Jasmonatos
Els jasmonatos (JAs) són fitohormonas d'orige lipídico que regulen una àmplia gama de processos en les plantes, que van des del creiximent i la fotosíntesis fins al desenroll reproductiu. En particular, els JAs són fonamentals per a les defenses vegetals contra la herbivoría i les respostes de les plantes a les males condicions ambientals i atres tipos de desafius abióticos i biòtics.[1] Alguns JAs també poden lliberar-se com composts orgànics volàtils (COVs) per a permetre la comunicació entre plantes en previsió de perills mutus.[2]
Història
L'aïllament del jasmonato de metilo (MeJa) a partir de l'oli de jazmín derivat de Jasminum grandiflorum va conduir al descobriment de l'estructura molecular dels jasmonatos i el seu nom en 1962,[3][4] mentres que l'àcit jasmónico en sí va ser aïllat a partir de Lasiodiplodia theobromae, un fonc fitopatógeno, en 1971.[4]
Biosíntesis
Els jasmonatos (JAs) són oxilipinas, és dir, derivats de àcit grassos oxigenados. Es biosintetizan a partir del àcit linolénico en les membranes dels cloroplastos. La biosíntesis s'inicia en la conversió de l'àcit linolénico en un peròxit, per mig de l'enzima lipoxigenasa (13-LOX). Este peròxit despuix es cicla en presència de l'enzima òxit aleno sintasa per a formar un òxit de aleno. Este òxit de aleno es reordena a mida que és catalizado per l'enzima òxit aleno ciclasa per a formar l'àcit 12-oxo-fitodienoico (OPDA), que despuix se somet a una reducció i tres rondes d'oxidació per a formar l'àcit (+)-7-iso-jasmónico (o (+)-7-iso-JA). En absència d'enzima, este àcit iso-jasmónico es isomeriza a àcit jasmónico Solament la conversió de l'àcit linolénico en OPDA ocorre en el cloroplasto; totes les reaccions posteriors ocorren en el peroxisoma.[4][5]
El propi JA pugues metabolizarse adicionalment en derivats actius o inactius. El jasmonato de metilo (MeJA) és un compost volàtil que és potencialment responsable de la comunicació entre plantes. El JA conjugat en l'aminoàcit isoleucina (Ile) dona com resultat el JA-Ile, que actualment és l'únic derivat de JA conegut necessari per a la senyalisació de JA.[5]
Referències
- ↑ Farmer, E. E.(1990).«Interplant communication: airborne methyl jasmonate induïxes synthesis of proteinase inhibitors in plant leaves».Proc Natl Acad Sci O S A.87(19): 7713–7716.doi:10.1073/pnas.87.19.7713.
- ↑ Baldwin, I. T.(2006).«Volatile signaling in plant-plant interactions: "talking trees" in the genomics era».Science.311(5762): 812–815.doi:10.1126/science.1118446.
- ↑ Demole I; Lederer, E.; Mercier, D.(1962).«Isolement et détermination de la structure du jasmonate de méthyle, constituant odorant caractéristique de l'essence de jasmin».Helv Chim Acta.45(2): 675–85.doi:10.1002/hlca.19620450233.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Per, Tasir S.; Khan, M. Iqbal R.; Anjum, Naser A.; Masood, Asim(2018).«Jasmonates in plants under abiotic stresses: Crosstalk with other phytohormones matters».Environmental and Experimental Botany.Elsevier.145: 104–120.ISSN 0098-8472.doi:10.1016/j.envexpbot.2017.11.004.
- ↑ 5,0 5,1 Katsir, L.; Chung, H. S.; Koo, A. J. K.; Howe, G. A.(2008).«Jasmonate signaling: a conserved mechanism of hormone sensing».Curr Biol.11(4): 428–435.doi:10.1016/j.pbi.2008.05.004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jasmonatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.