Institut Laue-Langevin
El Institut Laue-Langevin (Institut Laue-Langevin o ILL), cridat aixina en honor dels físics Max von Laue i Paul Langevin és un organisme internacional d'investigació situat en Grenoble, que posseïx una de les fonts de neutronés més intenses del món. L'institut va ser fundat en 1967 per França i Alemània. A estos dos països se'ls va unir el Regne Unit en 1973. L'administració i finançació corre a càrrec de les tres nacions a parts més o menys iguals. Més vesprada es varen associar Espanya (1987), Suïssa (1988), Àustria (1990), Rússia (1996), Itàlia (1997), República Checa (1999), Hongria i Suècia (2005), Bèlgica i Polònia (2006), Eslovàquia (2009) i L'Índia (2011). Estos membres associats contribuïxen als costs operacionals de l'instalació.[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]El ILL està situat junt l'Instalació Europea de Radiació Sincrotrón i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular, en el Polígon Científic de Grenoble. Des de 2010 el recint rep el nom «EPN (European Photon and Neutron) science campus».[2] El ILL és un membre fundador de l'associació grenoblesa GIANT (Grenoble Innovation for Advanced New Technologies o «Innovació de Grenoble per a Noves Tecnologies Alvançades»).
Instalació
[editar | editar còdic]
El ILL conté un reactor nuclear d'alt fluix o HFR, —acrònim de High Flux Reactor— de 58 MW, dedicat a la producció de neutrons en fins científics.[3] El fes continu de neutrons emés pel reactor interactua en els àtoms que troba al seu pas, lo que permet estudiar les propietats i estructures de tot tipo de materialés. Actualment és la font de neutrons més intensa del món i un instrument de gran importància per a la comunitat científica internacional.[4] Existix una quarantena d'instruments repartits al voltant del reactor per a realisar diversos tipos d'experiments en camps compresos des de la física fonamental a la biologia, incloses la cristalografia, la química o la ciència de materials.[5]
L'institut presta un servici a usuaris que reben permís per a utilisar reactor per als seus experiments, posant a la seua disposició l'equip per a gravar senyes i un personal experimentat consistent de científics i tècnics. Les solicituts dels usuaris són evaluades per un comité d'experts.[6] Més del 90 % dels experiments són realisats per investigadors d'instituts, centres d'investigació o universitats de països membres. El temps d'utilisació del reactor està determinat per la contribució del país a on treballen.[7] En total, uns 1800 investigadors provinents de 45 països utilisen la font de neutrons per a 800 experiments cada any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Binks, Jane. «Institut Laue-Langevin» (en anglés). Science and Technology Research Council. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2012. Consultat el 26 de febrer de 2013.
- ↑ «A unique site for scientific research» (en anglés). ESP science campus. Consultat el 26 de febrer de 2013.
- ↑ «Réacteur à haut flux (RHF)» (en francés). Autorité de Sûreté Nucléaire. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2013. Consultat el 28 de febrer de 2013.
- ↑ Ruiz d'Elvira, Malen. «[1]», El País. Consultat el 28 de febrer de 2013.
- ↑ «Instruments & groups» (en anglés). ILL. Consultat el 1 de març de 2013.
- ↑ «Submission of a standard proposal - Electronic Proposal System (EPS)» (en anglés). ILL. Consultat el 3 de març de 2013.
- ↑ «Proposal round news» (en anglés). ILL. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2014. Consultat el 3 de març de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Laue-Langevin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.