Jardí Etnobotánico d'Oaxaca
El Jardí Etnobotánico d'Oaxaca és un jardí botànic de 2.3 hectàreas d'extensió, en Oaxaca de Juárez, Mèxic. Està administrat pel Govern de l'Estat d'Oaxaca, adscrit a la Secretaria de Cultura. El seu còdic d'identificació internacional com a institució botànica afiliada al BGCI, aixina com les sigles de la seua herbari és STDOM.
Història
[editar | editar còdic]El Jardí Etnobotánico d'Oaxaca va ser propost en 1993 per iniciativa de Francisco Toledo i de l'associació civil PRO-Oaxaca (Patronat per a la Defensa i Conservació del Patrimoni Cultural i Natural d'Oaxaca, A.C.)[1]
El 10 de novembre de 1994 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació un acort per a retirar del servici de la Secretaria de la Defensa Nacional l'antic convent de Sant Dumenge en la ciutat d'Oaxaca de Juárez, destinant a favor del Govern de l'Estat un espai de 2.3 hectàrees per a crear un jardí botànic.
Per les mateixes dates es va constituir el Fideicomiso del Jardí Etnobotánico en la participació del Govern de l'Estat, Foment Social Banamex (Banc Nacional de Mèxic), i el PRO-OAX. El Fideicomiso va rebre respal adicional del Govern Federal a través del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts i l'Institut Nacional d'Antropologia i Història.
El Fideicomiso es va cancelar en febrer de 2006, i l'administració del Jardí va passar al Govern de l'Estat; en octubre de 2009, el Jardí va ser adscrit a la Secretaria de Cultura. Este Jardí botànic és membre del BGCI
Descripció
[editar | editar còdic]El Jardí Etnobotánico mostra en viu centenars d'espècies de plantes, totes elles originàries d'Oaxaca. Les plantes provenen de diferents regions de l'Estat, tant de climes àrits com a humits, de les zones tropicals baixes i de les àrees montanyoses templades i fredes. El Jardí representa aixina la gran diversitat de climes, formacions geològiques i tipos de vegetació que caracterisen a Oaxaca.
El Jardí forma part del Centre Cultural Sant Dumenge, que ocupa l'antic convent que va ser construït en els sigles XVI i XVII per als flares dominics. El terreny del Jardí va ser part de l'antiga horta del convent. Este espai va servir com a quarter de mitan de el XIX fins a 1994 i va estar ocupat per dormitoris, estacionaments, canches deportives i atres instalacions militars
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Michael Heinrich: Ethnobotanik der Tieflandmixe (Oaxaca, Mexiko) und phytochemische Untersuchung von Capraria biflora L. (Scrophulariaceae). Verlag: Borntraeger (1989), ISBN 978-3-443-64053-8
- Walter Egli: Sant Pedro Amuzgos - Ein mexikanisches Indianerdorf kämpft um sein Land. Agrargeschichte der Costa von Oaxaca von der Kolonialzeit bis zur Gegenwart. ISBN 978-3-85791-059-3
- Thomas W. Whitaker: Pre-historic Cucurbits from the Valley of Oaxaca. ASIN: B000W82KXA
- Marta Guidi: Estigma i Prestigi. La Tradició de Migrar en Sant Joan Mixtepec (Oaxaca, Mèxic). ISBN 978-3-86097-064-5
- Alejandro d'Àvila Blomberg, Cecilia Salcedo (2006): L'espina i el frut - Plantes del Jardí Etnobotanico d'Oaxaca, The Thorn and the Fruit - Plants from the Ethnobotanical Garden of Oaxaca (zweisprachig). Arts de Mèxic: ISBN 970-683-157-6, Consell Nacional per a la Cultura i les Arts: ISBN 970-35-1010-8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín Etnobotánico de Oaxaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.