Iskanwaya
Iskanwaya és un lloc arqueològic preincaico de Bolívia. És atribuït a la cultura mollo, no obstant encara no es té certea del seu orige.[1][2] Està ubicat en una montanya sobre el riu Llica a 325 km al nort de la ciutat de La Pau. Iskanwaya significa dos cases o dos ecos i deriva del quechua.[3] El lloc és part del patrimoni cultural bolivià i conta en la catalogació de monument nacional. El lloc és considerat sagrat pels pobladors de la zona i es troba en la vora de la cordillera Real a 250m sobre el riu Llica a 1672 m s. n. m.[4] El lloc es troba a 11 quilómetros del poble d'Aucapata, en la província de Nines del departament de la Pau. El lloc és un dels més importants del país,[5] tant per les característiques monumentals que té, com per la seua ubicació i la seua relació en les cultures que varen habitar les valls interandinos.
Descripció
[editar | editar còdic]
El lloc arqueològic de Iskanwaya comprén 2 plataformes en un àrea de 0,6 km², en estes plataformes s'ubiquen més d'un centenar d'edificis del com 13 habitacions han sobrevixcut.[6] Els carrers del lloc estan en direcció este-oest. Les construccions són de terra en junturas en morter i fanc.
Baixe les vivendes contaven en sòtols que varen servir d'almagasens o graners. Les habitacions per lo general tenien un espai en a on es conservava el cos inerte d'un párvulo, este espai destinat al párvulo era cobert en una laja que tenia un orifici circular menut, esta laja era movedora, possiblement per a deixar regals al párvulo demanant protecció. És comú trobar front a cada porta d'una vivenda una pedra plana que servia per a la molienda de la dacsa.
El lloc inclou terrats de rec que encara contenen aigua corrent, l'aigua va ser duta des de la quebrada de Naranjani, i els canals demostren que l'aigua es va distribuir en totes les vivendes de Iskanwaya. Ademés dels canals, en el centre d'una plaça principal s'han trobat reservorios d'aigua.
Este lloc preincaico va ser construït en el 800 a. C. i habitat fins a 1425 aproximadament.
Història
[editar | editar còdic]La teoria arqueològica més acceptada sobre la cultura mollo, i per tant de Iskanwaya, diu que esta apareix en el moment que l'imperi Tiahuanaco es fracciona en chicotetes nacions.[7]
El fi de Iskanwaya va tindre lloc en el XV, quan la ciutadella va ser conquistada pels incas.[7] L'eixèrcit inca va partir de Cusco i es va fer fàcilment en el control de Iskanwaya. Després, els seus pobladors varen ser traslladats a llocs com Aucapata i a uns atres que es desconeixen encara hui en dia. No massa anys despuix començaria la conquista de les ciutats andinas per part dels soldats espanyols.
Començ de les investigacions
[editar | editar còdic]El periodo més important per a l'investigació en Iskanwaya es va donar en les décades dels 70 i 80. Carlos Ponce Sanjinés junt a l'Institut Nacional d'Arqueologia va ser qui va impulsar els estudis, va promoure l'obertura de camins cap al complex i va establir un museu de lloc en el poble Aucapata (ara cridat Museu Arqueològic Regional Dr. Carlos Ponce Sanjinés).[1]
En 2018 el govern departamental de la Pau va presentar un pla integral per a la seua restauració i conservació, que preveu reprendre les investigacions arqueològiques en el lloc.[1] El proyecte requerix de Bs. 19 millons,[5] consistint de dos fases. A octubre de 2019, el proyecte de restauració tenia un 40% d'alvanç.[2] Actualment es vol habilitar la ruta Iskanwaya com un nou destí turístic en Bolívia, proyecte que és impulsat des del Ministeri de Cultura i Turisme.[8] Del total de 15 hectàrees del lloc arqueològic, solament el 3% ha segut investigat.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», Pàgina Sèt. Consultat el 15 de febrer de 2020 (en espanyol).
- ↑ 2,0 2,1 «seua-cultura-viva-es-prepara-per a-rebre-turistes-233344.html », Pàgina Sèt. Consultat el 15 de febrer de 2020 (en espanyol).
- ↑ enllaç irrecuperable
- ↑ «[2]», Bolívia.com. Consultat el 18 de juliol de 2019 (en espanyol).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «[3]», El Diari. Consultat el 15 de febrer de 2020 (en espanyol).
- ↑ «Ruins of Iskanwaya». climbingsouthamerica.com. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 «[4]», Espai Misteri. Consultat el 15 de febrer de 2020.
- ↑ «[5]», Bolívia.com. Consultat el 15 de febrer de 2020 (en espanyol).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iskanwaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.