Anar al contingut

Jewish Underground

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Logo of the Lehi movement.svg
Logotip del grup terroriste judeu Leji, que el Jewish Underground va adoptar com a propi.

El Jewish Underground[1] (Plantilla:Lang-he HaMakhteret HaYehudit[2] o, de forma abreviada, makhteret),[3] a voltes citat en espanyol com a Judeus Clandestins,[4] va ser una organisació radical ultradretana[5] considerada terroriste per Israel.[6][7] Estava formada per importants membres del moviment polític israelita Gush Emunim i va estar actiu entre 1979 i 1984.[8] Entre els principals atacs terroristes organisats pel Jewish Underground destaquen un atac contra l'Universitat Islàmica de Hebrón (en la que varen morir tres alumnes i atres 33 varen resultar ferits)[9] i la colocació de bombes en els coches dels alcaldes de Nablus, Ramala i al-Bireh, que varen mutilar de per vida a dos d'ells.[10] La detenció de la majoria dels seus membres va frustrar un atac contra la mesquita de la Cúpula de la Roca de Jerusalem i una campanya d'atentats contra autobusos de treballadors en Jerusalem Este.[11]


El naiximent del Jewish Underground va tindre el seu orige en dos events històrics. El primer d'ells va ser l'Acorde de Pau de Camp David, que va desembocar en el tractat de pau egipcíac-israelita de 1979 i que el moviment, opost al procés de pau, desijava bloquejar en considerar-ho com el primer pas cap a un Estat de Palestina en lo que els colon judeus cridaven "Judea i Samaria".[9][12] Un segon aspecte històric que va donar orige a este grup terroriste va ser el proyecte d'assentaments israelites en els territoris palestins ocupats en 1967, que va ubicar en estreta proximitat a dos comunitats de distint orige ètnic i, com a conseqüència, va supondre un auge de les hostilitats que va desencadenar un major émfasis del concepte d'amenaça existencial en abdós comunitats.[12] El Jewish Underground va desenrollar dos principals objectius operacionals: per un costat, volar la Cúpula de la Roca per a ubicar en el seu lloc el Tercer Temple de Jerusalem,[9][12] i per un atre costat venjar els actes de violència palestina contra colon judeus i establir aixina una dissuasió punitiva.[12] Alguns concebien la realisació d'atacs terroristes com una manera d'espentar als palestins a fugir de la seua terra,[2] i varen establir paralelismes en un moviment terroriste judeu anterior, Terror Contra Terror, que tenia objectius similars.[2] Robert Friedman ha afirmat que el Jewish Underground ha segut "l'organisació terrorista antiárabe més violenta des del naiximent de l'Estat d'Israel".[3]

Els membres del Jewish Underground varen ser finalment detinguts i duts a juí en càrrecs que incloïen la violació del Decret de Prevenció del Terrorisme de 1948. A 10 dels 27 detinguts se'ls va retirar el càrrec d'afiliació a una organisació terrorista despuix d'alcançar un acort en la fiscalia.[13] La majoria dels condenats varen servir condenes de menys de dos anys.[2] Els líders del grup varen ser condenats a cadena perpètua, pero esta va ser commutada per 25 anys en març de 1987 i per 15 anys en maig de 1988. Els tres varen ser finalment indultats i llocs en llibertat en 1990.[10]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Kiryat Arba Square.jpg
Assentament israelita de Kiryat Arba, a les afores d'Hebrón.

El Jewish Underground va ser originalment un grup d'activistes justiciers format al començament dels anys huitanta per aproximadament 25 o 27 membres[14] del moviment Gush Emunim, la majoria dels quals ocupava llocs clau en dit moviment i en atres organisacions de colon israelites.[2] Els seus integrants s'havien conegut principalment en yeshivás i varis d'ells havien format part d'unitats especials de l'eixèrcit israelita.[9] Els creadors de la primera cèlula varen ser tres hòmens: Menachem Livni, Yehoshua Ben-Shoshan i Yehuda Etzion,[15] als que pronte es varen unir Yitzhak Ganiram ("Akale"), Shaul Nir, el seu germà Barak Nir i Uziahu Sharabaf (Sharback),[16] gendre del rabino Moshe Levinger, fundador del moviment Gush Emunim.[10][17] Menachem Livni, un llicenciat en ingenieria pel Technion d'Haifa[18] i comandant d'un batalló de reserva d'ingeniers de combat, s'havia mudat al assentament judeu d'Hebrón en 1970, i en 1977 havia segut elegit president del consell local de l'assentament Kiryat Arba.[19][20] Yehuda Etzion, cofundador de l'assentament d'Ofra,[19] havia estudiat a càrrec de dos rabinos, Zvi Yehuda Kook i Yehuda Amital,[12] pero estava profundament influenciat pels escrits de Shabtai Ben-Dov[15] i s'havia consagrat a organisar la destrucció de la Cúpula de la Roca, mentres que Livni, que havia segut estudiant de Moshe Levinger en Kiryat Arba,[12] s'oponia a un atac en l'Esplanada de les Mesquites i estava més preocupat per organisar atacs contra palestins en els territoris ocupats.[12] En el grup circulava el concepte de que numerosos atacs terroristes contra els palestins accelerarien l'èxodo de la població civil palestina.[2] L'ideari del grup

rebujava els fonaments democràtics de l'Estat d'Israel.[21]

El grup que cristalizó al voltant d'estos tres líders va adoptar el símbol del Leji com a emblema. La principal funció dels seus atacs sobre ciutadans palestins era la venjança i els atacs estaven dissenyats per a inspirar terror en la població palestina.[14][17] La finançació per a les activitats clandestines del grup provenia principalment de judeus nortamericans, que justificaven el seu respal al terrorisme basant-se en amistats personals.[22] L'organisació també va contar en un important respal de dos membres rellevants de l'administració militar israelita en Palestina, aixina com en l'ajuda de varis oficials en la reserva i d'un oficial en actiu de l'eixèrcit israelita.[2] Les seues operacions varen supondre des de la colocació de bombes incendiàries en vehículs de membres del Comité d'Orientació Nacional palestí fins al tiroteig d'estudiants universitaris palestins en Hebrón, passant per una operació que va estar a punt de portar-se a terme i que planejava volar la Cúpula de la Roca en l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.[15] En 1984, el Shin Bet (el servici d'inteligència interior d'Israel) va descobrir un pla que prevea la colocació de bombes en autobusos de treballadors palestins en Jerusalem Este, lo que va desencadenar l'operació policial i els juïns que varen terminar definitivament en l'activitat terrorista del grup.[15]

Atentats

[editar | editar còdic]

Coches bomba contra alcaldes palestins

[editar | editar còdic]

Menachem Livni va construir moltes de les bombes utilisades en una série d'atentats en coche bomba contra alcaldes palestins el 2 de juny de 1980.[18][2] A raïl d'estos atentats, dos destacats polítics palestins varen quedar mutilats de per vida: Bassam Shakaa, alcalde de Nablus, que va perdre abdós cames, i Karim Khalaf, alcalde de Ramala, que va perdre una de les seues cames.[10][23][24] Una tercera víctima, l'alcalde d'al Bireh Ibrahim Tawil, es va salvar de l'atentat perque es va descobrir l'explosiu ans que accedira al seu vehícul. Diversos portaveus de Gush Emunim varen reaccionar als atentats en comentaris de celebració, com "ben organisat, molt bon treball" i "espere que ho hagen fet judeus".[2] Es conta que en sentir les notícies dels atentats, el rabino Haim Drukman, cofundador de Gush Emunim, va citar la cançó de Débora: "¡Aixina, que tots els enemics d'Israel perixquen!"[25]

Archiu:PalFest 2010 Day 5 al Khalil Hebron.jpg
Universitat Islàmica de Hebrón (2005).

Atac contra els estudiants de l'Universitat Islàmica de Hebrón

[editar | editar còdic]

En lo que varen afirmar que es tractava d'una represàlia per l'assessinat de Aharon Gross, un estudiant d'una yeshivá en Hebrón depenent de Mercaz HaRav Kook,[26] tres terroristes del grup, Shaul Nir, Barak Nir i Uzi Sharbaf varen portar a terme un atentat en l'Universitat Islàmica de Hebrón el 26 de juliol de 1983.[27] En la cara coberta per un passamontanyes,[28] Shaul Nir va aplegar al seu objectiu, un concorregut carrer de Hebrón, i va disparar dos raches a l'aire en el seu Kalashnikov per a senyalar que la zona estava rebujada. Uzi Sharbaf va conduir un Peugeot 504 que es va detindre front a l'universitat. Abdós es varen adinsar llavors en el pati de l'universitat i varen començar a disparar als alumnes. Barak Nir, el germà de Shaul, es va mantindre junt al vehícul i va disparar raches de dispars contra alumnes que havien aguaitat a les finestres del segon pis per a descobrir qué estava passant. El seu germà Shaul i Sharbaf varen accedir llavors a l'universitat i varen llançar una granada en un passadiç a on s'havia reunit un consell estudiantil.[16][17] Poc despuix es varen retirar, varen cremar les proves i es varen amagar en la casa de Ganiram en els Alts del Golán.[16] En total, varen assessinar a tres estudiants i varen ferir a atres 33.[9][29][30][31]

Pla per a volar la Cúpula de la Roca

[editar | editar còdic]
Archiu:Jerusalem-2013-Temple Mount-Dome of the Rock & Chain 02.jpg
Mesquita de la Cúpula de la Roca de Jerusalem.

La mesquita de la Cúpula de la Roca i la mesquita del-Aqsa, abdós ubicades en l'Esplanada de les Mesquites, eren considerades pels integrants del grup com una "abominació", i el pla per a volar la primera d'elles pretenia "despertar" als judeus i assentar les bases per a la creació del Tercer Temple. Els integrants de la banda varen idear dos possibles plans per a destruir la Cúpula de la Roca. Un d'ells consistia en estrelar un avió carregat d'explosius contra la mesquita.[21] Un membre del grup era un expert en explosius de l'eixèrcit israelita que tenia accés a suficient munició i material furtat a l'eixèrcit com per a portar a terme el pla.[2]

Atentats planejats contra els autobusos de Jerusalem

[editar | editar còdic]

A primera hora del matí del 27 d'abril de 1984, seguint el pla ideat per Livni, tres terroristes varen ser a Jerusalem Este i varen adossar 16 potents artefactes explosius en 64 quilos de dinamita als baixos de sis autobusos que feyen rutes cap a diverses localitats palestines, com el campament de refugiats de Kalandia.[11] Les bombes estaven programades per a explotar aquella mateixa vesprada, ya que era divendres, un dels dies més faenejats de la semana, en el que els autobusos anirien abarrotats de fidels palestins que retornarien a casa despuix de les oracions del Isra i Mirach.[27] El Shin Bet els va arrestar a les 4:30, just en acabant de que terminaren d'instalar les bombes. Va ser durant els interrogatoris que varen seguir a estes detencions quan els agents israelites es varen topar en proves de que la cèlula pretenia volar la Cúpula de la Roca, una missió que, de haver-se portat a terme, hauria pogut causar una catàstrofe d'enormes proporcions[27] o inclús un conflicte armat a nivell mundial.[29] Una semana més vesprada, les forces de seguritat israelites varen portar a terme un bol en l'assentament de Kiryat Arba en la que varen trobar un alijo d'armes i explosius furtats del programa de defensa regional i relacionats en el pla de destruir la Cúpula de la Roca.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ En la majoria de les publicacions en espanyol relacionades en este grup terroriste se sol usar l'accepció anglesa Jewish Underground, encara que en ocasions s'ha utilisat la traducció Judeus Clandestins o s'ha parlat més genèricament de l'ala radical del moviment Gush Emunim.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Nur Masalha, Imperial Israel and the Palestinians: The Politics of Expansion, Pluto Press, 2000, pp. 123-126. Haggai Segal, que va estar relacionat en els coches bomba colocats contra alcaldes palestins i va servir una pena de presó, va declarar anys despuix de la seua lliberació: "No pots fer un gran bol i pujar-los a tots en autobusos, pero pots empijorar les condicions dels àraps - i si continuen en la lluita (l'Intifada), pots fer que es marchen. Ahir vaig conduir fins al consulat nortamericà en Jerusalem Este i vaig vore una llarga fila d'àraps esperant per a conseguir un visat. La situació és molt dura per a ells ara, i deu fer-se més dura" (pàgines 124 i 125).
  3. ↑ 3,0 3,1 David S. New, Holy War: The Rise of Militant Christian, Jewish and Islamic Fundamentalism, McFarland, 2001, p. 143.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 20 de juny de 2020.
  5. ↑ Ehud Sprinzak, "The Emergence of the Israeli Radical Right" Comparative Politics, Vol. 21, No. 2 (Jan., 1989), pp. 171-192.pp.171-172.
  6. ↑ Kim Cragin, Sara A. Daly "Women as Terrorists: Mothers, Recruiters, and Martyrs", Praeger International ABC-CLIO, 2009, p. 18.
  7. ↑ Clive Jones, Ami Pedahzur (eds.) Between Terrorism and Civil War: The Al-Aqsa Intifada, Routledge, 2013, p. 11.
  8. ↑ Ian S. Lustick, For the land and the Lord: Jewish fundamentalism in Israel, capítul 3, paràgraf The Gush Emunim Underground. 1988, Council on Foreign Relations
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Víctor Manuel AMADO CASTRO (2018), “La llei del perseguidor: Una introducció al terrorisme religiós judeu”, Hispania Nova, 16, págs. 417-444, DOI: https://doi.org/10.20318/hn.2018.4043
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «[2]». Consultat el 4 de juliol de 2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 «[3]». Consultat el 3 de juliol de 2020.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Shmuel Sandler, ‘Religious Zionism and the State:Political Accommodation and Religious Radicalism in Israel,’ in Bruce Maddy-Waitzman, Efraim Inbar, (eds.) Religious Radicalism in the Greater Middle East, Besa Studies in International Security, Routledge 1997, pp. 133-153 p. 144.
  13. ↑ Noemi Gal-Or ‘Tolerating terrorism in Israel,’ en Noemi Gal-Or (ed.) 'Terrorism in the West: An International Survey,' Routledge, 2015, pp. 72ff.
  14. ↑ 14,0 14,1 Dror Moreh, The Gatekeepers:Inside Israel’s Internal Security Agency, Skyhorse Publishing 2015, p. 171.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Motti Inbari, Fundamentalism and the Temple Mount: Who Will Build the Third Temple?, SUNY 2009, p. 51
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Ami Pedazhur, Arie Perliger, Jewish Terrorism in Israel, Columbia university Press 2011, p. 64
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Nachman Ben-Yehuda, Political Assassinations by Jews: A Rhetorical Device for Justice State, University Press of New York (1993) 2012, p. 294
  18. ↑ 18,0 18,1 Ira Glunts, "Journalist lauds wine from Jewish terrorist/vintner Menachem Livni" Mondoweiss, 25 de març de 2016.
  19. ↑ 19,0 19,1 Edward Alexander, The Jewish Idea and Its Enemies: Personalities, Issues, Events, Transaction Publishers, 1988, p. 177.
  20. ↑ Donald Neff, 'Jewish Terrorists Try to Assassinate Three Palestinian Mayors,' Washington Report on Middle East Affairs, Juny de 1999, pp. 87-88
  21. ↑ 21,0 21,1 Nachman Ben-Yehuda Theocratic Democracy: The Social Construction of Religious and Secular Extremism , Oxford University Press, 2010, pp. 90ff.
  22. ↑ Steven Bayme, Jewish Arguments and Counter Arguments, KTAV Publishers 2002, p. 379.
  23. ↑ Associated Press,"3 Israeli Terrorists Llaure Released In 4th Reduction of Their Terms," New York Claves, 27 December 1990
  24. ↑ James Kelly,'What's Next For Israel?,'
  25. ↑ Ian Lustick, p. 131. Lustick cita el 'Llibre de Débora', en un evident lapsus calami.
  26. ↑ Eliezar Don-Yehiya, ‘The Book and the Sword: The Nationalist Yeshivot and Political Radicalism in Israel’ en Martin E. Marty, R. Scott Appleby (eds.,) Accounting for Fundamentalisms: The Dynamic Character of Movements, University of Chicago Press, 2004, pp. 264-301, pp. 278-279.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Zeev Maoz, Defending the Holy Land, University of Michigan Press, 2009, p. 257.
  28. ↑ Nur Masalha, Imperial Israel and the Palestinians: The Politics of Expansion, Pluto Press, 2000, pp. 123-126. Haggai Segal, que va estar relacionat en els coches bomba colocats contra alcaldes palestins i va servir una pena de presó, va declarar anys despuix de la seua lliberació: "No pots fer un gran bol i pujar-los a tots en autobusos, pero pots empijorar les condicions dels àraps - i si continuen en la lluita (l'Intifada), pots fer que es marchen. Ahir vaig conduir fins al consulat nortamericà en Jerusalem Este i vaig vore una llarga fila d'àraps esperant per a conseguir un visat. La situació és molt dura per a ells ara, i deu fer-se més dura" (pàgines 124 i 125).
  29. ↑ 29,0 29,1 Gershom Gorenberg, The End of Days: Fundamentalism and the Struggle for the Temple Mount. Oxford University Press, 2000 128–137, p. 136
  30. ↑ Motti Imbari, Messianic Religious Zionism Confronts Israeli Territorial Compromises, Cambridge University Press 2012, p. 147
  31. ↑ Jerold S. Auerbach, Hebron Jews: Memory and Conflict in the Land of Israel, Rowman & Littlefield 2009, pp. 114-116.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jewish_Underground&oldid=867068»