Anar al contingut

Juaneño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els acjachemen (/ɑːˈxɑːtʃəməm/, ortografia alternativa: acagchemem) són un poble indígena de Califòrnia. Els mapes publicats freqüentment identifiquen les seues terres ancestrals com que s'estenen des de la plaja fins a les montanyes al sur, des de lo que hui és conegut com Aliso Creek en el comtat d'Orange fins al canó Les Puces en la partix noroest del comtat de Sant Diego.[1] No obstant, les fonts també mostren que els acjachemen compartien territoris en atres nacions indígenes tant al nort com cap a Puvunga en l'actual ciutat de Long Beach.

Els colon espanyols cridaven als acjachemen juaneños, despuix del batisme en la Missió Sant Joan Capistrano a finals del XVIII.[2] Hui, molts membres d'organisacions de descendents dels acjachemen preferixen el terme acjachemencom autónimo o nom propi. El nom deriva del poble d'Acjacheme, que es trobava a menys de 60 yardes del lloc a on la Missió Sant Joan Capistrano va ser construïda en 1776.[3][4]

L'idioma acjachemen no té parlants decorreguts. Erudits d'acjachemen entenen que està estretament relacionat en l'idioma luiseño parlat pel poble veí payómkawichum. L'idioma luiseño té parlants decorreguts.

Història

Precolonisació

Contes dels origines i la creació dels Acjechemen representen la seua història en el Surest de Califòrnia com a començ en el principi dels temps. Arqueòlecs argumenten que hi ha hagut una presència dels Acjachemen per lo manco 10,000 anys.[5]

En l'época anterior a la colonisació per Espanya, els Acjachemen varen residir en llogarets permanents i ben definides i en campaments estacionals. Les poblacions dels llogarets oscilaven entre 35 i 300 habitants, que varen consistir d'un sol linaje en els llogarets més menuts, i d'un clan dominant unit en atres famílies en els assentaments més grans. Cada clan tenien el seu propi territori de recursos i era "políticament" independent; vínculs a atres llogarets es mantenien per rets econòmiques, religioses i socials en la regió immediata. La classe elite (compost principalment per famílies, caps de linaje, i atres especialistes ceremonials), una classe mija (famílies establides i exitoses), i gent de famílies desconectades o errantes i captius de guerra eren les tres classes socials jeràrquiques.[6]

Liderage natiu consistia de la Nota, o Cap de clan, qui realisava ritos comunitaris i va regular la vida ceremonial en conjunt en el consell de vells(puuplem), que era format per caps de linaje i especialistes ceremonials per dret propi. Este cos decidien sobre assunts de la comunitat, que varen ser portats a terme per la Nota i els seus subordinats. Mentres la colocació de cabanyes residencials en un llogaret no estava regulada, el recint ceremonial(vanquesh) i la casa del cap solia estar ubicada en el centre.[7]

Els Acjachemen depenien de la collita i el processament de bellotes, pastures, llavors, i mariscs de la baïa. Ells tenien preferència dietètica per a aus i chicotets mamífers com a conills.[8] Ells varen elaborar ossos d'animals per a convertir-els en armes, ferramentes, i joyes.[8]

Periodo de missió

Llogarets dels Acjachemen varen ser davant tot concentrats a lo llarc de la part baixa del Sant Joan Creek.[9] En 1775, els colon espanyols varen erigir una creu en un lloc religiós d'Acjachemen abans de retirar-se a Sant Diego per un tumult en la Missió Sant Diego. Ells varen retornar un any despuix per a escomençar a construir i convertir a la població dels Acjachemen. La majoria dels primers convers eren a sovint chiquets, els qui podien haver segut duts pels seus pares en un intent de "fer aliances en misionero, els qui no només posseïen nous coneiximents i mercaderies pero també presentaven l'amenaça de la força."  La presència militar espanyola va assegurar la continuïtat del sistema de missions.

En 1776, com  Pare Serra es va acostar al territori Acjachemen en un soldat espanyol i un "neófito", un recentment batejat i traductor espanyol, un "grup d'Indis Acjachemen pintats i ben armats, alguns dels quals varen posar fleches en les cordes dels seus arcs com si tingueren l'intenció de matar als intrusos espanyols" varen rodejar al grup de Serra.  El "neófito" va informar als Acjachemen que atacar només resultaria en més violència per part de l'eixèrcit espanyol. Com a resultat, els Acjachemen "varen desistir, conscients de la greu amenaça que representaven les represàlies militars".[10]

Mentres que abans de 1783 els que s'havien convertit, coneguts com "juaneños", tant chiquets com a adults, representaven un percentage relativament chicotet de la població Acjachemen, tot això va canviar entre 1790 i 1812, quan la gran majoria dels no convertits restants varen ser batejats.[2] "Els colon espanyols es varen referir als Acjachemen com Juaneño.[11]" Els Acjachemen varen ser designats com juaneños per sacerdots espanyols a través del procés bautismal realisat en la Missió Sant Joan Capistrano, que du el nom de Sant Joan Capistrano en Espanya. Moltes atres tribus locals varen rebre noms similars.(Kizh (pronunciat keech) Gabrieleño; nomenat com la Missió Sant Gabriel).

A finals del XVIII, l'economia misionero es va estendre per tot el territori dels Acjachemen. Els llogarets d'Acjachemen encara tenien "accés a àrees específiques per a caçar, recolecciónar i peixcar" i "dins d'estes àrees de propietat colectiva, els parracs també posseïen propietat privada". No obstant, el sistema de la tinença de la terra indígena va ser primer paralel i despuix socavat pel sistema de missions i la colonisació. Els espanyols varen transformar el camp en terres de pastoreig per a la ganaderia i l'horticultura. Entre 1790 i 1804, "les raberes de les missions varen aumentar en tamany de 8.034 caps a 26.814 caps".[12]

A mida que les malalties europees també varen escomençar a diezmar la població rural, el domini i el poder de les missions espanyoles sobre els Acjachemen varen aumentar encara més".[2] En 1812, la missió estava en el cim del seu creiximent: "3.340 persones havien segut batejades en la missió i 1.361 Acjachemen residien en el recint de la missió". Despuix de 1812, la taxa d'Acjachemen que varen morir va superar la cantitat d'els qui varen ser batejats. En 1834, la població d'Acjachemen havia disminuït a uns 800.[2]

Els Acjachemen varen resistir l'assimilació practicant les seues cerimònies culturals i religioses, realisant danses sagrades i rituals curatius tant en els llogarets com dins del recint de la missió. Els misionero varen intentar impedir que "formes indígenes de coneiximent, autoritat i poder" es transmeteren a les generacions més jóvens colocant a chiquets indis recentment batejats en monjerios "llunt dels seus pares des dels sèt anys aproximadament fins al seu matrimoni". Els chiquets i adults natius varen ser castigats per desobedir als sacerdots espanyols en confinament i assots. La llògica darrere d'estes dures pràctiques era "integral per a Catòlic creència i pràctica." Gerónimo Boscana, un misionero en Sant Joan entre 1812 i 1822, va admetre que, a pesar del dur tracte, els intents de convertir als natius a les creències i tradicions cristianes varen ser en gran mida infructuosos: "Tots els misionero en Califòrnia, declara Boscana, estarien d'acort que el verdader creent era el rar excepció."[2]

Emancipació de la missió de Sant Joan i domini mexicà

Governador José María d'Echeandía, el primer governador d'Alta Califòrnia,va emetre una "Proclamació d'Emancipació" (o "Prevenciónes d'Emancipacion") en el 25 de juliol de 1826, que va lliberar als natius de la Sant Diego Mission, Santa Bàrbara, i Monterey. Quan la notícia d'açò es va estendre a atres missions, va inspirar una resistència generalisada al treball i inclús una rebelió oberta. En Sant Joan, "el misionero va afirmar que si als 956 neófitos que residien en la missió en 1827 se'ls 'pregara amablement per a anar a treballar', respondrien dient simplement que eren 'lliures'". Llei de secularisació mexicana de 1833,"neófito alcades "Vaig solicitar que es concedira a la comunitat la terra que rodeja la missió, que els Acjachemen havien irrigat i que ara utilisaven per al seu sustente".

En el lloc del llogaret Puhú es varen trobar rebujos de fauna terrestre i marina, vasijas per a almagasenar aliments, productes artesanals especialisats, artefactes rituals culturalment associats en linajes de clans d'èlit i conexions comercials interregionals.[8]

No obstant, si ben els Acjachemen "varen reclamar i se'ls varen concedir llogarets", "rara volta" es va emetre algun títul llegal, lo que significa que la terra "mai els va ser cedida formalment" despuix de l'emancipació, contra lo que varen protestar quan uns atres varen invadir el seu territori tradicional. Si be les concessions de ranchos otorgades pel govern mexicà sobre les terres de la missió de Sant Joan "es varen otorgar a principis de la década de 1840, els drets dels indis sobre les terres dels seus llogarets no varen ser reconeguts". Encara que els Acjachemen eren ara "lliures", eren "cada volta més vulnerables a ser obligats a treballar en proyectes públics" si es determinava que havien "'revertit' a un estat de dependència de les frutes selvades o havien descuidat la sembra de cultius i el pastoreig" o de lo contrari no va poder continuar practicant els métodos d'agressió imposts pels espanyols. la crío d'animals i horticultura. Per falta de reconeiximent formal, "la major part de l'antic territori d'Acagchemem va ser incorporat al Californi ranchos en 1841, quan la Missió de Sant Joan es va convertir en un poble".[2]

La formació del poble de Sant Joan va ser un resultat directe de les accions dels colon de Sant Diego, els qui varen solicitar al govern obtindre accés a les terres del territori de la missió. Abans de la formació del poble, es va preguntar als "aproximadament cent Acjachemen que vivien allí" si estaven a favor o en contra d'este canvi: setanta varen votar a favor, mentres que trenta Acjachemen, en la seua majoria majors, es varen opondre, "possiblement perque no volien Vivim entre els californi." La formació del poble de Sant Joan va otorgar a les famílies Californi i Acjachemensolars, o lots per a cases, isòrts, o parceles de terra per a plantar cultius.[2]

Ocupació nortamericana, genocidi i conquista territorial

Despuix de l'ocupació nortamericana de Califòrnia en 1846 i lo Tractat de Guadalupe Hidalgo en 1848, "els pobles indis de tota Califòrnia es varen vore arrastrats els 'cicles de conquista' que havien iniciat els espanyols". Només durant la década de 1850, la població índia de Califòrnia va disminuir en un 80 per cent. Qualsevol dret a la terra que els pobles natius tingueren baix el domini mexicà va ser completament borrat baix l'ocupació nortamericana, com s'establix en l'artícul 11 del tractat: "Una gran part dels territoris que, segons el present tractat, deuen estar compresos per al futur dins dels llímits d'Estats Units està ara ocupada per tribus salvages". Quan el govern dels Estats Units va declarar el seu dret a vigilar i controlar als natius, les "reclamacions dels indis que havien adquirit terres en la formació de 1841" del poble de Sant Joan "varen ser igualment ignorades, a pesar de l'evidència de que la comissió de terres [nortamericana] hi havia senyes que fonamenten els títuls d'estos juaneños."[11]

En 1860, els Acjachemen estaven registrats en el cens "en noms espanyols i sense llinages; les ocupacions del 38 per cent dels caps de família no estaven registrades; i posseïen només l'1 per cent de la terra i el 0,6 per cent dels actius (inclós ganado, artículs, i argent o or)." Es va registrar que el 30 per cent de totes les llars estaven encapçalats per dònes "que encara vivien en Sant Joan en les parceles de terra que havien segut distribuïdes en 1841" baix el domini mexicà. Es va informar que "poc despuix de realisat el cens, tota la població va escomençar a eixir de la zona cap als pobles del surest de Sant Joan". Una epidèmia de pigota en 1862 es va cobrar la vida de 129 Acjachemen en només un més d'una població ara "de només uns 227 indis". Els Acjachemen restants es varen establir entre els luiseños, en els qui "compartien similituts llingüístiques i culturals, vínculs familiars i històries colonials". Inclús despuix de la seua reubicació en varis llogarets luiseñas, "Sant Joan va seguir sent una ciutat important per als Acjachemen i atres indis relacionats en ella", de modo que cap a la "última part del sigle 19, individus i famílies a sovint es movien d'un costat a un atre entre estos llogarets i Sant Joan". per a treball, residència, events familiars i festivals."[2]

L'ocupació nortamericana va donar com resultat un poder i una riquea cada volta majors per als immigrants europeus i angloamericans que posseïen terres i propietats en la década de 1860, "en marcat contrast en el patró entre els californians, els mexicans i els indis". En els municipis de Santa Ana i Sant Joan Capistrano, la majoria dels californians varen perdre els seus ranchos en la década de 1860. En 1870, els immigrants europeus i els angloamericans  ara posseïen el 87 per cent del valor de la terra i el 86 per cent dels actius. Els natius varen passar de posseir l'1 per cent del valor de la terra i els actius, segons lo registrat en el cens de 1860, al 0 per cent en 1870. Els angloamericans es varen convertir en la majoria de la població a mitan de la década de 1870, i les ciutats en les que residien "es caracterisaven per una marcada falta de diversitat ètnica".[2] En la década de 1890, es va construir una escola primària permanent en Sant Joan. No obstant, fins a 1920, per a rebre educació més allà del sext grau, "els estudiants tenien que traslladar-se a Santa Ana, alguna cosa impossible per a la gran majoria de les famílies de Califòrnia i Acjachemen[2]

Religió

Fra Gerónimo Boscana, un erudit franciscano que va estar destinat en Sant Joan Capistrano durant més d'una década a partir de 1812, compiló el primer estudi complet de les pràctiques religioses d'Acjachemen. El coneiximent religiós era secret, i la religió predominant, cridada Chinigchinich, colocava als caps de llogaret en la posició de líders religiosos, una disposició que els donava als caps un ampli poder sobre el seu poble.[13] Boscana va dividir als Acjachemen en dos classes: els "Playanos" (que vivien a lo llarc de la costa) i els "Serrans" (que habitaven les montanyes, a unes tres o quatre llegües de la Missió).[14] Les creències religioses dels dos grups en relació en la creació diferien profundament. Els playanos sostenien que un ser totpoderós i invisible cridat "Nocuma" va crear la terra i la mar, junt en tots els arbres, plantes i animals del cel, la terra i l'aigua continguts en ells.[14] Els Serrans, per una atra part, creïen en dos existències separades pero relacionades: la "existència dalt" i la "existència avall". Estos estats del ser eren "completament explicables i indefinits" (com a germà i germana), i varen anar els fruts de l'unió d'estes dos entitats els que varen crear "... les roques i arenes de la terra; despuix els arbres, els arbusts, les herbes". i l'herba; despuix els animals...".[14] El "Starman" dibuixat per l'artiste Jean Goodwin s'ha convertit en una image icònica entre el poble Acjachemen i es veu a sovint en art i sagells tribals.[5]

Referències

  1. ↑ . soka. on. worldcat. org. Consultat el 2024-01-31.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Haas, Lisbeth (1996). Conquests and historical identities in Califòrnia, 1769-1936, 1. paperback print edició, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-20704-2. Consultat el 2024-01-31.
  3. ↑ Tannenbaum, Barbara(2004-01-01).«Califòrnia Journeys: A Village romanç: Sant Joan Capistrano Offers a Window to Califòrnia's Storied Past».Califòrnia History.82(2): 4–5.ISSN 0162-2897.doi:10.2307/25161723.Consultat el 2024-01-31.
  4. ↑ «UC Mercé Journal of Califòrnia and Great Basin Anthropology - PDF Free Download». docplayer. net. Consultat el 2024-01-31.
  5. ↑ 5,0 5,1 «History» (en en). Juaneño Band of Mission Indians Acjachemen Nation. Consultat el 2024-01-31.
  6. ↑ Baumhoff, Martin A.; Bean, Lowell J.; Blackburn, Thomas C.(1976).«Native Californians: A Theoretical Retrospective».Ethnohistory.23(3): 311.ISSN 0014-1801.doi:10.2307/481260.Consultat el 2024-01-31.
  7. ↑ . dx. doi. org. Consultat el 2024-01-31.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Tomczyk, Weronika; Acebo, Nathan P.(2021-07-03).«Enduring Dimensions of Indigenous Foodways in the Southern Alta Califòrnia Mountain Hinterlands».Califòrnia Archaeology.13(2): 171–201.ISSN 1947-461X.doi:10.1080/1947461X.2021.1997515.Consultat el 2024-01-31.(en en)
  9. ↑ CINTORA, MIREYA; GUTIERREZ, CLAUDIA; SOTO, ROBERTO; SUCEAVĂ, BOGDAN D.(2022-02-01).«"Exploring a Class of Substitutions and their Applications: Reflections on Teaching Foundations of Real Analysis"».Creative Mathematics and Informatics.31(1): 135–145.ISSN 1584-286X.doi:10.37193/cmi.2022.01.13.Consultat el 2024-01-31.
  10. ↑ Haas, Lisbeth (1995-06-06). Conquests and Historical Identities in Califòrnia, 1769-1936, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-91844-3. Consultat el 2024-01-31.
  11. ↑ 11,0 11,1 Jacknis, Ira(1996-01-01).«Alfred Kroeber and the Photographic Representation of Califòrnia Indians».American Indian Culture and Research Journal.20(3): 15–32.ISSN 0161-6463.doi:gur5h72113047276 10.17953/aicr.20.3. gur5h72113047276.Consultat el 2024-01-31.
  12. ↑ «History» (en en). Juaneño Band of Mission Indians Acjachemen Nation. Consultat el 2024-01-31.
  13. ↑ Kelsey, Harry. Mission Sant Joan Capistrano: A Pocket History. (en anglés). ISBN 0-9785881-0-X..
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 (1898-10).«<italic>History of Califòrnia</italic>. By <sc>Theodore H. Hittell</sc>. Vols. III. and IV. (Sant Francisco: N. J. Stone and Co. 1897. Pp. 981, 858)».The American Historical Review.ISSN 1937-5239.doi:10.1086/ahr/4.1.184.Consultat el 2024-01-31.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juaneño&oldid=1587884»