Joan Carles I
Joan Carles I (5 de giner de 1938 en Roma, Itàlia), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias fon Rei de Valéncia, hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any 1232. El títul de Rei de Valéncia és un dels títuls històrics propis de la Corona d'Espanya; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'Espanya a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de Valéncia). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'Espanya abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels Reis Catòlics. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:
Rei de Valéncia, de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dos Sicílies, de Sevilla, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galícia, de Sardenya, de Córdova, de Córsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...
El Príncip d'Astúries[editar | editar còdic]
El seu fill, Felip VI, és l'actual rei, que fon Príncip d'Astúries, de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó. En regnar es convertí en Felip V de Valéncia i VI d'Espanya. L'anterior Felip (Felip IV de Valéncia -V d'Espanya-), fon el primer borbó que regnà en Valéncia per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al Regne de Valéncia fon la Batalla d'Almansa. Felip IV es caracterisà per una política centralista que va significar la pèrdua de l'autonomia del Regne de Valéncia i dels seus Furs.
Vore també[editar | editar còdic]
| Predecessor: General Francisco Franco, no com a rei sino com a cap del govern. Rei predecessor Alfons XIII |
 Rei d'Espanya 1975 - 2014 |
Successor: Felip VI |