Internacionalisme
El internacionalisme[1] és un principi polític que advoca per una major cooperació política o econòmica entre estats i nacions.[2] S'associa a uns atres moviments polítics i ideologies, pero també pot reflectir una doctrina, un sistema de creències o un moviment en sí mateixa.[3]
Els partidaris del internacionalisme es coneixen com internacionalistas i solen creure que els sers humans deuen unir-se més allà de les fronteres nacionals, polítiques, culturals, racials o de classe per a promoure els seus interessos comuns, o que els governs deuen cooperar perque els seus interessos mutus a llarc determini són de major importància que el seu disputes a curt determini.[4]
El internacionalisme té vàries interpretacions i significats, pero sol caracterisar-se per l'oposició al nacionalisme i a l'aïllacionisme; el respal a les institucions internacionals, com les Nacions Unides, i una perspectiva cosmopolita que promou i respecta atres cultures i costums.[3]
El terme és similar pero distint de globalisme i cosmopolitisme.
Orígens
En la Gran Bretanya del xix existia una corrent de pensament polític lliberal internacionalista personificada per Richard Cobden i John Bright. Cobden i Bright estaven en contra de les proteccionistes Lleis de cereals i, en un discurs pronunciat en Covent Garden el 28 de setembre de 1843, Cobden va esbossar el seu utòpic internacionalisme:<blockquote>"¡Lliure comerç! ¿En qué consistix? Puix en derribar les barreres que separen a les nacions; eixes barreres despuix de les que anidan els sentiments d'orgull, venjança, odi i celosies, que de tant en tant traspassen els seus llímits i inunden de sanc països sancers.[5]" </blockquote>Cobden creïa que el lliure comerç pacificaría el món per mig de l'interdependencia, una idea també expressada per Adam Smith en la seua publicació La riquea de les nacions i comú a molts lliberals de l'época. La creència en l'idea de la llei moral i en una bondat inherent a la naturalea humana també inspirava la seua fe en el internacionalisme.
Estes concepcions lliberals del internacionalisme varen ser durament criticades pels socialistes i radicals de l'época, que senyalaven els vínculs entre la competència econòmica mundial i l'imperialisme, i identificarien esta competència com una de les causes fonamentals dels conflictes mundials. Una de les primeres organisacions internacionals del món va ser l'Associació Internacional de Treballadors, formada en Londres en 1864 per activistes polítics socialistes i comunistes de la classe obrera (entre ells Karl Marx). Coneguda com la Primera Internacional, l'organisació es dedicava a promoure els interessos polítics de la classe obrera més allà de les fronteres nacionals, i s'oponia ideològicament a les corrents del internacionalisme lliberal que defenien el lliure comerç i el capitalisme com a mijos per a conseguir la pau i la interdependencia mundials.
Otr as organisacions internacionals varen ser l'Unió Interparlamentaria, creada en 1889 per Frédéric Passy de França i William Randal Cremer del Regne Unit, i la Societat de Nacions, que es va formar despuix de la Primera Guerra Mundial. La primera es va concebre com un fòrum permanent de negociacions polítiques multilaterals, mentres que la segona va ser un intent de resoldre els problemes de seguritat del món per mig de l'arbitrage i el diàlec internacionals.
John A. Hobson, un lliberal gladstoniano que es va convertir en socialiste despuix de la Primera Guerra Mundial, va anticipar en el seu llibre Imperialism (1902) el creiximent dels tribunals i congressos internacionals que, en sòrt, resoldrien les disputes internacionals entre nacions de forma pacífica. Sir Norman Angell, en la seua obra The Great Illusion (1910), afirmava que el món estava unit pel comerç, les finances, l'indústria i les comunicacions i que, per tant, el nacionalisme era un anacronisme i que la guerra no beneficiaria a cap dels implicats, sino que només provocaria destrucció.
Lord Lothian era un internacionalista i un imperialiste que en decembre de 1914 esperava «la federació voluntària de les nacions civilisades lliures que acabarà per exorcizar l'espectre dels armament competitius i donarà una pau duradora a la humanitat».[6]
En setembre de 1915, pensava que l'Imperi britànic era «l'eixemple perfecte de l'eventual Mancomunidad mundial".[7]
El internacionalisme es va expressar en Gran Bretanya a través del respal a la Societat de Nacions de persones com Gilbert Murray. El Partit Lliberal i el Partit Laborista contaven en destacats membres internacionalistas, com el primer ministre laborista Ramsay MacDonald, que creïa que «la nostra verdadera nacionalitat és la humanitat».[8]
Socialisme
El internacionalisme és un component important de la teoria política socialista,[9][10] basat en el principi de que la classe obrera de tots els països deu unir-se per damunt de les fronteres nacionals i opondre's activament al nacionalisme i a la guerra per a derrocar al capitalisme[11] (vejau l'entrada sobre internacionalisme proletario). En este sentit, la concepció socialista del internacionalisme està estretament relacionada en el concepte de solidaritat internacional.
Pensadors socialistes com Karl Marx, Friedrich Engels i Vladimir Lenin sostenen que la classe econòmica, més que la nacionalitat, la raça o la cultura (o en interrelació en elles), és la principal força que dividix a les persones en la societat, i que l'ideologia nacionalista és un instrument de propaganda de la classe econòmica dominant d'una societat. Des d'esta perspectiva, a la classe dominant li interessa promoure el nacionalisme per a ocultar els conflictes de classe inherents a una societat determinada (com l'explotació dels treballadors pels capitalistes per a obtindre beneficis). Per lo tant, els socialistes veuen el nacionalisme com una forma de control ideològic que sorgix del modo de producció econòmica d'una societat determinada (vejau ideologia dominant).
Des del xix, organisacions polítiques socialistes i sindicats radicals com els Treballadors Industrials del Món han promogut ideologies internacionalistas i han tractat d'organisar als treballadors més allà de les fronteres nacionals per a conseguir millores en les condicions laborals i alvançar en diverses formes de democràcia industrial. La Primera, Segona, Tercera i Quarta Internacionals varen ser agrupacions polítiques socialistes que pretenien impulsar la revolució obrera en tot el planeta i alcançar el socialisme internacional (vejau revolució mundial).
El internacionalisme socialiste és antiimperialiste i, per tant, recolza la lliberació dels pobles de totes les formes de colonialisme i dominació estrangera, i el dret de les nacions a l'autodeterminació. Per això, els socialistes s'han alineat a sovint políticament en els moviments independentistes anticoloniales, i s'han opost activament a l'explotació d'un país per un atre.
Ya que en la teoria socialista la guerra s'entén com un producte general de les lleis de la competència econòmica inherents al capitalisme (és dir, la competència entre els capitalistes i els seus respectius governs nacionals pels recursos naturals i el domini econòmic), les ideologies lliberals que promouen el capitalisme internacional i el «lliure comerç», encara que a voltes parlen en térmens positius de cooperació internacional, estan, des del punt de vista socialista, arrelades en les mateixes forces econòmiques que impulsen el conflicte mundial. En la teoria socialista, la pau mundial només pot aplegar una volta que s'haja posat fi a la competència econòmica i hagen deixat d'existir les divisions de classe dins de la societat. Esta idea va ser expressada en 1848 per Karl Marx i Friedrich Engels en el Manifest Comuniste:<blockquote>En la mida en que es pose fi a l'explotació d'un individu per un atre, també es posarà fi a l'explotació d'una nació per una atra. En la mida en que desaparega el antagonisme entre les classes dins de la nació, terminarà també l'hostilitat d'una nació contra una atra.[12]</blockquote>Esta idea va ser reiterada més tart per Lenin i promoguda com a política oficial del partit bolchevique durant la Primera Guerra Mundial:<blockquote>Els socialistes sempre han condenat la guerra entre nacions com a bàrbara i brutal. Pero la nostra actitut cap a la guerra és fonamentalment diferent de la dels pacifistes burguesos (partidaris i defensors de la pau) i dels anarquistes. Nos diferenciem dels primers en que entenem la conexió inevitable entre les guerres i la lluita de classes dins del país; entenem que la guerra no pot ser abolida a menos que les classes siguen abolides i es creu el Socialisme.[13]</blockquote>
Referències
- ↑
- ↑ Arora, N. D.. Political Science (en en), McGraw-Hill Education, p. 2. ISBN 0-07-107478-3. «El internacionalismo... se describe como la teoría y la práctica de la cooperación transnacional o mundial. Como ideal político, se basa en la creencia de que hay que superar el nacionalismo porque los lazos que unen a las personas de distintas naciones son más fuertes que los que las separan.»
- ↑ 3,0 3,1 Kuehl, Warren F.(1986).«Concepts of Internationalism in History».Peace & Change.11(2): 1–10.ISSN 0149-0508.doi:10.1111/j.1468-0130.1986.tb00536.x.(en en)
- ↑ Halliday, Fred(1988).«Three concepts of internationalism».International Affairs.64(2): 187–198.ISSN 1468-2346.doi:10.2307/2621845.(en en)
- ↑ Boudreaux, Don (14 de septiembre de 2004). «Peace and Free Trade» (en en).
- ↑ J.R.M. Butler, Lord Lothian 1882-1940 (Macmillan, 1960), p. 56.
- ↑ J.R.M. Butler, Lord Lothian 1882-1940 (Macmillan, 1960), p. 57.
- ↑ Lord Vansittart, The Mist Procession, p. 373
- ↑ Hallas, Duncan (1985). The Comintern, Bookmarks. «El internacionalismo es la base del socialismo, no sólo o principalmente por razones sentimentales, sino porque el capitalismo ha creado una economía mundial que sólo puede transformarse a escala mundial.»
- ↑ Trotsky, Leon (1931). The Permanent Revolution. «El carácter internacional de la revolución socialista [...] se deriva del estado actual de la economía y de la estructura social de la humanidad. El internacionalismo no es un principio abstracto, sino un reflejo teórico y político del carácter de la economía mundial, del desarrollo mundial de las fuerzas productivas y de la escala mundial de la lucha de clases...»
- ↑ Marx, Karl; Engels, Friedrich (2012-01-01). «Capítulo 2: Proletarios y comunistas», Manifiesto Comunista. «A los comunistas se les reprocha además que deseen abolir los países y la nacionalidad. Los trabajadores no tienen patria. No podemos quitarles lo que no tienen.... La acción unida [de los trabajadores], de los principales países civilizados al menos, es una de las primeras condiciones para la emancipación del proletariado...»
- ↑ Marx, Karl; Engels, Friedrich. «The Communist Manifesto: Proletarians and Communists» (en en). Marxists Internet Archive.
- ↑ Lenin, V.I. (1915). «Socialism and War» (en en). Marxists Internet Archive.
