Institut de Ciències Matemàtiques

Institut de Ciències Matemàtiques

El Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) és un institut mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en tres universitats madrilenyes: l'Universitat Autònoma de Madrit, l'Universitat Carlos III de Madrit i l'Universitat Complutense de Madrit. La sèu de el ICMAT es troba en el campus de la UAM en Cantoblanco (Madrit, Espanya), en un edifici de nova construcció.

El ICMAT conta en al voltant de 100 membres, i conjuga la plantilla de matemàtics de el CSIC en investigadors de les tres universitats madrilenyes. La selecció inicial d'investigadors es va portar a terme en l'ajuda de l'Agència Nacional d'Evaluació i Prospectiva despuix d'una crida pública a tots els interessats.

Investigació en el ICMAT

Vista general de l'Institut de Ciències Matemàtiques.

El ICMAT és un institut que aborda tot tipo d'investigació matemàtica, incloent la seua transferència. Inicialment, els principals temes de treball són l'Anàlisis Matemàtic, la Geometria Diferencial i la Geometria Algebraica, les Equacions en Derivades Parcials, la Mecànica de Decorreguts, els Sistemes Dinàmics, la Mecànica Geomètrica i la Física Matemàtica, ademés en 2011 es varen incloure una llínea de Teoria de Números, i una atra de Teoria de Grups i Combinatòria.

Fins ara, entre els resultats d'investigació de major impacte obtinguts pels investigadors de el ICMAT es poden destacar la resolució del problema de Nash en Teoria de Singularitats per Javier Fernández de Bobadilla i María Pe; la solució del problema de Sidón en Teoria de Números, per Javier Cilleruelo i Carlos Vinuesa; la resolució de la conjectura d'Arnold en hidrodinàmica, per Daniel Peralta Sales i Alberto Enciso; la construcció del model matemàtic que explica cóm trenquen les ones per l'equip d'investigació de Diego Còrdova; o els resultats recents sobre transport lagrangiano i les seues aplicacions a l'estudi de la capa d'ozon per l'equip d'Ana María Taque.

Membres de el ICMAT

Entre els investigadors del centre, nou d'ells han segut portadors d'11 beques ERC del Consell Europeu d'Investigació.

• Daniel Faraco.
• Daniel Peralta.
• José M. Martell.
• Alberto Enciso Carrasco
• David Pérez-García.
• Diego Còrdova Gazolaz
• Keith Rogers.
• Javier Parcet.
• Javier Fernández de Bobadilla.

També són membres de el ICMAT David Rius, director de la Càtedra AXA-ICMAT de Riscs Adversaris, Antonio Còrdova, premi Nacional d'Investigació, entre uns atres.

Història de el ICMAT

Orígens

El ICMAT va nàixer a partir del Departament de Matemàtiques de l'Institut de Matemàtiques i Física Fonamental del CSIC, al que s'adscrivien els matemàtics del Consell. En novembre de 2007 es va firmar el conveni de creació del centre, despuix de l'evaluació del Pla Estratègic 2006-2009 a la que es varen sometre tots els centres de el CSIC, en la que la comissió internacional recomanava l'instauració d'un institut propi.

Mirant cap a arrere en l'història de el CSIC es pot trobar, en certa mida, predecessors encara més antics de el ICMAT: el Laboratori Seminari Matemàtic de la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) creat en 1915, i l'Institut Jorge Juan de Matemàtiques, creat en 1939 per el CSIC.

El seu primer director (2008-2015; 2017-2018) va ser Manuel de León, Professor d'Investigació de el CSIC. Despuix d'ell, va ser director Antonio Còrdova (2015-2019), catedràtic de la UAM, i actualment, José María Martell, investigador científic de el CSIC.

Centre d'Excelència Sever Ochoa

En 2011 el ICMAT va conseguir ser seleccionat com un dels huit centres d'excelència en la primera convocatòria Programa Sever Ochoa [1] archivat en Wayback Machine. del llavors Ministeri de Ciència i Tecnologia. En 2015 va renovar el distintiu. El centre forma part de la ret de centres d'excelència SOMMa.

Reconeiximents

Entre atres reconeiximents, 14 investigadors de el ICMAT han conseguit beques ERC Grants del Consell Europeu d'Investigació en les modalitats ‘Starting’, ‘Consolidator’ i ‘Advanced’. Ademés, un atre dels seus investigadors ha obtingut una Càtedra Permanent de la AXA Research Fund.