Jardí químic
Archiu:Silicate garden growing 0001.ogv
Un jardí químic és un conjunt d'estructures complexes d'aspecte biològic que es formen despuix de mesclar productes químics inorgànics. Este experiment de química generalment es realisa agregant sales metàliques, com sulfat de coure o clorur de cobalt (II), a una solució acuosa de silicat de sodi. Açò dona com resultat el creiximent de formes similars a plantes en minuts o hores.[1][2][3][4]
El jardí químic va ser observat i descrit per primera volta per Johann Rudolf Glauber en 1646.[5] En la seua forma original, el jardí químic implicava l'introducció de cristals de clorur ferroso (FeCl2) en una solució de silicat de potassi (K2SiO3).
Processe
[editar | editar còdic]El jardí químic es basa que la majoria dels silicat de metals de transició són insolubles en aigua i presenten diferents colors.
Quan s'agrega una sal metàlica, com el clorur de cobalt, a una solució de silicat de sodi, començarà a dissoldre's. Posteriorment, es formarà silicat de cobalt insoluble per mig d'una reacció de doble desplaçament. Este silicat de cobalt és una membrana semipermeable. Degut a que la concentració de ions dins de la membrana és major que la de la solució de silicat de sodi, els efectes osmóticos aumentaran la pressió dins de la membrana. Açò farà que la membrana es trenque. Els cationes de cobalt reaccionaran en els aniones de silicat en est esgarre per a formar un nou sòlit. D'esta forma es formaran creiximents, que estaran coloreados (segons el catión metàlic) i podran semblar-se a estructures vegetals.
La direcció habitual de creiximent ascendent depén de que la densitat del decorregut dins de la membrana semipermeable de la "planta" siga menor que la de la solució de silicat sòdic circumdant. Si s'utilisa una sal metàlica que produïx un decorregut molt dens dins de la membrana, el creiximent és cap a avall. Açò es deu a que tot el decorregut dins de la membrana és massa dens per a surar i, per lo tant, eixercix una força cap a avall.
Una volta que ha cessat el creiximent, la solució de silicat de sodi es pot eliminar per mig de l'adició contínua d'aigua a un ritme molt llent. Açò prolonga la vida del jardí.[6]
Ixes més utilisades
[editar | editar còdic]Algunes de les sals més utilisades en un jardí químic inclouen:[7]
- Sulfat d'alumini i potassi: blanc
- Sulfat de coure (II): blau
- Clorur de cromo (III): vert
- Sulfat de níquel (II): vert
- Sulfat de ferro (II): vert
- Clorur de ferro (III): taronja
- Clorur de cobalt (II): púrpura
- Clorur de calcio: blanc
- Sulfat de zinc: blanc
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chemical Reviews.115(16)
- 8652–8703.ISSN 0009-2665.doi:10.1021/acs.chemrev.5b00014.
- ↑ (2002).Journal of Sol-Gel Science and Technology.23(3)
- 253.doi:10.1023/A:1013931116107.Consultat el 19 de juny de 2024.
- ↑ (2002).Journal of Colloid and Interface Science.256(2)
- 351.doi:10.1006/jcis.2002.8620.
- ↑ Journal of the American Chemical Society.125(14)
- 4338–41.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja0298343.Consultat el 2009-05-23.
- ↑ Glauber, Johann Rudolf (1646). «Wie man in diesem Liquore von allen Metallen in wenig Stunden Bäume mit Farben soll wachsen machen.», Furni Novi Philosophici, German-language 1661 edició, Amsterdam: Johan Jansson, pp. 186–189.
- ↑ Helmenstine. «Magic Rocks». thoughtco.com. Archivat des d'el original, el 2020-05-16. Consultat el 2020-05-16.
- ↑ ChemSystemsChem.John Wiley & Sons, Ltd.
- i202300002.doi:10.1002/syst.202300002.Consultat el 2023-03-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín químico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.