Anar al contingut

Invasió israelita de Síria (2024-present)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Invasió israelita de Síria (2024-present)

Plantilla:Actualitat


L'invasió israelita de Síria va escomençar el 8 de decembre de 2024, durant la caiguda de Damasc i del govern de Ásad. Aprofitant el buit de poder en Síria, unitats blindades israelites varen alvançar cap a la zona de amortiguaació de la Força de les Nacions Unides d'Observació de la Separació entre Síria i els Alts del Golán ocupats per Israel i varen atacar la zona rural central de la província de Quneitra en fòc d'artilleria.[1][2] L'operació va marcar la primera volta en 50 anys que les forces israelites creuaven la tanca fronteriça síria, despuix dels acorts d'alto el fuego del 31 de maig de 1974 despuix de la guerra de Yom Kipur.[3]

En paralel, l'aviació israelita va destruir per mig d'a lo manco 350 bombardejos a tots els avions de la força aérea síria, a quinze navío de la marina síria i totes les atarassanes d'armes estratègiques del eixèrcit siri,[4][5] segons la versió israelita per a evitar que davant el buit de poder este armament caiga en mans del ISIS.[6]


Inicialment, el govern israelita va justificar els seus bombardejos d'artilleria afirmant que estaven ajudant als caixcos blaus de la ONU a repelir un atac. El primer ministre israelita, Rebuig Netanyahu, va declarar més vesprada que considerava caduc l'acort fronteriç de 1974 en Síria i que havia ordenat a les Forces de Defensa d'Israel (FDI) que prengueren temporalment la Llínea Púrpura, de la que les FDI s'havien retirat en 1974, fins que s'aplegara a un acort en el nou govern en Síria.[7][8] El comunicat de prensa en anglés dia que es tractava d'una mida «temporal» mentres que la versió en hebreu ometia dita paraula.[4] El 10 de decembre, el govern israelita va anunciar que establiria una «zona estèril de defensa» en la zona de Síria limítrofa en els alts del Golán.[9] El president interí siri Abu Mohamed al-Golani va criticar les accions d'Israel, dient que no poden «justificar les seues recents accions en Síria», pero també va afirmar que el seu país «no estava en posició de vore's arrastrat un nou conflicte».[10]

El 25 de febrer de 2025, Israel va intensificar la seua invasió del sur de Síria en portar a terme una ona d'atacs aéreus allí i en Damasc, un dia despuix d'exigir al govern de transició siri que desmilitarizar el sur de Síria.[11][12] Des de llavors les forces israelites han ocupat «per temps indefinit» la zona desmilitarizar acordada en l'alto el fuego de 1974 entre Israel i Síria, que Israel considera nula despuix de la caiguda de l'expresident siri i han instalat fins a nou bases militars en la regió.[13]


Per a decembre de 2025, la Armed Conflict Location and Event Data (una organisació especialisada en la recopilació, anàlisis i mapage en temps real de senyes sobre violència política i events de protesta en tot lo món) va informar que des de l'inici de l'invasió, Israel va portar a terme atacs en Síria més de 600 voltes, en un promig de casi dos voltes al dia.[14]

Antecedents

Mapa de la zona de la FNUOS (en violeta)

Des de la guerra dels Sis Dies en 1967, Israel ha ocupat la major part de la regió dels Alts del Golán en Síria. Despuix de la guerra de Yom Kipur en 1973, Israel i Síria varen acordar un alto el fuego que va crear la Força de les Nacions Unides d'Observació de la Separació (FNUOS), que manté una chicoteta zona de amortiguaació entre els dos països. En 1981, Israel es anexionó illegalment els Alts del Golán una mida condenada per les Nacions Unides i no reconeguda per cap país llevat Estats Units.[15][16] Durant la seua anexió, Israel ha promogut activament l'assentament israelita en els Alts, lo que es considera un crim de guerra segons el dret internacional.[17]

En novembre de 2024, les Nacions Unides varen acusar a Israel de violar l'Acort de Separació de 1974 en novembre en treballs d'ingenieria i l'enviament de tancs de batalla dins de la zona desmilitarizar.[18] La FNUOS va declarar que havia «contactat repetidament en les FDI per a protestar per la construcció».[18] Israel va respondre que estava «treballant per a establir una barrera en territori israelita exclusivament en la finalitat de frustrar una possible invasió terrorista i protegir la seguritat de les fronteres d'Israel», i que «els funcionaris israelites i de les FDI mantenen un estret contacte en funcionaris de la ONU que estan familiarizados en les amenaces en la regió».[18]


En decembre de 2024, l'oposició síria va llançar una gran ofensiva contra el règim siri liderat per Bashar al-Ásad. Despuix de la caiguda del règim de Ásad, el ministre israelita d'Assunts de la Diàspora i Lluita contra l'Antisemitisme, Amichai Chikli, va expressar el seu aprensió per l'agitació política de les forces d'oposició al govern siri, afirmant que: «La major part de Síria està ara baix el control d'Al Qaeda i Daesh».[19] Imploró a Israel que reforçara la seua llínea defensiva en el Mont Hermón en els Alts del Golán ocupats per Israel sobre la base de les fronteres de 1974 per a evitar possibles atacs del nou règim.[3]

El colectiu de líders de la comunitat drusa en Síria va condenar l'invasió.[20] El recent format Consell Militar de Suwayda va declarar el seu compromís en l'integració en l'Eixèrcit siri, pero va manifestar el seu respal a la desmilitarisació del sur de Síria. Les Forces Sheikh al-Karama, organisació militar drusa afiliada al ELS, varen condenar l'invasió com una violació de la sobirania de Síria i varen declarar que colaborarien en les forces de l'oposició.[21] Les Forces Sheikh al-Karama varen emetre una declaració conjunta en la Brigada Al-Jabal en giner de 2025, emfatisant la seua disposició a integrar-se en un «cos militar» unit en el sur de Síria.[22]

Objectius israelites

El 9 de decembre de 2024, el ministre de Defensa israelita, Israel Katz, va emetre órdens sobre objectius militars en el sur de Síria. Les FDI varen rebre del ministre quatre objectius estratègics principals que devien complir-se «en el determini immediat»:[23]


  1. Assegurar el control complet sobre la zona de amortiguaació i atres posicions estratègiques propenques en Síria.
  2. Establir una zona de seguritat que s'estenga més allà de la zona de amortiguaació, centrant-se en l'eliminació de tot l'armament pesat i l'infraestructura terrorista que puguen supondre una amenaça per a Israel, establint al mateix temps contacte en les comunitats drusas locals i atres comunitats regionals.
  3. Previndre de colp i repent el restabliment de rutes de contrabando d'armes iranís cap al Líban a través del territori siri i els creuament fronteriços.
  4. Continuar destruint sistemes d'armes pesades estratègiques en tota Síria, incloses rets de defensa aérea, sistemes de missils i instalacions de defensa costera.

Israel també va expressar les seues demandes de que tot el territori siri al sur de Damasc fora desmilitarizar, incloses les províncies de Quneitra, Daraa i Suwayda i que no tolerarà amenaces contra els drusos en el sur de Síria.[24]

Notes

Vore també

Referències

  1. ↑ «قصف إسرائيلي على تل أيوبا في ريف القنيطرة الأوسط بسوريا» (en ar). دار الهلال. Consultat el 2024-12-08.
  2. ↑ «Reports claim Israeli tanks crossing into Syria buffer zone» (en en-us). The Times of Israel. Consultat el 2024-12-08.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Syria's Al-Assad Overthrown» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-12-08.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Israel guanya terreny en Síria aprofitant la caiguda del Torreu: “Nos han amargat l'alegria per la marcha del dictador”». El País. Consultat el 2024-12-12.
  5. ↑ «[1]».
  6. ↑ «Israel va intensificar les seues operacions militars en Síria mentres EEUU s'esforça per a evitar el resorgiment de ISIS despuix de la caiguda de Assad». Temps Llatí. Consultat el 2024-12-16.
  7. ↑ «[2]», CNN. Consultat el 2024-12-08.
  8. ↑ «[3]», The New Arab. Consultat el 2024-12-08.
  9. ↑ «[4]».
  10. ↑ «Israel intensifies Syria attacks, but HTS leader says doesn’t want conflict» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-12-14.
  11. ↑ «de-nou-atac-de-israel-en-síria Aumenta la tensió en Mig Orient despuix de nou atac d'Israel en Síria». France 24. Consultat el 2025-03-13.
  12. ↑ «a-impedir-el-desplegament-del-eixercite.html L'aviació israelita bombardeja el sur de Síria per a impedir el desplegament de l'eixèrcit». El País. Consultat el 2025-03-13.
  13. ↑ «L'Eixèrcit israelita s'expropia de carros de combat, obuses i munició de l'antic Eixèrcit siri». Europa Press. Consultat el 2025-04-06.
  14. ↑ «Israel attacked Syria more than 600 claves over the past year» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2025-12-11.
  15. ↑ «Why Trump’s recognition of the Golan Heights as Israeli territory matters» (en en-us). The Conversation. Consultat el 2025-03-11.
  16. ↑ «GOP lawmakers introduïx bill recognizing Israeli sovereignty over Golan» (en en). The Jerusalem Post. Consultat el 2025-03-11.
  17. ↑ «Israel set to double settlements in Golan Heights» (en en). Deutsche Welle. Consultat el 2025-03-11.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «UN sounds alarm at Israel's 'severe violations' at key buffer zone with Syria» (en en). CNN. Consultat el 2024-12-09.
  19. ↑ «Israel watches Syria with trepidation as 50 years of detente is upended» (en en). CNN. Consultat el 2024-12-08.
  20. ↑ «[5]», Meem Magazine (en ar-SY).
  21. ↑ «Ca Suwayda’s factions enforce security and stop the spread of weapons?».
  22. ↑ «Armed groups in Suwayda show readiness to integrate into new army». North Press Agency. Consultat el 26 de febrer de 2025.
  23. ↑ «דיווח ערבי: ישראל תקפה אווירית את מפעלי ההגנה והמחקר באזור חלב; ישראל הודיעה לאו"ם שהמבצע בחרמון הסורי הוא "מוגבל וזמני" | ישראל היום». Israel Hayom. Consultat el 2025-03-07.
  24. ↑ «Netanyahu says Israel won't allow Syrian forces 'south of Damascus'» (en en). AP News. Consultat el 2025-03-07.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Invasió_israelita_de_Síria_(2024-present)&oldid=1432971»