Jeitun
Jeitun (Djeitun) és un jaciment arqueològic del Neolític en el sur de Turkmenistan, a uns 30 quilómetros al nort d'Asjabad, en la cordillera Kopet Dag. L'assentament va estar ocupat des d'aproximadament el 7200 fins al 4500 a. C.,[1] possiblement en breus interrupcions.[2] Jeitun ha donat nom a tot el Neolític en les estribacions del Kopet Dag.
Excavacions
[editar | editar còdic]Jeitun va ser descoberta per Alexander Marushchenko en els anys 1940 i ha segut excavada des de la década de 1950 per Boris Kuftin i Mikhail Masson.
El lloc comprén una superfície d'uns 5000 metros quadrats. Consta de cases independents de planta uniforme. Les cases eren rectangulars i tenien un gran fumeral en un costat i una caseta front a ella, aixina com zones de pati adjacents. Els sols estaven revestits de lluït de calç. Els edificis estaven fets de blocs cilíndrics d'argila secats al sol d'uns 70 cm de llarc i 20 cm de gruixa. L'argila es mesclava en palla finament picada. Hi havia unes 30 cases que podrien haver estajat a unes 150-200 persones.[3]
Les figurillas d'argila trobades en Mejergar (Pakistan), un important precursor de la civilisació de la vall del Indo, s'assemblen a les descobertes en Teppe Zagheh i en Jeitun.[4]
Agricultura Lloa gent de la cultura Jeitun cultivaven ordi i dos tipos de blat, que es collien en gavinets de fusta o os o hoces en fulls de pedra. Es varen trobar molins de mà de pedra i atres ferramentes de pedra. El jaciment sembla mostrar les proves més antigues d'agricultura en Àsia Central.
Els parracs ya havien domesticat ovelles i cabres, pero també caçaven per a complementar la seua dieta.[3] Els resultats de l'investigació de David R. Harris mostren que, en esta regió, no hi havia cap de les formes selvades de blat farro o ordi que podrien haver-se utilisat per a la domesticació, per lo que estes es varen dur d'atres llocs ya domesticades. Lo mateixa ocorre en les ovelles. En canvi, la cabra salvage (Capra aegagrus) estava molt estesa en Àsia Central i, per tant, va poder domesticar-se en la zona.[5]
Varis tipos dels primers artefactes de Jeitun, com figurillas d'argila, ceràmica decorada i chicotetes astrals de pedra, mostren similituts en els de els primers jaciments agrícoles neolítics dels monts Zagros, com Jarmo (Iraq). Açò pot indicar els desplaçaments dels pobles neolítics des del Llevant fins a Àsia Central, passant pels monts Zagros.
És possible que la posterior influència jeitun s'expandira cap al sur, a través dels monts Kopet Dag fins a la província de Kermanshah i Lorestán, fins a jaciments com Tepe Guran, Tepe Sarab i Ganj Dareh.
Cultura Jeitun
[editar | editar còdic]La cultura Jeitun pot haver començat abans del 7000 a. C., a jujar per l'antiguetat de Sang-i Chakmak, l'assentament més antic en el que s'han trobat artefactes d'este tipo. En la mateixa zona de la Planura de Gorgan, atres jaciments relacionats són Yarim Tappeh (Iran) i Tureng Tepe.[6]
Hi ha una vintena de jaciments arqueològics atribuïts a la cultura Jeitun, i es troben a abdós costats dels monts Kopet Dag. Són especialment comuns en les estribacions suroccidentales turkestanas de les montanyes. Els jaciments s'estenen cap a l'oest fins a Shahrud (Iran) i també cap a l'est, fins al riu Hari Rud, que fluïx cap al nort des d'Afganistan.[6]
Atres dos jaciments Jeitun antics, Chopan i Togolok, es troben en les rodalies.[7]
Monjukli Depe és un atre jaciment a on s'han descobert artefactes de la cultura Jeitun. És molt important per a establir la cronologia regional.
El periodo Jeitun de Turkmenistan va ser seguit per la cultura Anau.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2017) Treasures from the Oxus. The Art and Civilitation of Central Àsia (en anglés), London/New York: I.B. Tauris.
- ↑ Harris,, p. 29.
- ↑ 3,0 3,1 Harris, 1997, pp. 29–30.
- ↑ (2008).Pragdhara.(18)
- 155–166.
- ↑ Harris,, p. 30.
- ↑ 6,0 6,1 «A Brief Outline to the Archaeological Pre-History of Turkmenistan» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2001. Consultat el 2 de giner de 2023.
- ↑ (2011) A Central Asian Village at the Dawn of Civilization: Excavations at Anau, Turkmenistan (en anglés), University of Pennsylvania Press, p. 15. ISBN 1934536237.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1997).Archaeology International 1.
- 28–31.doi:10.5334/ai.0109.
- (1992).History of civilizations of Central Àsia.1
- 109–126.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jeitun» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.