Anar al contingut

Interaccions no covalente

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una interacció no covalente es diferencia d'un enllaç covalente en que no es compartixen electronés, sino que involucren variacions més disperses d'interaccions electromagnètiques entre molèculas o dins d'una mateixa molècula.[1] l'energia química lliberada en la formació d'una interacció no covalente és típicament en l'orde dels 1-2 kcal/mol.[2] Poden classificar-se en quatre grans categories, electroestática, interacciones π, forces de Van der Waals i interaccions hidrofòbicas.[1][2] De fet, gràcies a les forces de Van der Waals els gecos poden trepar per les parets.[3]

Les interaccions no covalente són el tipo dominant d'interacció entre supramoléculas en química supramolecular[4] i el seu paper és crític en mantindre l'estructura tridimensional de molècules grans, tals com proteïnas i àcits nucleicos. Ademés, participen en varis processos biològics en que molècules grans s'unixen específicament, pero pasajeramente, l'una en l'atra. Estes interaccions poden influir fortament en el disseny de fàrmacs, grau de cristalisació i disseny de materials, en particular para autoensamblaje, i en general per a la síntesis de varis composts orgànics.[1][5][6][7]

La força intermolecular són un subconjunt de les interaccions no covalente, degut simplement a que estes poden ser tant intermolecular, com l'interacció entre molècules d'aigua, i intramolecular, com el plegament de proteïnes. Les forces intermoleculars, per l'atre costat, són definides com a interaccions entre molècules, i no dins d'una mateixa molècula.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Anslyn, Eric (2004). Modern Physical Organic Chemistry, Sausalito, CA: University Science. ISBN 978-1-891389-31-3.
  2. 2,0 2,1 Noncovalent bonds – Molecular Cell Biology (textbook), Lodish, Berk, Zipursky, Matsudaira, Baltimore, Darnell.
  3. Proceedings of the National Academy of Sciences.99(19)
    12252–12256.doi:10.1073/pnas.192252799.
  4. Noncovalent bonding in Supramolecular Chemistry - Christoph A. Schalley
  5. Chemical Society Reviews.36(2)doi:10.1039/b603842p.
  6. Brown, et al., Theodore (2009). Chemistry : the central science, 11th edició, Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall. ISBN 978-0-13-600617-6.
  7. Eisler, Matthew (2010). Encyclopedia of nanoscience and society, Thousand Oaks, Calif.: Sage. ISBN 978-1-4129-7209-3.