Anar al contingut

Temple de Sant Dumenge de Guzmán (Oaxaca)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple de Sant Dumenge de Guzmán (Oaxaca)


El Temple de Sant Dumenge de Guzmán de la ciutat d'Oaxaca de Juárez (Mèxic) és un eixemple de l'arquitectura barroca novohispana. Els primers proyectes de construcció de l'edifici daten de l'any 1551, que l'Ajuntament de la Antequera d'Oaxaca va cedir a l'Orde Dominica un total de vintiquatre lots per a la construcció d'un convent en la ciutat. No obstant, no va ser fins a l'any 1608 que el conjunt conventual de Sant Dumenge va ser inaugurat, encara sense concloure.

A lo llarc de la seua història, el Temple de sant Dumenge ha segut escenari de varis successos importants en la història de Mèxic: va ser convertit en celler militar, en estable, tancat al cult catòlic en temps del llaïcisme jacobino dels governs emanats de la Guerra de Reforma, i després tornat novament a l'Iglésia per acort de Porfirio Díaz. En 1979 va rebre la visita del pontífex catòlic Juan Pablo II, i després declarat —junt en tot el Centre Històric d'Oaxaca— Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers dominicos varen aplegar a Oaxaca a finals de 1528. Més o menys al mateix temps, l'emplaçament del poblat indígena de Huaxyacac va ser erigit en Vila de Antequera, per decret del rei Carlos I. Més vesprada, en 1551, l'Ajuntament de la vila va concedir als dominicos uns terrenys ubicats en els voltants del cerro del Fortín en el propòsit construir un convent. Encara que l'acort original comprometia a l'orde dominica a concloure les obres en un determini no major de vint anys, en 1572 la construcció no havia alvançat massa. Despuix d'algunes negociacions, l'Ajuntament va prorrogar el determini per trenta anys més, a canvi de que els dominicos recolzaren el financiamiento de les obres d'abastiment d'aigua potable per a la ciutat. En els següents trenta anys, la construcció de l'edifici va seguir en els seus altibaixos, degut a que l'Orde no contava en recursos financers suficients.

Dos terremots al principi de el XVII (el primer, en 1603, i el segon, en 1604) varen destruir el convent de Sant Pablo d'Oaxaca, fet que va motivar l'acceleració de les obres de Sant Dumenge. Quatre anys més vesprada, va ser inaugurat formalment el conjunt conventual, i en 1623 l'establiment va ser elevat a la categoria d'universitat, a on s'impartien cursos de filosofia i teologia. Les obres finals del temple varen ser concloses en 1666, quan es va donar punt final a la decoració del mateix. L'última modificació a l'edifici va ocórrer en 1724, any en que va donar començ l'edificació de la Capella del Rosario.

A partir de 1812, el Temple de Sant Dumenge i el seu convent anexe varen ser ocupats per les huestes dels diferents eixèrcits de les faccions que es disputaven el control del país. D'esta sòrt, va ser ocupat per l'Eixèrcit realiste i l'Eixèrcit Insurgent durant la Guerra d'Independència de Mèxic; i després per centralistes i federalistes durant tot el XIX fins a l'arribada de Benito Juárez a la presidència de Mèxic.


En 1859, en l'aplicació de la Llei Iglésies,[1] el convent i el temple de Sant Dumenge varen ser destinats per a l'us del Eixèrcit Mexicà. Sèt anys més vesprada, en 1866, el cult catòlic va ser suspés pel govern federal, fins que en 1902 va ser tornat novament a l'Iglésia pel president Porfirio Díaz.

En la tornada dels Dominicos a Oaxaca en 1938 varen començar les importants obres de restauració. Gràcies a la llabor del pare Fra Esteban Riera, l'actual retaule major va ser inaugurat en 1959, i en 1976 va donar inici un gran procés de restauració. Tres anys més vesprada, el papa Juan Pablo II va oficiar una missa per als malalts en este temple.

Descripció

[editar | editar còdic]

La portada del temple és de tres cossos i arremate, en la que emergixen Sant Dumenge i Sant Hipólito sostenint un temple sobre el que descendix l'Esperit Sant. Els dos campanars posseïxen vans arcados i quatre columnes adossades en cada cara, de fuste estriado i arrematades en pináculo. Les seues cúpules estan recobertes de rajoletes i ostenten copitas en linternilla

Sant Dumenge és un complex arquitectònic que comprén el temple pròpiament dit que actualment seguix prestant servicis religiosos per a la comunitat catòlica de la ciutat d'Oaxaca— i el convent anexe que és la sèu del Museu Regional d'Oaxaca—. L'Ex-Convent de Sant Dumenge alberga en l'actualitat una important colecció museística integrada per objectes històrics de l'estat d'Oaxaca. Una de les coleccions més importants és la dels objectes artístics descoberts per Alfonso Case en la Tomba 7 de Mont Albán, pertanyents a la cultura mixteca. Una atra part de l'ex-convent alberga en l'actualitat el Jardí etnobotánico d'Oaxaca, integrat per espècies vegetals natives de l'estat.

Per a accedir tant a l'ex-convent com al temple, és necessari travessar una chicoteta placeta. Esta plaça és amprada com a escenari d'algunes festes populars i atres entreteniments. La plaça de Sant Dumenge es localisa a mig quilómetro de la plaça principal de la ciutat, en la que es conecta a través del Corredor Turístic Macedonio Alcalà, que és un carrer empedrada molt popular entre els turistes que visiten Oaxaca de Juárez. Com a anècdota, és que quan el sol s'està ocultant, s'allumena tota l'iglésia, i realment es pot apreciar tota l'arquitectura.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Que declarava la desamortisació dels bens de l'iglésia i atres corporacions.

Vore també

[editar | editar còdic]

Plantilla:Wikipedia Gravada

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Temple_de_Sant_Dumenge_de_Guzmán_(Oaxaca)&oldid=853427»