Izquierda Unida

Izquierda Unida




President	Cayo Lara Moya (secretari general)
Líder	{{{líder}}}
Portaveu	{{{portaveu}}}

Fundació	1986
Dissolució	{{{dissolució}}}
Sèu	{{{sèu}}}

Ideologia política	Esquerra, comunisme, republicanisme, ecologisme, pacifisme
Afiliació internacional	Partit de l'Esquerra Europea
Partits que la componen	{{{partits}}}

Web	www.izquierdaunida.org

Izquierda Unida (IU) és una organisació política espanyola. És una coalició formada en 1986 per partits de esquerra, de tendència republicana, entre atres el Partit Comuniste d'Espanya, sent este el seu membre més representatiu. Està inscrita en el Registre de Partits Polítics des de novembre de 1992.^[1] En 2008 la componien 48.318 afiliats.^[2]

En les Eleccions al Congrés dels Diputats de 2008 varen obtindre 963.040 vots (3,80%) dels vots, que es varen traduir en dos escans. A pesar de ser la tercera força en vots del país, varen quedar en sext lloc per número d'escans, sense possibilitat de formar grup parlamentari propi. Disponen d'un senador de designació autonòmica per Catalunya, integrat en el grup parlamentari de l'Entesa Catalana de Progrés.

Història[editar | editar còdic]

Fundació[editar | editar còdic]

Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN, ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo i el PCE no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de 1986. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de Felipe González (PSOE), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN varen decidir constituir-se en coalició electoral, en abril de 1986, baix la denominació de Plataforma de la Izquierda Unida. Inicialment fon formada pel Partido Comunista de España (PCE), el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el Partido d'Acción Socialista (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit Iniciativa Socialista de Izquierdas), Izquierda Republicana (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la Federación Progresista (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el Partido Carlista (que va abandonar la coalició en 1987), el Partido Humanista (que va abandonar la coalició en 1987) i el Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas, aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per Gerardo Iglesias, secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició).

IU va participar en les eleccions generals de juny de 1986 en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de 1987 va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de 1989: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots.

Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE.

En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals a soles el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.

Funcionament intern[editar | editar còdic]

Els seus afiliats trien cada tres anys a l'Assamblea Federal, màxim orgue de la federació, que tria als òrguens de direcció: el Consell Polític Federal –Màxim orgue entre congressos- i la Presidència Eixecutiva Federal, orgue eixecutiu. Esta designa al seu voltant una Comissió Permanent Federal per al treball diari. El seu responsable màxim és el Coordinador General.

Té una organisació composta per 17 federacions en denominació específica: