Anar al contingut

Iris aphylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iris aphylla (Iris aphylla)

Iris aphylla és una espècie de la família de les iridàcees. És originària d'Europa.


Descripció

Es distinguix de Iris germanica en la seua espata que rodeja les flors, vert llevat un estret marge escarioso. Brot floral de fins a 30 cm o més, ramoso en el seu mitat inferior; fulles normalment falciformes. Flors violeta o morades, 3-5; pétals externs estretament obovados, els interns àmpliament elíptics i d'ungla curta. Florix en primavera.[1]

Hàbitat

Entre roques i gleras.

Distribució

França, Alemània, Albània, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Checa, Romania.

Taxonomia

Iris aphylla va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 38 1753.[2]

Etimologia

Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]

aphylla: epítet latino que significa "sense fulls".[4]

Sinonímia
  • Iris nudicaulis Lam., Encycl. 3: 296 (1789).
  • Iris bohemica F.W.Schmidt, Fl. Boëm. 4: 5 (1794).
  • Iris hungarica Waldst. & Kit., Descr. Icon. Pl. Hung. 3: 251 (1808).
  • Iris extrafoliacea J.C.Mikan ex Pohl, Tent. Fl. Bohem. 1: 47 (1809).
  • Iris falcata Tausch, Hort. Canal. 1: t. 2 (1823).
  • Iris breviscapa Opiz, Naturalientausch 10: 191 (1825).
  • Iris fieberi Seidl in P.A.Opiz, Naturalientausch 9: 128 (1825).
  • Iris bisflorens Host, Fl. Austriac. 1: 46 (1827).
  • Iris clusiana Tausch, Flora 12(1 Erg.): 49 (1829).
  • Iris furcata M.Bieb., Cent. Pl. Ross. Merid. 2: t. 51 (1832).
  • Iris reflexa Berg, Flora 16(1 Beibl.): 33 (1833).
  • Iris duerinckii Buckley, Amer. J. Sci. Arts 45: 176 (1843).
  • Iris diantha K.Koch, Linnaea 21: 637 (1848).
  • Iris tenorei Parl., Fl. Ital. 3: 278 (1860).
  • Iris rigida Sieber ex Klatt, Linnaea 34: 598 (1866).
  • Iris subtriflora Fieber ex Klatt, Linnaea 34: 599 (1866).
  • Iris bifurca Steven ex Baker, J. Linn. Soc., Bot. 16: 145 (1877).
  • Iris schmidtii Baker, J. Linn. Soc., Bot. 16: 145 (1877).
  • Iris hungarica var. subtriflora (Fieber ex Klatt) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
  • Iris nudicaulis var. clusiana (Tausch) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
  • Iris nudicaulis subvar. falcata (Tausch) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
  • Iris nudicaulis subsp. fieberi (Seidl) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
  • Iris sabina N.Terracc., Atti Real Ist. Incoragg. Sci. Nat. Napoli, V, 1(5): 7 (1899).
  • Iris nudicaulis major Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 188 (1906).
  • Iris melzeri Prodán, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 15: 123 (1935 publ. 1936)).
  • Iris furcata var. diantha (K.Koch) Grossh., Fl. Kavkaza, ed. 2, 2: 223 (1940).
  • Iris hungarica f. minor Simonk. in I.J.Nyárády, Kv. Fl.: 126 (1941).
  • Iris dacica Beldie, Comun. Acad. Republ. Populare Romîne 2: 566 (1952).
  • Iris babadagica Rzazade & Golneva, Zametki Sist. Geogr. Rast. 24: 12 (1965).
  • Iris hungarica subsp. dacica (Beldie) Prodán in T.Savulescu, Fl. Reipubl. Popul. Roman. 11: 484 (1966).
  • Iris perrieri Simonet ex N.Service, Plantsman, n.s., 2: 91 (2003).[5]

Referències

  1. ↑ Polunin, O. (1989). Guia fotogràfica de les Flors Selvades d'Espanya i d'Europa, Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. ↑ «Iris aphylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'octubre de 2014.
  3. ↑ En Noms Botànics
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ «Iris aphylla». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 de març de 2010.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iris_aphylla&oldid=1240220»