Anar al contingut

Itaboraiense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ubicació de la conca de Itaboraí (A); (B) Columna litocronoestratigráfica de la conca de Itaboraí. 1, Capa de ankaramita; 2, Canals càrstics i fissures; 3, Farcidura de fissures (Seqüència S2, Facies D); 4, Depòsit calcáreo principal (Seqüència S1, Facies A, B i C); 5, Depòsits aluvials (Seqüència S3, Facies I); 6, Sediment clásticos; 7, Abundants fòssils de vertebrats; 8, Rars fòssils de vertebrats; 9, Restants vegetals; 10, Fòssils de gasteròpodes terrestres; 11, Artefactes arqueològics; 12, Sahitysuchus fluminensis gen. et sp. nov. (MCT 1730-R). Columna estratigráfica modificada despuix.

El Itaboraiense o SALMA Itaboraiense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. El seu llímit inferior se situa en els 59 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en els 57 Ma.[1]

La localitat fosilífera tipo és: Sant Josep de Itaboraí, estat de Riu de Janeiro, en el centre-este del Brasil. Es troba representada en sediment de la «formació Itaboraí».[2][3]

Successió de les edats mamífer d'Amèrica del Sur


Predecessor:
Peligrense
Itaboraiense
Edats mamífer d'Amèrica del Sur
Successor:
Riochiquense


Referències

  1. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Paleobiology Database (ed.): . Consultat el 21 de febrer de 2013.
  2. ↑ Muizon, C. de, et Brito, I. M. (1993). Li Bassin calcaire de Sao José de Itaboraí (Rio de Janeiro, Brésil): ses relations fauniques avec li site de Tiupampa (Cochabamba, Bolivie). Ann. Paleontol., 79,233-269.
  3. ↑ López, G. M. (1995). Suniodon catamarcensis gen. et sp. nov. i atres Oldfieldthomasiidae (Notoungulata, Typotheria) del Eoceno de Antofagasta de la Serra, Catamarca, Argentina. 4° Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafía (Trelew), Actes: 167-172.