Anar al contingut

Iris × germanica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Iris germanica 001.jpg
Iris germanica (Iris × germanica)


Iris germanica és una espècie de la família Iridaceae, és la varietat de jardí més comú dels iris barbados. És una planta bulbosa perenne que es considera invasiva Plantilla:Citation needed per la seua facilitat de propagació. Creix en qualsevol tipo de sol.


Descripció

[editar | editar còdic]

Les fulls són basals, llineals, entre 3 a 10 de més de 40 cm de llarc i 3 cm d'ample en forma d'espasa, lustrosas i de color vert mig.
Les inflorescèncias sorgixen d'un talle terminal en fulls en la base i nuet a mida que s'acosta a l'àpiç. Les flors tenen tres sàpia-hos estesos i curvats cap a fòra, de forma ovada i entre 8 i 12 cm de llarc per uns 6 d'ample. Són glabros llevat la nervadura central coberta d'pitillo d'uns 3 mm., blanc groguencs o en tons púrpura. Els pétals són tres també, s'estenen erectos i es doblen sobre la part fèrtil de la flor. Iris germanica no forma bulbos sino que creix a través d'un rizoma que es ramifica horisontalment.

Florix des de la primavera fins a l'estiu. La floració és relativament breu, pero existixen alguns cultivares reflorecientes com "Again and Again" que poden tornar a donar flors en autumne i inclús fins a decembre si es mantenen ben alimentats.

Existixen numeroses varietats, com Iris germanica florentina i cultivares en una gama de colors pràcticament completa. Comprén des del blanc pur fins a un morat casi negre, de la groga llima a un rosa forta passant pel taronja o roig i del violeta més pàlit a un blau intens pavo real o púrpura. En ocasions poden aparéixer detalls verts o marrons. Les flors poden ser uniformes, bicolores, o presentar atigrados, esguitats, degradats de colors i vorells de distint color. Els estams d'I. germanica sempre tenen forma de raspall (Ho classifiquen dins del grup d'Iris denominats barbados). Estos raspalls pilosos poden ser de qualsevol color (blaus, rojos, taronges, blancs o grocs) i a sovint contrasten agradablement en el restant de la flor.

Els cultivares poden classificar-se en diferents grups per l'altura del talle floral, incloent cultivares mini (15 cm), mijos (60 cm) i alts que superen el metro d'altura. Les flors poden emetre una fragància dolça més o menys intensa o carir totalment d'ella depenent del cultivar.

Història

[editar | editar còdic]

En l'edicte de Carlomagno Capitulara de villis vel curtis imperii apareix mencionada en el nom de lilium.

Propietats

[editar | editar còdic]

Principis actius

[editar | editar còdic]

Oli essencial (0,2%): cetones (ironas: alfa, beta i gamma, neo-alfa, iso-alfa, neo-iso-alfa, neo-beta, neo-gamma; iso-gamma i neo-iso-gamma-irona), sesquiterpenos, cetones, àcit mirístico; flavonoides (isoflavonas): irilona, irisolona. beta-sitosterol, almidó, mucílacs, oxalato càlcic.[1]

Usos medicinals

[editar | editar còdic]

S'usa el rizoma. A dosis baixes actua com expectorante, demulcente (antiinflamatorio, hidratante) i diurético. En dosis majors, com emético. Indicat para bronquitis, asma, emfisema; espasmos gastrointestinals. Estomatitis i molèsties de la dentinción, en us extern. En dosis elevades és un purgante dràstic. En estat fresc, pot produir gastritis i bossadas. Tópicamente pot originar dermatitis de contacte. Es deu amprar en precaució per la seua llaugera toxicitat.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Iris germanica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 38. 1753.[2]

Etimologia

Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]

germanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Germania.

Citologia

Número de cromosomas de Iris germanica (Fam. Iridaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=36.[4][5]

Sinonímia
  • Iris × florentina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × sambucina L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × squalens L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 863 (1759).
  • Iris × nostras Garsault, Fig. Pl. Méd. 1: t. 23a (1764).
  • Iris × lurida Aiton, Hort. Kew. 1: 68 (1789).
  • Iris × murorum Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 30 (1789).
  • Iris × latifolia Gilib., Exerc. Phyt. 2: 497 (1792), contrary to Art. 32.7 ICBN (2000).
  • Iris × officinalis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
  • Iris × spectabilis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 43 (1796).
  • Iris × vulgaris Pohl, Tent. Fl. Bohem. 1: 46 (1809).
  • Iris × amoena DC. in P.J.Redouté, Liliac. 6: t. 336 (1811).
  • Iris × pallida Tingues., Fl. Napol. 3: 36 (1811), nom. illeg.
  • Iris × neglecta Hornem., Hort. Bot. Hafn. 1: 55 (1813).
  • Iris × violacea Savi, Bot. Etrusc. 2: 9 (1815).
  • Iris × nepalensis Wall. ex Lindl., Bot. Reg. 10: t. 818 (1824).
  • Iris × laciniata Berg, Flora 16(1 Beibl.): 28 (1833).
  • Iris × venusta J.Booth ex Berg, Flora 16(1 Beibl.): 31 (1833).
  • Iris × repanda Berg, Flora 18: 565 (1835).
  • Iris × superba Berg, Flora 18: 567 (1835).
  • Iris × tardiflora Berg, Flora 18: 566 (1835).
  • Iris × deflexa Knowles & Westc., Fl. Cab. 2: 19 (1838).
  • Iris × humei G.Dò in J.C.Loudon, Encycl. Pl., Suppl. 1: 1150 (1841).
  • Iris × redouteana Spach, Hist. Nat. Vég. 13: 56 (1846).
  • Iris × australis Tod., Nuov. Gen. Sp.: 49 (1861).
  • Iris × atroviolacea Lange, Bot. Tidsskr. 13: 18 (1882).
  • Iris × florentina var. pallida Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
  • Iris variegata var. lurida (Aiton) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 700 (1882).
  • Iris × biliottii Foster, Gard. Chron. 1887(1): 738 (1887).
  • Iris × trojana A.Kern. ex Stapf, Verh. K. K. Zool.-Bot. Ges. Wien 37: 650 (1887).
  • Iris × cypriana Foster & Baker, Gard. Chron. 1888(2): 182 (1888).
  • Iris × suaveolens (N.Terracc.) A.Terracc., Nuovo Giorn. Bot. Ital., n.s., 1: 182 (1894), nom. illeg.
  • Iris × mesopotamica Dykes, Gen. Iris: 176 (1913).
  • Iris × belouini Bois & Cornuault, Rev. Hort. 87: 547 (1915).
  • Iris × varbossania K.Malý, Glasn. Zemaljsk. Muz. Bosni Hercegovini 31: 75 (1919).
  • Iris × croatica Prodán, Fl. Dobrudscha Meeresk. Rum.: 15 (1931).
  • Iris × nyaradyana Prodán, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 14: 176 (1934 publ. 1935).
  • Iris × macrantha Simonet, Bull. Soc. Natl. Hort. France, VI, 2: 107 (1935).
  • Iris × rothschildii Degen, Fl. Veleb. 1: 646 (1936).
  • Iris × piatrae Prodán, Ann. Sci. Univ. Jassy, Pt. 2, Sci. Nat. 27: 126 (1941).
  • Iris × squalens var. biflora Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 205 (1945).
  • Iris × squalens var. rosea Prodán & Buia, Bul. Grad. Bot. Univ. Cluj 25: 204 (1945).
  • Iris × croatica Horvat & M.D.Horvat, Acta Bot. Croat. 20-21: 8 (1962), nom. illeg.
  • Iris × florentinoides Prodán ex Nyar. in T.Savulescu, Fl. Reipubl. Popul. Roman. 11: 515 (1966).
  • Iris × setina Coes., Giorn. Bot. Ital. 123(Suppl. 1): 112 (1989).
  • Iris × relicta Coes., Fl. Medit. 6: 214 (1996).[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Espanyol: cárdeno, carrizas, carrucia, cebes de lliris, gavinets, espadaina, espadañas, fresilla de mont, ireos de flor blanca, ireos de flor púrpura, iris, lliri, lliri blau, lliri blanc, lliri calçat, lliri cárdeno, lliri comú, lliri de camp, lliri de Florencia, lliri de la flor blanca de Florencia, lliri de les parmas, lliri de test, lliri de palma, Reina de l'Aigua, lliri morat, lliri morao, lliri morao cultivao, lliri pascual, lliri selvat, parma, parmito.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Iris germanica». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 26 de març de 2010.
  2. ↑ «Iris germanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'agost de 2014.
  3. ↑ En Noms Botànics
  4. ↑ 4,0 4,1 «Iris germanica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de març de 2010.
  5. ↑ Iris germanica L. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. II. Monocotyledons. Löve, A. & I. Kjellqvist (1973) Lagascalia 3(2): 147-182
  6. ↑ «Iris germanica». Real Jardí Botànic de Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de març de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iris_×_germanica&oldid=561859»