Jardí Botànic de l'Universitat de Torí

El Jardí Botànic de l'Universitat de Torí (en italià: Orto Botanico dell'Università vaig donar Torino) és un arboreto i jardí botànic de 2,6 hectàreas d'extensió, administrat per el "Dipartimento vaig donar Biologia Vegetale" de l'Universitat de Torí, que es troba en Torí, Itàlia. El seu còdic de reconeiximent internacional com a institució botànica, aixina com les sigles de la seua herbari, és TO.

Jardí Botànic de l'Universitat de Torí

Localisació

S'ubica en el centre històric de Torí en el Parco del Valentino a lo llarc del riu Po, en "Viale Pier Andrea Mattioli".

Istituto Botanico dell'Universita Viale P. A. Mattioli 25, I-10125 Torino, Província de Torino, Piemont, Itàlia.</noinclude>

Està obert al públic les fins de semana i vacacions en els mesos càlits de l'any. Es cobra una tarifa d'entrada.

Història

Els orígens del jardí poden ser remontats a 1560 quan les coleccions de plantes vives varen ser establides en el "Studio vaig donar Mondovì", que es va traslladar a l'universitat en 1566. El jardí actual data de 1713 any en el que Víctor Amadeo II de Saboya va establir el "Orto Regio". En l'establiment en 1729 de la càtedra de Botànica en l'universitat, portat a terme per G.B. Caccia, llegalment es va convertir en una part de l'universitat.

Entre 1730 i 1731 el jardí va ser dissenyat en un pla geomètric de massiços de flors en l'interior del Castello del Valentino en l'àrea existent de jardí de (aproximadament 6800 m²), dins de la que Caccia va plantar unes 800 espècies. En 1762 es varen contar unes 1200 espècies en cultiu. En 1796 Víctor Amadeo III de Cerdenya donó zones de l'oest i nort del castell, ampliant l'àrea del jardí a alguna cosa major que la seua extensió actual. En 1810 el jardí va contindre unes 6000 plantes cultivades, en arboreto organisat en la seua secció nortenya (el boschetto), i les construccions d'hivernàculs, Orangerie, i herbari. Entre 1831 i 1839 va haver una construcció adicional d'hivernàculs agregats, i en 1848 una orangerie.

Desgraciadament el sigle següent va assistir a una considerable disminució del jardí. En acabant de que en 1876 varis hivernàculs anaren demolits per a fer espai per als laboratoris, en el periodo de 1892 a 1893 va ser perdut l'edifici adicional, i en 1929, 1969, i 1977 varen ser eliminats els hivernàculs adicionals. El jardí va ser danyat en gran mida en la pèrdua de coleccions durant la Primera Guerra Mundial i en la Segona Guerra Mundial per la negligència i els bombardejos, pero ara s'està recuperant. El professor Bruno Peyronel va introduir un jardí alpí entre 1962 i 1963, en 1969 un nou hivernàcul va ser construït per a les espècies tropicals i subtropicals, en 1986 un atre hivernàcul agregat per a les plantes suculentes, i en el 2006 uns atres per a les plantes de Suràfrica.