Juí sintètic a priori

En filosofia, es denomina juí sintètic a priori a aquell en el que el predicat no està inclós en la mateixa noció del subjecte; és dir, aquell a on el juí en qüestió no es pot deduir de la pròpia definició del subjecte sobre el que es predica (a diferència de cóm sí succeïx, per eixemple, en el subjecte "triàngul" i el predicable "ser un polígon de tres costats"). Este concepte va ser falcat pel filòsof prusiano Immanuel Kant.

Juïns a priori o juïns analítics són els juïns la veritat dels quals pot ser afirmada independentment de l'experiència, per lo que concloem que no procedix d'ella; els juïns a priori són de caràcter necessari i universal en un sentit estricte. És dir, estos juïns posseïxen una validea universal i necessària, com és el cas de les tautologia llògiques.

Interpretacions de Kant

Segons Hume d'una part hi ha juïns analítics que són a priori, com a relació d'idees; d'una atra part estan els juïns sintètics que són a posteriori perque, en un últim cas, acodixen a l'experiència. En atres paraules, segons Hume estos juïns depenen més de les impressions com a veritats de fet, que no de la experiència . Per eixemple:

• "Un tot és major que les seues parts": és analític i és a priori; per lo tant, és estrictament universal i necessari.
• "Els natius del poble X medixen més d'1'90 metros": és sintètic i és a posteriori; per tant, no és estrictament necessari ni universal.

El punt de vista de Kant és distint, ya que l'es basava en el "anàlisis transcendental" i en la "filosofia transcendental", açò ho duya a preguntar-se:¿Que condicions ho fan possible? i ¿Cóm són possibles els juïns a priori?.

Un eixemple a analisar, l'enunciat: "Groc en blau, dona vert"

1. És un juí sintètic a priori ya que no hi ha cap definició implícitament que mencione que en mesclar eixos dos colors (groc en blau), formarà vert.
2. Adicionalment, per mig de la nostra experiència, el nostre coneiximent podem deduir que fa part d'este tipo de juí; pero sigam conscients que és possible que este coneiximent que sabem sobre esta mescla és potser perque el nostre cervell ho percep aixina, pero al final pot ser que no ho vejam com realment és.

Un atre eixemple a analisar, l'enunciat: "La recta és la distància més curta entre dos punts" advertix que:

1. No és un juí analític, ya que el predicat no està contingut en la noció de subjecte.
2. No és un juí a posteriori, ya que nos consta la seua veritat sense tindre que medir distàncies entre dos punts sense necessitat de recórrer a cap experiència comprobatoria.

La teoria kantiana dels juïns

1. Els juïns a priori provenen de les categories a priori de l'enteniment.
2. Els juïns a posteriori provenen de les impressiones sensibles.
3. Ademés dels juïns analítics (a priori) i dels juïns sintètics (a posteriori), existixen juïns sintètics a priori.

1. Kant va aplegar a concloure sobre l'existència dels juïns sintètics a priori preguntant-se a sí mateixa: ¿Cóm fa l'home, tancat en el seu propi pensament, per a conéixer la realitat? Basant-se en la seua distinció entre fenomen i noúmeno i en la seua definició epistemològica de les categories a priori de l'enteniment front a les impressiones sensibles, Kant conclou que, mentres que els juïns analítics o a priori no aporten coneiximent (puix lo dit en el predicat ya està contingut en el subjecte) i els juïns sintètics o a posteriori tampoc aporten coneiximent (puix no permeten extraure una conclusió universal), podem realisar lo que ell va cridar juïns sintètics a priori combinant les senyes que rebem dels sentits en les categories a priori de l'enteniment, de manera que estos juïns sí que aportarien coneiximent; com seria, segons Kant, el cas de: "Tot event té una causa".
3. Estos juïns són extensius i són també universals i necessaris.
5. Segons Kant, els juïns sintètics a priori són necessaris per a les ciències; per eixemple, les matemàtiques (depenents, segons Kant, de les categories de temps i espai, per a l'aritmètica i per a la geometria, respectivament), la física (que es basa en l'experiència), etc.; pero no per a la metafísica, puix Kant reconeix que esta depén de la raó pura i, per tant, no li reconeix l'estatus de ciència.

Vore també

• Distinció analític-sintètic
• Immanuel Kant
• Veritats de raó i de fet
• Gottfried Leibniz
• Bertrand Russell
• Ludwig Wittgenstein
• Círcul de Viena
• Empirisme llògic
• Willard Van Orman Quine
• Saul Kripke

Referències

4. Juïns sintètics a priori. (s. f.). ENCYCLOPAEDIA HARDER. https://encyclopaedia.herdereditorial.com/wiki/Juïns_sint%C3%A9ticos_a_priori

5. Juïns analítics i sintéticosImmanuel Kant (1724–1804). (2002, 1 novembre). abc artículs. https://www.abc.com.py/articulos/juicios-analiticos-i-sinteticosimmanuel-kant-1724-1804-668000.html