Anar al contingut

Laboratori Europeu de Biologia Molecular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Laboratori Europeu de Biologia Molecular
En 1968 es va fundar en el CERN la Conferència Europea de Biologia Molecular, que va associar a 14 governs en la EMBO i va proporcionar a l'organisació una finançació estable i independència científica. En 1974 es va crear oficialment el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL).

El Laboratori Europeu de Biologia Molecular (en anglés, European Molecular Biology Laboratory) (EMBL) és una organisació intergovernamental dedicada a l'investigació en biologia molecular, que conta en el respal de 28 Estats membres, un Estat candidat i un Estat membre associat.[1] El EMBL es va crear en 1974 i es finança en fondos públics d'investigació dels seus Estats membres.[2] L'investigació en el EMBL corre a càrrec d'aproximadament 110 grups i equips independents d'investigació i servicis que comprenen tot l'espectre de la biologia molecular i la bioinformática. La llista de Grups i Equips de el EMBL pot consultar-se en www.embl.org. El Laboratori opera des de sis sèus: el laboratori principal en Heidelberg, i sèus en Hinxton (l'Institut Europeu de Bioinformática (EBI), en Anglaterra), Grenoble (França), Hamburc (Alemània), Roma (Itàlia) i Barcelona (Espanya). Els grups i laboratoris de el EMBL realisen investigació bàsica en biologia molecular i medicina molecular, ademés de formar a científics, estudiants i visitants. L'organisació contribuïx al desenroll de servicis, nous instruments i métodos, i tecnologia en els seus Estats membres. Israel és l'únic Estat membre de ple dret situat fòra d'Europa.

Història

El EMBL va ser idea de Leó Szilárd,[3] James Watson i John Kendrew.[4] El seu objectiu era crear un centre d'investigació internacional, similar al CERN, que rivalizara en el camp de la biologia molecular, fortament dominat per Estats Units.[5] Kendrew va ser el primer director general de el EMBL fins a 1982 i li va succeir Lennart Philipson.[6][7][8] De 1993 a 2005, Fotis Kafatos,[8][9] va eixercir com a director i va ser succeït per Iain Mattaj, quart director de el EMBL, de 2005 a 2018.[10] En giner de 2019, Edith Heard es va convertir en la quinta directora de el EMBL i la primera dòna en ocupar este càrrec.[11]

El 19 de giner de 2022, Heard va anunciar el programa científic quinquenal de l'organisació, Molècules a Ecosistemes.[12]

Investigació

Cada centre de el EMBL té un camp d'investigació específic. l'EMBL-EBI és un centre d'investigació i servicis bioinformáticos que desenrolla i manté un gran número de bases de senyes científiques gratuïtes. En Grenoble i Hamburc, l'investigació se centra en la biologia estructural.


El EMBL de Roma es dedica a l'estudi de l'epigenética i la neurobiología. Els científics de el EMBL de Barcelona exploren cóm funcionen i es desenrollen els teixits i òrguens, tant en la salut com en la malaltia.[13] En la sèu de Heidelberg hi ha unitats de biologia celular i biofísica, biologia del desenroll, biologia del genoma i biologia estructural i computacional, aixina com grups de servicis que complementen els camps d'investigació mencionats.

En el EMBL s'han fet molts alvanços científics. El primer anàlisis genètic sistemàtic del desenroll embrionari de la mosca de la fruta va ser realisat en el EMBL per Christiane Nüsslein-Volhard i Eric Wieschaus,[14] pel que varen rebre el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina en 1995. A principis de la década de 1980, Jacques Dubochet i el seu equip de el EMBL varen desenrollar la microscopía electrònica criogènica per a estructures biològiques. Varen ser guardonats en el Premi Nobel de Química de 2017.

Vore també

Referències

  1. ↑ «EMBL member states». European Molecular Biology Laboratory.
  2. ↑ Signing of the agreement to set up a European molecular biology research laboratory, CERN.
  3. ↑ “Leo Szilard: A personal remembrance” (2004). Genetics 167 (2): 555–8. doi:10.1534/genetics.104.030320. PMID 15238510.
  4. ↑ “Sir John Cowdery Kendrew. 24 March 1917 - 23 August 1997: Elected F.R.S. 1960” (2001). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society 47: 311–332. doi:10.1098/rsbm.2001.0018. PMID 15124647.
  5. ↑ «EMBL History».
  6. ↑ “Lennart Philipson: A fighter is gone” (2011). Proceedings of the National Academy of Sciences 108 (47): 18875. doi:10.1073/pnas.1116859108. PMID 22106290. Bibcode: 2011PNAS..10818875P.
  7. ↑ “Lennart Philipson (1929-2011)” (2011). Science 333 (6043): 711. doi:10.1126/science.1210990. PMID 21817041. Bibcode: 2011Sci...333..711S.
  8. ↑ 8,0 8,1 “Lennart Philipson (1929–2011): A Warrior Has Passed” (2011). PLOS Biology 9 (9): i1001153. doi:10.1371/journal.pbio.1001153.
  9. ↑ “Straight talk with...Fotis Kafatos” (2008). Nature Medicine 14 (9): 902–903. doi:10.1038/nm0908-902. PMID 18776875.
  10. ↑ «Mattaj, Iain William, (born 5 Oct. 1952), Director, Fondazione Human Technopole, Milan, since 2019» (en en). WHO'S WHO & WHO WAS WHO. doi:10.1093/ww/9780199540884.001.0001/ww-9780199540884-i-26987. Consultat el 2023-05-03.
  11. ↑ Noyes, Donen. EMBL Council selects next Director General, EMBL etc..
  12. ↑ «EMBL Programme 2022–26: Molecules to Ecosystems» (en en). embl.org. Consultat el 2023-05-03.
  13. ↑ «About EMBL | EMBL.org».
  14. ↑ “Mutations affecting segment number and polarity in Drosophila” (1980). Nature 287 (5785): 795–801. doi:10.1038/287795a0. PMID 6776413. Bibcode: 1980Natur.287..795N.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Laboratori_Europeu_de_Biologia_Molecular&oldid=1311639»