Anar al contingut

Internet en República Dominicana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El desenroll del Internet en República Dominicana va escomençar formalment a nivell institucional el 25 d'agost de 1991 en la delegació del domini de nivell superior . do per mig del proyecte OEA RedHUCyT/CUNet.[1] No obstant, la seua comercialisació massiva al públic general es va iniciar en maig de 1995 a través dels primers servicis de conexió per llínea commutada (dial-up) oferits per empreses com All America Cables and Radi, CODETEL i TRICOM. [2][3]

El sector es rig baix la Llei General de Telecomunicacions núm. 153-98 i és regulat pel Institut Dominicà de les Telecomunicacions (INDOTEL), orgue que supervisa un mercat altament interconectado que per a l'any 2024 ya alcançava una penetració del 91% de la població, segons senyes de l'Unió Internacional de Telecomunicacions.[4][5]

En lo relatiu a l'infraestructura tecnològica i velocitat de conexió, el panorama dominicà està definit pel desplegament de rets de fibra òptica i l'expansió de la tecnologia mòvil 5G.[6][7] Per disposició oficial del INDOTEL, el llindar llegal per a que un servici d'internet fix siga calificat com banda ampla en el país es va elevar de 4 Mbps a una velocitat mínima de 30 Mbps de baixada i 10 Mbps de pujada, mentres que per al internet mòvil es va fixar un promig mínim de 8 Mbps.[8][9][10]

En térmens de rendiment real, el país registra un promig de velocitat en banda ampla mòvil que ronda els 45.25 Mbps (posicionant-se entre els líders de la regió llatinoamericana segons medicions globals d'Ookla), mentres que els plans comercials de fibra òptica residencial i industrial oferixen conexions simètriques i asimètriques que alcancen velocitats de fins a 1,000 Mbps (1 Gbps).[11][12]

Antecedents

L'evolució de l'Internet en República Dominicana està estretament lligada al desenroll i la lliberalisació del sector de les telecomunicacions. Lo que va escomençar com un desplegament tecnològic enjorn es va transformar gradualment en un pilar econòmic i social per al país, impulsat per l'expansió de la telefonia mòvil i el desplegament de rets de senyes.[13] Per a reconstruir els primers passos d'esta transició, l'historiografia digital dominicana es recolza en un teixit de fonts que van des dels archius tècnics de les primeres universitats conectades i les memòries de l'organisme regulador, fins a la cobertura de la prensa nacional de l'época i estudis regionals sobre conectivitat en el Carib.[14][15]

El punt d'inflexió que va donar orde llegal a este creiximent va ser la promulgació de la Llei General de Telecomunicacions núm. 153-98.[5] Esta llegislació no solament va trencar en els esquemes monopolísticos previs, sino que va assentar les bases jurídiques per a la lliure competència, l'inversió privada i l'organisació dels servicis digitals en un marc normatiu verificable.[16] Com a peça central d'esta llei va nàixer l'Institut Dominicà de les Telecomunicacions, que va assumir el rol d'orgue regulador.[15] Des de llavors, les funcions d'esta institució han comprés des de la supervisió del mercat i l'emissió de normatives tècniques, fins a la gestió de polítiques públiques orientades a l'inclusió digital i l'expansió de l'infraestructura, les resolucions de la qual i estadístiques històriques servixen hui com el registre oficial de la digitalisació en el país.[17]

Comercialisació

El desplegament comercial de l'Internet en el país va alvançar de la mà en la diversificació i convergència dels servicis de telecomunicacions. Mentres que les conexions fixes varen assentar les bases per a l'us residencial i el desenroll empresarial, va ser l'expansió de la telefonia mòvil la que masificó l'accés digital en la societat dominicana, convertint al teléfon celular en la porta d'entrada principal a la ret per a la majoria dels usuaris.[18][19]

Hui en dia, l'estructura del mercat està definida per operadors que oferixen solucions integrades (que combinen internet fix, telefonia mòvil, televisió per subscripció i enllaços corporatius), borrant la frontera tradicional entre les telecomunicacions i els continguts digitals.[20][21]

Per a medir el pols d'este creiximent, el registre històric es recolza en els reportes trimestrals del INDOTEL, els quals reflectixen el dinamisme i les fluctuacions del sector.[22] Per eixemple, durant l'any 2024, les estadístiques oficials varen mostrar un comportament variable. Despuix de tancar el primer trimestre en una llaugera contracció del 2% que va situar els contes en 11.1 millons, el mercat es va recuperar en el periodo abril-juny, alcançant un récort d'11.4 millons de subscripcions, un increment del 4%.[23][24][25]

En tot, els analistes sectorials i demógrafs emfatisen que estes senyes administratives deuen interpretar-se en cautela. Una subscripció no equival estrictament a un individu conectat, ya que un usuari pot posseir múltiples llínees mòvils i, a l'inversa, una única conexió fixa sol ser compartida per tot un núcleu familiar. Per esta raó, el panorama real de la conectivitat dominicana es complementa en enquestes de llars, com la ENHOGAR de l'Oficina Nacional d'Estadística (ONE), que medixen l'us efectiu per part de la població.[26][27][28][29]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Sobre l'història de l'Internet en República Dominicana» (en és). Accent. Consultat el 2026-05-27.
  2. ↑ «Història – NIC. DO» (en és). Consultat el 2026-05-27.
  3. ↑ «Fa 25 anys l'internet va aplegar a la República Dominicana» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2026-05-27.
  4. ↑ «World Bank Open Data». World Bank Open Data. Consultat el 2026-05-27.
  5. ↑ 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 2026-05-27 (en és-ÉS).
  6. ↑ «Ret 5G: una tecnologia en capacitat de transformar la vida quotidiana i les indústries» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2026-05-27.
  7. ↑ «Portal Indotel» (en en). indotel. gob. do. Archivat des d'el original, el 2024-12-05. Consultat el 2026-05-27.
  8. ↑ «Portal Indotel» (en en). indotel. gob. do. Archivat des d'el original, el 2025-01-25. Consultat el 2026-05-27.
  9. ↑ «Indotel aumenta velocitat mínima d'internet» (en és). Hui Digital. Consultat el 2026-05-27.
  10. ↑ «[2]». Consultat el 2026-05-27 (en és-DO).
  11. ↑ «República Dominicana: quart país en millor banda ampla mòvil d'Amèrica Llatina» (en en-us). Periòdic elDinero. Consultat el 2026-05-27.
  12. ↑ «República Dominicana ocupa el quart lloc en l'internet més ràpit en Amèrica Llatina» (en és). Revista Factor d'Èxit. Consultat el 2026-05-27.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 2026-05-28 (en és-ÉS).
  14. ↑ «Els inicis de l'internet en el país» (en és). listindiario. com. Consultat el 2026-05-28.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Portal Indotel» (en en). indotel. gob. do. Archivat des d'el original, el 2025-09-23. Consultat el 2026-05-28.
  16. ↑ «Història». Consultat el 2026-05-28.
  17. ↑ «Indotel inicia procés de reforma de Llei General de Telecomunicacions 153-98 per a respondre reptes del sigle XXI | Presidència de la República Dominicana» (en és). presidència. gob. do. Consultat el 2026-05-28.
  18. ↑ «President del Indotel destaca alvanços en conectivitat i transformació digital durant commemoració del Dia Mundial de les Telecomunicacions». Consultat el 2026-05-28.
  19. ↑ «Fa 25 anys l'internet va aplegar a la República Dominicana» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2026-05-28.
  20. ↑ «República Dominicana davant el nou orde global: oportunitat en mig de l'incertitut» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2026-05-28.
  21. ↑ «Clar lidera les millors rets fixes en R. Dominicana en 2026» (en és). AlMomento. net. Consultat el 2026-05-28.
  22. ↑ «Indotel marca un abans i un despuix en la transformació digital del país | Presidència de la República Dominicana» (en és). presidència. gob. do. Consultat el 2026-05-28.
  23. ↑ «Reporte Trimestral Abril-Juny 2024». Consultat el 2026-05-28.
  24. ↑ «Institut Tecnològic de Sant Dumenge - Sector de les telecomunicacions mostra recuperació en últim trimestre de 2020». www. intec. edu. do. Consultat el 2026-05-28.
  25. ↑ «Internet en llars dominicans va créixer solament un 2.12% l'any passat» (en en-us). Periòdic elDinero. Consultat el 2026-05-28.
  26. ↑ «La conectivitat de RD» (en en-us). Periòdic elDinero. Consultat el 2026-05-28.
  27. ↑ «Incremente en l'us d'internet en República Dominicana: reptes en calitat i accés continuen» (en és). Hui Digital. Consultat el 2026-05-28.
  28. ↑ «El 91.7 % de les llars de RD posseïx celular i 46.1 % té Internet» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2026-05-28.
  29. ↑ «L'internet és el servici de comunicació més usat en RD» (en en-us). Periòdic elDinero. Consultat el 2026-05-28.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Internet_en_República_Dominicana&oldid=1432848»