Anar al contingut

Institut d'Investigació de l'Àrtic i de l'Antàrtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Арктический и антарктический исследовательский институт СПб.jpg
Institut d'Investigació de l'Àrtic i de l'Antàrtic

El Institut d'Investigació de l'Àrtic i de l'Antàrtic[1] (en ruso: Арктический и антарктический научно-исследовательский институт, abreviat com ААНИИ) és l'institut d'investigació dels grans estudis del Àrtic i de l'Antàrtida més antic i gran de Rússia. Es troba en San Petersburgo.

El AARI té numerosos departaments, com el d'oceanografia, glaciología, meteorologia, hidrologia o boques de rius i recursos hídrics àrtics, geofísica, geografia polar, i uns atres. També té el seu propi centre informàtic, laboratori d'investigació de gèl, tallers experimentals i un museu (el Museu de l'Àrtic i l'Antàrtida).

Científics, com Alexander Karpinsky, Alexander Fersman, Yuly Shokalsky, Nikolai Knipovich, Lev Berg, Otto Schmidt, Rudolf Samoylovich, Vladimir Vize, Nikolai Zubov, Pyotr Shirshov, Nikolai Urvantsev, i Yakov Gakkel han fet tots els seus valiosos aportes al treball de el AARI.

A lo llarc de la seua història, el AARI ha organisat més de mil expedicions àrtiques, incloses dotzenes d'expedicions aérees en latitut elevades, i ha transportat estacions de gèl a la deriva del Severniy Polyus ("Северный полюс", o Pol nort) a l'Àrtic Central.

Història

[editar | editar còdic]

El AARI va ser fundat el 3 de març de 1920, en la Expedició d'Investigació i Comerç del Nort (Северная научно-промысловая экспедиция) del Departament Científic i Tècnic del Consell d'Economia Estatal de totes les Unions. En 1925, l'expedició es va reorganisar en el Institut d'Estudis del Nort (Институт по изучению Севера) i cinc anys despuix, en el Institut de l'Àrtic de tota l'Unió (Всесоюзный арктический институт). En 1932, es va establir la Direcció general de la Ruta de la Mar del Nort (Главное управление Северного морского пути). En 1948 es va establir l'Institut d'Investigació de Geologia de l'Àrtic (Научно-исследовательский институт геологии Арктики, o НИИГА) del Departament de Geologia de l'Institut de l'Àrtic de totes les Unions, que estaria subordinat al Ministeri de Geologia de la URSS.

En 1955, el AARI va participar en l'organisació de l'investigació de l'Antàrtida. En 1958, va començar a organisar i dirigir totes les expedicions antàrtiques soviètiques, que després realisaria molts descobriments geogràfics, i en el mateix any l'Institut Àrtic de Tot l'Unió va passar a cridar-se Institut d'Investigació de l'Àrtic i de l'Antàrtic. En 1963, el AARI es va incorporar a l'Administració Principal del Servici Hidrometeorológico (Главное управление Гидрометеослужбы) del Consell de Ministres de la URSS (ara Servici Federal de Hidrometeorología i Control Ambiental de Rússia.

En 1967, el AARI va rebre l'Orde de Lenin. En 1968, l'institut es va dedicar a investigar les àrees del Oceà Atlàntic contigües al Àrtic i a l'Antàrtida.[2]


Referències

[editar | editar còdic]