Islam en Malàsia

Islam en Malàsia

El islam en Malàsia, és la religió oficial de Malàsia i constituïx un element central en la vida cultural, política i social del país. La majoria de la població malaya practica l'islam suní, seguint principalment l'escola jurídica shafií, i la Constitució malasia reconeix als malayos ètnics com a musulmans per definició llegal. Encara que atres religions poden practicar-se lliurement, l'islam ocupa un lloc privilegiat en les institucions de l'Estat, incloent l'administració religiosa, els tribunals islàmics i l'educació.

Malàsia és un país la religió majoritària del qual és l'islam. En 2024, contava en aproximadament 22,4 millons de fidels musulmans, lo que representa el 65 % de la població.

Història

Vore també: Expansió de l'Islam en Malàsia

La presència del islam en la regió de l'actual Malàsia es remonta aproximadament al XIII, quan comerciants àraps, perses i indis musulmans varen escomençar a establir relacions comercials en els ports de la península i l'archipèlec malayo. Encara que existien contactes anteriors, va anar durant este periodo quan l'islam va escomençar a difondre's de manera més sistemàtica entre les èlits locals, desplaçant gradualment a les tradicions hindú-budistes que havien predominat durant sigles.

El primer regne malayo àmpliament reconegut com a islàmic va ser el Sultanato de Samudera-Pasai, en el nort de Sumatra, l'influència del qual va facilitar la propagació de l'islam entre les comunitats costeres. El procés es va consolidar en la conversió del governant de Malaca, Parameswara (posteriorment Iskandar Shah), a principis del XV. baix el Sultanato de Malaca, l'islam es va convertir en un element central de l'identitat política i cultural malaya. Malaca no solament va actuar com un important centre comercial internacional, sino també com un foc de difusió religiosa i jurídica, introduint l'escola shafií del dret islàmic i desenrollant texts llegals com la Undang-Undang Melaka.

Fondo

La Constitució de Malàsia declara al islam com la religió de la Federació (Artícul 3), otorgant-li un estatus simbòlic i administratiu privilegiat dins de l'ordenament estatal. No obstant, el mateix artícul garantisa que “les demés religions podran practicar-se en pau i harmonia”, lo que establix un model de pluralitat religiosa baix una estructura institucional a on l'islam ocupa un paper central. Este reconeiximent constitucional es complementa en atres disposicions, com l'Artícul 160, que definix llegalment l'identitat malaya associant-la a l'adheriment a l'islam, al idioma malayo i a les costums tradicionals.

Religió de la Federació

Nou dels estats de Malàsia, a saber, Kelantan, Terengganu, Pahang, Kedah, Perak, Perlis, Selangor, Johor i Negeri Sembilan tenen monarques malayos constitucionals (la majoria d'ells denominats sultans). Estos governants malayos encara mantenen autoritat sobre els assunts religiosos en els estats. Els estats de Penang, Malaca, Sarawak i Sabah no tenen cap sultà, pero el rei (Yang vaig donar-Pertuan Agong) eixercita el paper de cap de l'Islam en cada u d'eixos estats aixina com en cada u dels Territoris Federals de Kuala Lumpur, Labuán i Putrajaya.

En motiu del 80.º natalici del primer ministre de Malàsia, Tunku Abdul Rahman, est va declarar en l'edició del 9 de febrer de 1983 del periòdic The Star que el país té una població multirracial en diverses creències. Malàsia deu seguir sent un Estat llaic en l'Islam com a religió oficial.

També existix una universitat islàmica en Malàsia cridada Universitat Islàmica Internacional de Malàsia i una institució governamental encarregada d'organisar pelegrinages a La Meca cridada Tabung Haji (Junta del Fondo per a Peregrins de Malàsia). Ademés, el govern finança la construcció de mesquites i suras.

El Departament de Desenroll Islàmic de Malàsia (JAKIM) es va establir baix la tutela del primer ministre. Ademés, cada estat té la seua pròpia versió de JAKIM. Diverses normes i regulacions islàmiques que rigen la vida pública i familiar es varen codificar en lleis compatibles en l'islam. Les polítiques governamentals també són lícites en l'islam, és dir, "halal".

Llibertat de confessió

L'artícul 3 (1) de la Constitució de Malàsia dispon:

"L'Islam és la religió de la Federació; pero atres religions poden practicar-se en pau i harmonia en qualsevol part de la Federació."

L'artícul 11 de la Constitució dispon:

"Tota persona té dret a professar i practicar la seua religió i, en subjecció a lo dispost en l'artícul (4), a propagar-la."

Molts musulmans que han canviat de religió, ya siga al budisme, cristianisme, hinduisme, sijisme, taoisme o atres creències, es veuen obligats, per la seua pròpia seguritat, a dur una doble vida. En alguns casos, familiars o companyers de treball ya han denunciat apostasía davant les autoritats.

En febrer de 2014, Edry Faizal, coordinador a càrrec del Partit d'Acció Democràtica, va afirmar que era inconsistente des d'un punt de vista corànic prohibir als musulmans canviar lliurement de creències, pero des del seu punt de vista era la millor alternativa que el poder havia trobat per a preservar el seu electorat malasio i, en conseqüència, permanéixer en el poder de forma contínua.