Anar al contingut

Ixia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ixia

Ixia és un gènero de plantes perennes i bulbosas, natiu de Suràfrica i pertanyent a la Família Iridaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Presenta flors actinomorfas i hermafroditas. Són plantes caduques, de fulls ensiformes, arrosetadas en la base del talle. El perigonio està compost per 6 tépals units en la base formant un tubo, en els lòbuls subiguales, estesos. Les flors presenten 3 estams, l'ovari és ínfero i l'estil es troba dividit en 3 branques filiformes. Les flors es disponen en arracades o mechons terminals. El frut és una càpsula dehiscente per 3 valvas. Les espècies d'este gènero vegetan en hivern, florixen en primavera i es troben en repòs durant l'estiu. Vàries espècies i híbrits de Ixia es cultiven com a ornamentals.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 51. 1762.[1] l'espècie tipo és: Ixia polystachya L.

Etimologia

Ixia: nom genèric que deriva del grec: ἰξία (ixia) (= χαμαιλέων λευκός, (leukos chamaeleon)), la penca de pi, Carlina gummifera, una planta no relacionada en les (margarites) de la família Asteraceae.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ixia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.