Institut Kaiser Wilhelm d'Investigació de Cultiu
El Kaiser-Wilhelm-Institut für Züchtungsforschung (Institut Kaiser Wilhelm per a l'Investigació de Cultiu) va ser fundat en 1928per la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften en Müncheberg. La principal tasca de l'institut va ser l'investigació pràctica i orientada a l'aplicació en el camp de les plantes cultivades; Un dels temes principals va ser el camp de l'investigació sobre el cultiu de frutes i el cultiu de varietats. Despuix de la Segona Guerra Mundial, part de l'institut es va traslladar a la zona d'ocupació occidental, a on finalment es va continuar com el "Institut Max Planck per a l'Investigació del Cultiu Vegetal", hui "Max-Planck-Institut für Pflanzenzüchtungsforschung". En la RDA, el Institut Central d'Investigació per al cultiu Vegetal va sorgir de l'institut.
Història de l'institut
[editar | editar còdic]Establiment
[editar | editar còdic]L'ímpetu per a fundar un Institut Kaiser Wilhelm per a l'investigació de la cría va provindre del genetista Erwin Baur.[1] L'idea va ser recolzada per la Associació Reich per al Cultiu de Frutes, que va vore un institut de cultiu especialisat com una oportunitat per a enfortir l'agricultura alemana.[1]
En 1927 es va prendre la decisió de fundar l'institut,[2] l'establiment oficial va tindre lloc el 29 de setembre de 1928.[1] El "Institut für Züchtungsforschung" va ser el primer institut fundat per la pròpia "Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft" en el camp de l'investigació agrícola. El "Institut Entomológico Alemà de Senckenberg" en Berlín-Dahlem, que va investigar plagues en l'agricultura i la silvicultura, va ser fundat en 1886 com el Museu Entomológico Nacional.[3] En l'Institut d'Investigació en Cultiu, l'objectiu era sobretot treballar en qüestions d'investigació d'interés pràctic i orientades a l'explotació, que consumien massa temps i eren massa extenses per al fitocultivo comercial privat. Els objectius importants varen ser aumentar el rendiment dels cultius i el desenroll de noves varietats resistents a malalties i condicions climàtiques desfavorables.[4]
Elecció d'ubicació
[editar | editar còdic]Durant els sigles anteriors, hiverns particularment severs havien causat grans danys al cultiu de frutes a través de fortes gelades a intervals regulars. En alguns hiverns particularment severs, varen morir varis millons d'arbres frutales. El dany econòmic es referia no solament a la pèrdua d'arbres, sino també a la pèrdua de collites de varis anys en els anys següents, fins que els arbres recent plantats varen mostrar els primers rendiments majors. Per lo tant, un dels principals objectius del cultiu de frutes a principis de el XX va ser la selecció de varietats especialment resistents a les gelades. Mentres que les races terrestres robustes a sovint mostraven una bona resistència a los efectos de les gelades, pero els seus fruts eren cualitativamente inadequats com a fruta de taula, les varietats de frutes de taula més nobles, en la seua majoria importades de França o Anglaterra, mostraven una alta sensibilitat a les gelades. Es deuen portar a terme programes de cultiu específics en el nou institut en la finalitat d'abastir als productors locals de frutes en varietats de frutes resistents i d'alta calitat.[1]
Ya que els hiverns extremadament amoladors solament ocorren cada 20 a 50 anys, es va buscar un lloc de Weiser que estiga lo més a l'est possible i, per lo tant, expost al Clima continental euroasiàtic per a l'institut de reproducció recent fundat, per lo que les plantes se seleccionen en la major freqüència possible per a expondre el frut a condicions climàtiques desfavorables, especialment en hivern en forts gelades i en estiu periodos secs més prolongats, i aixina poder realisar una selecció en condicions naturals en uns pocs anys.[1] Un atre criteri va ser la presència de diferents tipos de sol en el menor espai possible per a poder examinar l'influència de la calitat del sol en les varietats recent cultivades. L'elecció de l'ubicació finalment va recaure en Müncheberg, ya que les condicions climàtiques i del sol eren favorables ací i també hi havia una bona conexió d'infraestructura en la capital imperial Berlín.[1] En Müncheberg, Erwin Baur, el primer director de l'institut, també havia estat dirigint el Brigittenhof des de 1920, en les rodalies del com es va construir un edifici de l'institut separat per al nou Institut Kaiser Wilhelm d'Investigació en cultiu.[5]
L'institut en l'época del nacionalsocialismo i la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]En l'época del nacionalsocialismo, l'investigació sobre fitocultivo va rebre un estatus especial, ya que s'esperava que fera una contribució important per a aumentar el rendiment de l'agricultura alemana i, per lo tant, per a conseguir la autosuficiencia alimentària desijada.[6] Ya en 1933 es va establir una sucursal en "Klein Blumenau" (districte de Fischhausen) en Prusia Oriental; En 1938 va seguir una atra sucursal en el Rosenhof prop d'Heidelberg i en 1939 una sucursal en "Klagenfurt".[5]
Erwin Baur va morir en 1933, la direcció de l'institut es va transferir inicialment de forma interina a Bernhard Husfeld que complia en NSDAP, qui va ser reemplaçat en la primavera de 1936 per Wilhelm Rudorf com el nou director de l'institut.[5]
En 1938 l'institut va ser nomenat Institut Erwin Baur en honor al seu fundador.[5] En 1942, l'anterior departament de cultiu de la vinya en l'Institut Kaiser Wilhelm d'Investigació en cultiu es va convertir en el seu propi institut de cultiu de la vinya, que inicialment va permanéixer en Müncheberg.[7] Més vesprada es va traslladar al Rosenhof en Heidelberg.[5] Durant la Segona Guerra Mundial, l'investigació en l'institut es va reduir considerablement, pero no es va detindre per complet.[1]
L'institut despuix de la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]En abril de 1945, poc abans del final de la guerra, Wilhelm Rudorf va conseguir dur gran part de l'inventari i el material d'crío al nort d'Alemània. Ací va dirigir inicialment l'institut de forma improvisada en l'antic nom de "Erwin-Baur-Institut" en Gut Heitlingen, prop d'Hannover. Ya a finals de 1945, l'institut de Rudorf es va traslladar a dos noves ubicacions, una part es va traslladar a Voldagsen prop d'Hameln, una atra a Neustadt am Rübenberge. En 1951, l'institut es va integrar en la Societat Max Planck i des de llavors ha continuat en el nom de Institut Max Planck per a l'Investigació en cultiu, en l'adició de Erwin-Baur-Institut que es va mantindre fins a la década de 1990. En 1955, l'institut es va traslladar a la finca arrendada de Vogelsang prop de Kön, en les instalacions de la qual es varen construir nous edificis de l'institut. La sucursal de Rosenhof prop d'Heidelberg inicialment va permanéixer afiliada a l'institut fins que es va fundar l'Institut Max Planck de Genètica Vegetal independent en 1960. En 2009, l'Institut de Colónia finalment va passar a cridar-se "Institut Max Planck per a l'Investigació del cultiu Vegetal".[5]
L'institut també va continuar en l'ubicació original de Müncheberg en el nom de Erwin-Baur-Institut.[5] A partir de 1946, l'investigació sobre el cultiu de frutes en Müncheberg es reorientó, inicialment baix la "Administració militar soviètica en Alemània", després en la RDA.[1] En la RDA, l'Institut Kaiser Wilhelm per a l'Investigació en cultiu es va convertir en el 《 Zentralforschungsanstalt für Pflanzenzucht 》 -(Institut Central d'Investigació per al cultiu de Plantes).
En la década de 1970, l'investigació sobre cultiu genètic en la RDA es va centralisar en Dresden Pillnitz, per lo que el departament de Müncheberg Cultiu de frutes estava afiliat a l'Institut de Fruticultura de la "Acadèmia de Ciències Agrícoles de la RDA" en Dresden Pillnitz, que aixina va passar a cridar-se Institut d'Investigació Frutícola. En Müncheberg, l'investigació de cultiu de la poma i la cirera es va continuar fins a 1989, per ad açò es varen portar a terme des de varis centenars fins a mil creus cada any. Ademés, ací es varen portar a terme les proves de rendiment per als distints tipos de fruts aixina com per a les raïls de la fusta.[1]
En l'establiment de el 《 Bundesanstalt für Züchtungsforschung an Kulturpflanzen (BAZ)》-(Institut Federal per a l'Investigació del cultiu de Plantes Cultivades) en Dresden-Pillnitz en 1999, finalment es va abandonar l'investigació de cultiu en Müncheberg i l'estació va ser assignada a l'estat de Brandeburgo.[1] En 2013, es va interrompre el treball sobre temes d'investigació hortícola dins del Departament d'Agricultura. El Ministeri d'Infraestructura i Agricultura de Brandeburgo va entregar l'estació d'investigació frutícola de Müncheberg a el 《 Leibniz-Zentrum für Agrarlandschaftsforschung (ZALF)》(Centre Leibniz per a l'Investigació del Paisage Agrícola), que ho patrocina des de llavors.
Enfocament del treball
[editar | editar còdic]L'institut va treballar principalment en el camp de l'investigació frutícola, sent la fruticultura un foc d'investigació important en particular.[1] Açò va ser iniciat inicialment per B. R. Nebel en Müncheberg. A partir de 1929, Carl Friedrich Rudloff va assumir esta àrea de responsabilitat. En acabant de que Rudloff fora cridat a Geisenheim en 1934, el seu colega Martin Schmidt va continuar el treball. Despuix de la mort de Schmidt en 1955, Heinz Murawski va continuar el cultiu de frutes.[8]
Es va prestar una atenció clara al cultiu de varietats i resistència per als tipos de fruts de poma i pruna, aixina com al cultiu de portainjertos per a cireras. Per a això, en la década de 1930 es varen crear en l'institut grans coleccions de pomas, peras, bresquilles, cireras, albercocs, prunas i enredaderas. També es va treballar en noves races de fruts rojos i vinya.[1] Ya en 1930, es va fundar en l'institut un departament separat per al cultiu de fruts rojos, dirigit per F. Gruber. Despuix de la Segona Guerra Mundial, es va fusionar en el departament d'crío de frutes de pepita i os. A principis de la década de 1960, no obstant, es va abandonar el treball en bayas.[8]
En criar varietats de poma, es varen portar a terme proves de cruzamiento en els primers anys entre varietats de frutes de taula d'alta calitat en varietats locals particularment resistents a les gelades, pero cualitativamente menys valioses. Com els resultats no varen ser satisfactoris, l'empresa va canviar a utilisar solament creus combinats en varietats d'alta calitat i alt rendiment per al cultiu posterior. Ademés de la resistència a les gelades i a les malalties, els objectius de cultiu importants també varen ser aumentar la calitat de la fruta, el rendiment i l'idoneïtat per al cultiu en plantes de tronc baix.[8]
Tipos de frutes cultivades en l'institut
[editar | editar còdic]A lo llarc de la seua història, en l'Institut Kaiser Wilhelm per a l'Investigació en cultiu i en els instituts successors de la RDA es varen obtindre numeroses varietats de fruts de pepita, os i fruts rojos.[8]
Cultius de poma de l'institut
[editar | editar còdic]
- ‘Alkmene’ ('Cox Orangenrenette' x 'Geheimrat Dr. Oldenburg') (1930)
- ‘Auralia’ (‘Cox Cox Orangenrenette’ × ‘Schöner aus Nordhausen’)
- ‘Carola’ (1962)
- ‘Elektra’ (‘Cox Orangenrenette’ × ‘Geheimrat Dr. Oldenburg’)
- 'Herma'
- ‘Erwin Baur’ ('Geheimrat Dr. Oldenburg' x ?)
- 'Olivia'
- 'Undine' (va florir lliurement de ‘Jonathan’) (en 1930)
Varietats de pruna
[editar | editar còdic]- 'Julipflaume' (hexaploide)
- 'Certina'
- 'Fertilia'
- 'Anatolia'
Fraules
[editar | editar còdic]- 'Müncheberger Frühe'
- 'Müncheberger Frühernte'
- 'Brandenburg'
Directors
[editar | editar còdic]- Erwin Baur, Director de l'Institut des de la seua fundació en 1928 fins a la seua mort en 1933
- Bernhard Husfeld des de 1933 director de l'institut provisional
- Wilhelm Rudorf, Director de l'institut des de 1936, despuix del fi de la guerra director de l'Institut Erwin Baur, que va ser reconstruït prop d'Hannover
- Walther Hertzsch – Cap de la branca de Prusia Oriental de l'Institut Kaiser Wilhelm d'Investigació en cultiu, durant la Segona Guerra Mundial consultor per a escoles tècniques agrícoles i d'investigació en el Reichskommissariat Ostland[9]
Cap de departament i assistent d'investigació
[editar | editar còdic]- Carl Friedrich Rudloff[10]
- Hermann Kuckuck
- Heinz Brücher – amprat en l'institut despuix de la seua habilitació, des de l'1 de novembre de 1943 director del recent establit Institut de Genètica Vegetal de l'Estat de Prova SS en Lannach prop de Graz[9]
- Gustaf de Lattin
- Klaus von Rosenstiel
- Georg Müller
- Fanny du Bois-Reymond
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Hilmar Schwärzel: Müncheberg als Weiser-Standort für obstbauliche Kulturen. In: Landesverband Gartenbau Brandenburg i.V. (Hrsg.): Berlin-Brandenburgische Gartenbaumitteilungen. Sonderdruck: Obstbau in Brandenburg - Forschung für donen Obstbau in Müncheberg. 2010, S. 5–8
- ↑ Susanne Heim, Hildegard Kaulen: Müncheberg - Köln - Dones Max-Planck-Institut für Pflanzenzüchtungsforschung. In: Peter Gruss, Reinhard Rürup, Susanne Kiewitz: Denkorte. Max-Planck-Gesellschaft und Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft: Brüche und Kontinuitäten 1911-2011. Sandstein Kommunikation, 2010 S. 348–358
- ↑ Susanne Heim: Kalorien, Kautschuk, Karrieren: Pflanzenzüchtung und landwirtschaftliche Forschung in Kaiser-Wilhelm-Instituten, 1933-1945. Susanne Heim Wallstein Verlag, 2003, S. 10
- ↑ Susanne Heim: Kalorien, Kautschuk, Karrieren: Pflanzenzüchtung und landwirtschaftliche Forschung in Kaiser-Wilhelm-Instituten, 1933-1945. Wallstein Verlag, 2003, S. 10/11/13
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Susanne Heim, Hildegard Kaulen: Müncheberg - Köln - Dones Max-Planck-Institut für Pflanzenzüchtungsforschung. In: Peter Gruss, Reinhard Rürup, Susanne Kiewitz (Hrsg.): Denkorte – Max-Planck-Gesellschaft und Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft – Brüche und Kontinuitäten, 1911–2011. Sandstein-Verlag und Max-Planck-Gesellschaft, Dresden 2011 S. 348–358
- ↑ Susanne Heim: Kalorien, Kautschuk, Karrieren: Pflanzenzüchtung und landwirtschaftliche Forschung in Kaiser-Wilhelm-Instituten, 1933-1945. Susanne Heim Wallstein Verlag, 2003, S. 16
- ↑ Susanne Heim: Kalorien, Kautschuk, Karrieren: Pflanzenzüchtung und landwirtschaftliche Forschung in Kaiser-Wilhelm-Instituten, 1933-1945. Susanne Heim Wallstein Verlag, 2003, S. 11
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Heinz Murawski: Institut für Acker- und Pflanzenbau Müncheberg (Mark) der Deutschen Akademie der Landwirtschaftswissenschaften zu Berlin - 40 Jahre Obstzüchtung in Müncheberg. In: Archiv für Gartenbau. XVI. Band, Heft 5, Verlag Eugen Ulmer 1968, S. 400–430
- ↑ 9,0 9,1 Rudolf Maier: Vom Kaiser-Wilhelm-Institut für Kulturpflanzenforschung im Vivarium (Wien) und am Tuttenhof bei Korneuburg (Niederösterreich) zoom Leibniz-Institut für Pflanzengenetik und Kulturpflanzenforschung in Gatersleben (BRD). In: Schriften Verein zur Verbreitung naturwissenschaftlicher Kenntnisse. 142, 2008, S. 43–82
- ↑ Martin Schmidt: Die Obstbau-Abteilung am Kaiser-Wilhelm-Institut in Müncheberg in der Mark. In: Der deutsche Obst-, Gemüse- und Lebensmittelhandel. 5. Mai 1934, wiedergegeben in: Landesverband Gartenbau Brandenburg i.V. (Hrsg.): Berlin-Brandenburgische Gartenbaumitteilungen. Sonderdruck: Obstbau in Brandenburg - Forschung für donen Obstbau in Müncheberg. 2010, S. 4/5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Kaiser Wilhelm de Investigación de Cultivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.