Jardí dels fugitius
El Jardí dels Fugitius (Plantilla:Lang-it) [1] és un lloc arqueològic ubicat en l'antiga ciutat destruïda de Pompeya, en la Regió 1 Insula 21. [2] [3] Conté els mòles de tretze víctimes de l'erupció del Mont Vesubio a finals de l'any 79 d. C. [4]
l'ínsula alguna volta va contar en més cases adossades que les dos que es troben en l'extrem noroest, pero el restant de l'àrea s'havia convertit en gran part en un hort i una vinya abans de l'erupció, en un triclinio cobert per una pérgola per a convits a l'aire lliure.
El jardí està situat prop de la palestra gran i just en la porta de Nuceria. Hui en dia ha segut replantado extensa i cuidadosadament per a representar el contingut original. [5]
Les víctimes eren adults i chiquets, trobats molt junts formant tres grups propencs. Varen morir aparentment mentres intentaven trobar una eixida per la Porta de Nuceria, ya que es trobaven per damunt de la capa de pedra pómez que ya havia alcançat una altura de 3,5 m, i varen ser alcançats pel fluix piroclástico final que va resultar fatal.
Història
[editar | editar còdic]
Els fugitius varen ser descoberts en 1961 per Amedeo Maiuri, el superintendente de Pompeya, en trobar en l'excavació les cavitats huecas a on la carn s'hi havia podrido. Quan es varen omplir en algeps, els cossos de les víctimes varen quedar al descobert. Originalment es varen trobar en tres grups menuts. Actualment es mostren en una llarga fila.
Maiuri va publicar històries sobre cada u dels cossos en l'edició de novembre de 1961 de National Geographic ("Últims moments dels pompeyanos"). Estes històries ara es consideren en gran mida fictícies.
Algunes de les víctimes
[editar | editar còdic]Comerciant
[editar | editar còdic]Pertanyent a un grup de persones que Maiuri cridava "família de comerciants", esta víctima alça l'esquena i s'alça sobre el braç dret acodado i la mà esquerra. Una tacha de metal subjecta el seu cap i el seu braç al cos.
Per la compressió dels ossos de la nina del comerciant, s'ha determinat que, en vida, va patir un cas sever d'artrosis. Hi ha fractures en el húmer del braç dret que varen ocórrer al voltant del moment de la mort. És possible que estes hagen segut causades per una caiguda sobre el braç.
Mare
[editar | editar còdic]La dòna yacer en el chiquet més menut, prop d'atres dos menuts, segons Maiuri, que estaven presos de la mà i varen caure junts. Estos dos chiquets tenien entre cinc i dos anys segons un examen d'odontologia forense.
Segona família d'agricultors
[editar | editar còdic]Descrit com una parella jove i la seua filla, formalment malnomenada "La filla del granger". Per l'estat de les seues dents, tenia entre 12 i 14 mesos en el moment de la seua mort. Açò la convertix en la víctima més jove recuperada en Pompeya.
Servidor
[editar | editar còdic]Maiuri va descriure a un sirviente que duya una bossa al muscle i guiava a l'última família a un lloc segur, no obstant, els rajos X varen revelar que la suposta bossa és en realitat solament una mala formació de l'algeps. El sirviente tenia una edat aproximada de quinze anys segons les senyes òssees.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Garden of the Fugitives».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «PompeiiinPictures». Pompeii, Herculaneum, Stabiae, Oplontis and areas.
- ↑ «donar-pompei-viaggio-tra-giardini-orti-frutteti-i-vigneti-ritrovati/ Torna a splendere il vert vaig donar Pompei: viaggio tra giardini, orti, frutteti i vigneti ritrovati» (en it). www.madeinpompei.it.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín de los fugitivos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.