Jardí Botànic del Bosc de Colónia

Jardí Botànic del Bosc de Colónia

El Jardí Botànic del Bosc de Colónia (en alemà Forstbotanischer Garten Köln) és un jardí botànic d'unes 25 hectàreas d'extensió, que es troba en Colónia, Alemània.

Localisació

En els últims temps Colónia ha expandit en gran mida les seues àrees verdes. Part del cinturó vert en el sur de la ciutat és el Forstbotanischer Garten.

Es troba delimitat per l'autopista d'intercanvi de Colónia sur, el carrer que va paralela al seu perímetro Friedrich Ebertstrasse (L 92), l'àrea del camp de gòlf, i la carretera que va en direcció a Bonn (L 166) (i la prolongació de la carretera de la zona industrial) i els almagasens adjacents (L 300).

Forstbotanischer Garten Köln Willy-Brandt-Platz 2 (Stadthaus Deutz) 50679 Köln-Colónia, Nordrhein-Westfalen-Renania del Nort-Westfalia, Deutschland-Alemània.

Està obert a lo llarc de tot l'any.

Història

Durant el seu mandat, Konrad Adenauer ya va fer unes declaracions en un periòdic propugnant un planejament de desenroll per a la ciutat de Colónia. El núcleu dels seus pensaments era "despuix dels anys terribles de la guerra una segona i intima aspiració durà a Colónia a expandir la seua àrea fins a les fronteres naturals de la seua hàbitat". La condició seria el "de l'integració de les àrees naturals de la perifèria en la ciutat de Colónia".

També l'arquitecte Wilhelm Riphahn propugnava el 14 de juliol de 1945 el seu "Idea bàsica de la reorganisació de Colónia". Riphahn expressava l'opinió de que en el context de la reorganisació política i econòmica, les localitats de Rodenkirchen que es troba en la part esquerra del Rin i Sürth es deurien integrar a Colónia.

Uns 30 anys més vesprada aplegaria el pla de la reforma municipal de l'1 de giner de 1975 que duria a la realitat els desijos anteriors. Baixe la direcció dels llavors ajuntaments independents de Rondorf i de les poblacions de l'anell de Colónia pertanyents a Rodenkirchen, en l'any 1964 varen ser posades a disposició dels ciutadans de Colónia les 25 hectàrees del parc. Açò estava propiciat per la bona situació econòmica d'estes poblacions de l'anell industrial de Colónia i sèus de numeroses indústries.

Bibliografia

• Stadt Köln. Der Oberstadtdirektor (Hrsg.): Dones Großzentrum Köln und seine Verflechtungen [mehrere Bände], Köln 1972-1973
• Fachinger, Josef; Gutachten zu der Denkschrift der Stadtverwaltung Köln über die Eingemeindung dones Landkreises Köln zur Stadt Köln, Frechen 1945.
• Stadt Köln (Hrsg.): Dones neue Köln. Ein Vorentwurf, Köln 1950.
• Markus Bouwman: "Die Stadt und ihr Wald": In Joachim Bauer und Carmen Kohls: Köln unter französischer und preußischer Herrschaft. In: Werner Adams und Joachim Bauer (Hrsg.): Vom Botanischen Garten zoom Großstadtgrün – 200 Jahre Kölner Grün (Stadtspuren – Denkmäler in Köln, Band 30, S. 251 ff