Irradiació d'aliments
L'irradiació d'aliments, a voltes cridada pasteurisació freda o ionisació d'aliments, és un tractament que pot donar-se a certs aliments per mig de radiacions ionisants, generalment electrons d'alta energia o ones electromagnètiques produïdes per elements radiactius (radiació X o gamma).[1] El procés involucra expondre els aliments a cantitats controlades d'eixa radiació per a conseguir certs objectius.[2]
Sol amprar-se el procés per a previndre la reproducció dels microorganismes com les bactèrias i els foncs que causen la deterioració dels aliments, canviant la seua estructura molecular i evitant la seua proliferació o algunes malalties produïdes per bactèries patógenas. També pot reduir la velocitat de maduració o el rebrot de certes frutes i verdures modificant o alterant els processos fisiològics dels seus teixits sense grans alteracions en les seues propietats nutricionals ni organolépticas o físiques.[3]
L'irradiació d'aliments està permesa en més de 60 països, i cada any es processen unes 500.000 tonellades mètriques d'aliments en tot lo món.[4] La normativa sobre quins aliments que es poden irradiar, varia molt d'un país a un atre. En alguns països com Alemània i Àustria només es poden processar en irradiació les herbes seques, les espècies i els condiment, i només a una dosis específica, mentres que en Brasil es permeten tots els aliments a qualsevol dosis.[5][6][7][8]
Descripció del procés radiactiu
Els tipos de radiació utilisats per a processar aliments són: la radiació gamma, els rajos X i els electrons accelerats. Estos tipos de radiació són també cridats radiacions ionisants i són acceptades per organismes internacionals com la FAO, la OMS i el OIEA.
Els radioisòtops emissors de radiació gamma normalment utilisats per al processament d'aliments són el cobalt 60 (60Co) i el cesi 137 (137Cs).
Els acceleradors d'electrons utilisats tenen una energia màxima de 10 MeV i els equips de rajos X una energia màxima de 5 MeV. Estos nivells d'energies són massa baixos per a induir radioactivitat en els materials, inclosos els aliments.
Per a tractar els aliments, s'exponen a una font radiactiva durant un periodo de temps determinat per a alcançar la dosis desijada. La radiació pot ser emesa per una substància radiactiva o per acceleradors de rajos X i d'electrons. Es prenen precaucions especials per a garantisar que els aliments no entren mai en contacte en les substàncies radiactives i que el personal i l'entorn estiguen protegits de l'exposició a la radiació.[9] Els tractaments d'irradiació solen classificar-se per dosis (alta, mija i baixa), pero a voltes es classifiquen pels efectes del tractament (radappertisació, radicidación i radurisació).[10] L'irradiació d'aliments es denomina a voltes "pasteurisació en fret" o "pasteurisació electrònica" perque al ionizar els aliments no es calfen a altes temperatures durant el procés, i l'efecte és similar al de la pasteurisació per calor. El terme "pasteurisació en fret" és controvertit perque pot utilisar-se per a ocultar el fet de que l'aliment ha segut irradiado. La pasteurisació i l'irradiació són processos fonamentalment diferents.
Aplicacions de l'irradiació d'aliments
L'irradiació d'aliments oferix varis beneficis a l'indústria alimentícia i als consumidors. Des d'un punt de vista pràctic, es poden propondre les següents classificacions:
Segons la dosis aplicada
Les aplicacions d'este procés es poden agrupar en tres categories, depenent de les dosis aplicada als aliments com:
Irradiació a baixes dosis
Es considera Irradiació a baixes dosis quan s'aplica una dosis de fins a 1 kGy. Produïx inhibició de brots, desinfestación de frutes i inactivación de paràsits i plagues.
Irradiació a dosis miges
Es considera Irradiació a dosis miges quan s'aplica una dosis d'entre 1 i 10 kGy. Produïx reducció en el contingut de microorganismes amoladors i de patógenos, reduint la possibilitat de malalties provocades per aliments per contaminació bacteriana...
Irradiació a dosis grans
Es considera Irradiació a dosis grans quan s'apliquen dosis majors de 10 kGy. Conseguix una reducció en el contingut de microorganismes fins a la esterilidad.
Segons els objectius
Les aplicacions de l'irradiació d'aliments, agrupades pels seus objectius, es poden classificar com:
Reducció de microorganismes patógenos
Entre els que es poden mencionar: l'Escherichia coli O157:H7, Salmonella, Campylobacter jejuni, Listeria monocytogenes i Vibrio spp., coneguts patógenos i que s'associen a les carns, els productes frescs, l'aigua i els productes de el mar.
Descontaminación d'espècies, herbes i sazonadores vegetals
Estes estan freqüentment contaminades en microorganismes per les condicions ambientals i de processament en que es produïxen, per lo que requerixen de l'irradiació per a reduir el seu conte bacterià i fer-les viables per a consum humà. Ademés, el procés d'irradiació permet que estos productes conserven els seus aromes i els seus sabors originals.
Extensió de la vida de anaquel
Aplicable a frutes, verdures, carn de vaca, de pollet, de peix i mariscs. El seu vida de anaquel es pot prolongar considerablement en un tractament combinat d'irradiació a dosis baixa i refrigeració, sense alterar el seu sabor o la seua textura. Este efecte també ha pres rellevància en productes en una vida curta o que deuen ser transportats a grans distàncies.
Tractament cuarentenario de frutes i verdures fresques
Cítrics, mànecs i papayas. Prevé la infectación per la mosca de la fruta com la del Mediterràneu, l'oriental, la mexicana o la del Carib, en zones que es consideren lliures d'estes plagues i permet el comerç internacional d'estos productes sense risc de la seua proliferació.
Inhibició de brots en tubèrculs i bulbos
Per mig de l'us de l'irradiació, es pot mantindre un suministrament constant d'estos productes que deuen almagasenar-se durant varis mesos. Este procés pot ser aplicat a papes, alls, cebes, gingibre i castanyes, entre unes atres i no deixa residus, permetent el seu almagasenament a temperatures d'entre 10 i 15 °C.
Països a on s'aplica
Varis països, incloent a Bangladés, Uruguai, China, Hongria, Japó, Coreja i Tailàndia, irradian un o més aliments a nivell comercial, com a gra, papes, espècies, peix sec, cebes, alls, etc., per a controlar les seues pèrdues.
En països com Bèlgica, França i Holanda es irradian cantitats considerables d'aliments marins congelats i anques de granota, aixina com alguns ingredients secs d'alimentació, per a controlar la contaminació per bactèries.
En varis països, incloent Estats Units, Argentina, Bèlgica, Brasil, Canadà, China, Dinamarca, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Indonèsia, Israel, Mèxic, Noruega, Corea, Regne Unit i Suràfrica es irradian algunes espècies, en lloc de ser fumigadas. El volum d'espècies i sazonadores vegetals secs que es tracten per mig de radiacions ha aumentat significativament a nivell mundial alcançant 60,000 tonellades en 1997. Solament en els Estats Units, es irradiaron 30,000 tonellades d'estos productes en 1997, en comparació a les 4,500 tonellades de 1993.
Referències
- ↑ «Food Irradiation: What You Need to Know».FDA.Consultat el 2022-04-25.
- ↑ daniranacop. «Irradiació d'aliments». Consultat el 16 d'octubre de 2025.
- ↑ «Food irradiation». inspection.canada.ca. Consultat el 2022-04-25.
- ↑ «Food irradiation» (en inglés). Institute of Food Science & Technology. Consultat el 16 de juny de 2022.
- ↑ «Food Irradiation Clearances». Nucleus.iaea.org.
- ↑ «Food irradiation, Position of ADA». J Am Diet Assoc.. retrieved November 15, 2007
- ↑ Kume, T. et al., Status of food irradiation in the world, Radiat.Phys.Chem. 78(2009), 222-226
- ↑ Farkas, J. et al., History and future of food irradiation, Trends Food Sci. Technol. 22 (2011), 121-126
- ↑ «Food Irradiation: Questions & Answers».
- ↑ “The RADURA-terminology and food irradiation” (2009). Food Control 20 (5): 526–528. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Irradiación de alimentos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.