, a través de la correspondència secreta de les embaixades neutrals i els archius del Foreign Office britànic.
Ha colaborat en l'exposició Auschwitz. No hace mucho. No muy lejos, que es va inaugurar en decembre de 2017 en la sala Arte Canal de Madrit.
Ha escrit crítica de cine en la revista La Aventura de la Historia, llabor que va compaginar com a editor entre 2011 i 2014 de la revista Descubrir el Arte. Ademés, ha fomat part de l'equip de les coleccions històriques publicades pel diari El Mundo: La Guerra Civil española, mes a mes i El Franquismo año a año i ha participat en diversos programes de ràdio com La Rosa de los Vientos de l'emissora Onda Cero i La Linterna de la cadena COPE.
Cites[editar | editar còdic]
- El periòdic El Mundo publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA (Archiu de la Corona d'Aragó) de sèu en la ciutat de Barcelona. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:
La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia. [...] Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría. [...] El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo. [...] El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona. [...] Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados. [...]
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.
- El periòdic El Mundo publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media, ací deixem un extracte:
Controvèrsia[editar | editar còdic]
El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó (ACA), Carlos López Rodríguez, des de l'any 1998 fins a 2021, comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys 1814 i 1849, no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.