Inglés canadenc
El anglés canadenc (en anglés; Canadian English)[1] és una varietat de l'anglés usat en Canadà. Aproximadament 24 millons de canadencs (77 % de la població) tenen l'anglés com llengua materna, i més de 28 millons (86 %) ho parlen fluidament.[2] L'ortografia de l'anglés canadenc pot ser descrita com una mescla d'anglés nortamericà, britànic, francés quebequés i girs canadencs únics. El vocabulari i la pronunciació canadenques són similars als nortamericans.
En 1998 Oxford University Press va produir un diccionari anglés canadenc, despuix de cinc anys d'investigació lexicogràfica cridat Canadian Oxford Dictionary; una segona edició es va publicar en 2004. Es varen llistar paraules únicament canadenques i paraules prestades d'atres idiomes, i ortografia reconegudes, tals com si colour o color anaren l'opció més popular d'us comú.
Història
[editar | editar còdic]El terme anglés canadenc és falcat per primera volta en un discurs del reverent A. Constable Geikie en un discurs davant el Canadian Institute, en 1857. Geikie, un canadenc d'orige escocés, va reflectir l'actitut anglocéntrica prevaleciente en Canadà pels següents cent anys quan es referia a la llengua com un dialecte corrupte, en comparació a l'anglés pròpiament parlat per immigrants de Gran Bretanya.
Per supost, les llengües dels pobles aborigen canadencs varen començar a influir en les llengües europees usades en Canadà inclús ans que es portara a terme l'extensa colonisació, i el francés del Baix Canadà va proporcionar vocabulari a l'anglés de l'Alt Canadà.
Ortografia i pronunciació
[editar | editar còdic]Junt a la varietat nortamericana, l'anglés canadenc, i especialment l'estàndar, solen agrupar-se baix la definició d'anglés nortamericà. Si be, a diferència d'el seu contraparte nortamericà, en Canadà es fa un us prioritari de l'ortografia britànica, en unes quantes excepcions. Per una atra part, la pronunciació canadenca és molt similar a la nortamericana.
Semblances en la modalitat britànica
[editar | editar còdic]- Les paraules terminades en -our i les seues derivades, pero sempre pronunciades /ɚ/ (/əɹ/, dient clarament el sò /ɹ/), a diferència de la varietat britànica. Com tumour, armour, armoured, armouri; endeavour; labour, labourer; vigour; splendour, colour, colourful, colourless; succour; favour, favourite, favourable; harbour, harbours; neighbour, neighbours, neighbourhood; behaviour, behavioural; i honour, honours, honouring, honoured, honourable, entre moltes atres. En l'ortografia nortamericana, -or. EXCEPCIONIS: Les palabras contour, troubadour, velour, tour i paramour, que es escriuen aixina inclús en la ortografía nortamericà per la seua pronunciació diferenet: /ʊɚ/. També les paraules hour, flour, scour i devour, per la seua pronunciació particular: /'aʊɚ/. Casos particulars són les paraules honorary i honorific; valorize, glamorize i vaporize (escrites estes últimes dos paraules d'esta mateixa manera en la varietat nortamericana, a diferència de la modalitat més comuna valorise, glamorise i vaporise), glamorous, vigorous i humorous, que s'escriuen aixina en qualsevol ortografia de l'anglés. Açò també aplica per a paraules com survivor, emperor, metaphor, donor, investigator, mayor, sponsor, perpetrator, fornicator, warrior, chancellor, terror, governor, minor, juror, tinguesor, superior, competitor, mediator, censor, surveyor, precursor, horror, director, investor, prospector, anchor, traitor, vendor, respirator, entre atres sustantius derivats de verps. Unes excepcions per a este últim cas són les paraules saviour i misdemeanour. Solament en l'ortografia nortamericana s'escriuen savior i misdemeanor.
- Les paraules terminades en -re, pero sempre pronunciades /ɚ/ (/əɹ/, dient clarament el sò /ɹ/), a diferència de la varietat britànica. Com centre, spectre, metre, lustre, sabre, ochre, mitre, theatre, louvre, sombre, meagre, calibre, reconnoitre, macabre, litre, sceptre i fibre. També aplica per al verp centre i les seues conjugacions (centres, centret, centring). En anglés nortamericà, -er. EXCEPCIONES: traveller, yodeller, teetotaller i jeweller, (escrites traveler, yodeler, teetotaler i jeweler solament en la modalitat nortamericana), organizer (també escrita d'esta manera en la varietat nortamericana, comparada en la modalitat més comuna organiser), water, manner, dexter, seducer, copper, pollster, defender, order, amber, supporter, fever, never, ever, under, over, carpenter, assembler, minister, tender, commissióer, oyster, number, dissenter, subscriber, filter, monster, temper, chapter, powder, enter, offer, tiger, spider, bewilder, member, cylinder, sober, letter, proper, sinister, disaster, cancer, neither, either, salamander, lavender, i els mesos September, October, November i December s'escriuen aixina en totes les variacions ortogràfiques de l'anglés. També aplica per als adjectius conjugats en forma comparativa (taller, younger, hotter, luckier, etc., incloent la conjugació irregular better).
- Les paraules terminades en -ogue. Com catalogue, monologue, epilogue, demagogue, prologue, analogue, travelogue i dialogue. (Quan es referix al terme tècnic, s'escriu analog en qualsevol ortografia.) També aplica per al verp catalogue i les seues conjugacions (catalogues, catalogued, cataloguing; i el sustantiu derivat cataloguer).En la nortamericana, el sufix més comunament utilisat és -og.
- Els verps en infinitiu de dos sílabes i les últimes lletres de les quals són: Una consonante + Una vocal + L; s'escriuen en esta última consonante doble en gerundi, en passat simple i en participi (en el cas dels verps regulars) i en sustantius derivats, sense importar que l'accent de la paraula no es trobe en l'última sílaba. Com duelling, duelled, duellist; cancelling, cancelled; traveller, travelling, travelled; counselling, counselled, counsellor. entre atres conjugacions d'atres verps. (Les formes d'estos verps en infinitiu, i indicada la sílaba tònica en cada u, són duel, cacel, travel, counsel.) Casos similars són model, channel, signal, livel, pencil, grovel, swivel, vaig donaral, tunnel, revel, funnel, spiral, yodel, quarrel, trammel, pedal, chisel, squirrel, parellcel, weasel, label, gruel, iqual, shrivel, fuel, marshal, carol, pummel, total, barrel, snorkel, libel, marvel. En l'ortografia nortamericana: -ling, -led, -list, -lor, en una sola L, per no estar la sílaba tònica en l'última. EXCEPCIONES: La paraula cancellation, que s'escriu aixina inclusivament en l'ortografia nortamericana, per contindre dos sílabes despuix de la paraula original (cancel). Per un atre costat, les conjugacions failing i failed, perque la paraula original (fail) consta d'una sola sílaba. Atres casos particulars són les paraules controlling, controlled i controller; excelling i excelled; repelling i repelled; compelling i compelled; o patrolling i patrolled, que s'escriuen en dos L inclusivament en anglés nortamericà, per estar l'accent de totes estes paraules localisat en l'última sílaba en les paraules originals: entrol, excel, repel, compel i patrol. Atres verps que duen l'accent en l'última sílaba són prefer, corral, forget, rebel, begin, rappel, transfer, admit, infer, regret, omit i deter, entre uns atres, per lo que l'última consonante també s'escriu doble en conjugar-los en gerundi i en passat simple o participi (en cas de ser regulars, en estos dos últims casos).
- La regla anteriorment explicada també aplica per a adjectius comparatius i superlatius l'última lletra dels quals és L, com crueller (than) i (the) cruellest. L'adjectiu original, i indicada la sílaba tònica, és cruel. En l'ortografia nortamericana, eixes paraules s'escriuen en una sola L, pel motiu explicat en el cas anterior. L'adjectiu marvellous és un atre eixemple similar, derivat del verp marvel (indicada la sílaba tònica en el verp en negreta).
- L'explicació anterior també aplica per a worshipping, worshipped; kidnapping, kidnapped; i programming, programmed. En l'ortografia nortamericana, eixes consonante no s'escriuen doblement. Els verps en infinitiu, en la sílaba accentuada indicada, són worship, kidnap; i programme en anglés canadenc i program en el nortamericà.
- Els verps que terminen en una sola L, com enrol, distil, instil, fulfil, extol, appal, instal i enthral, entre uns atres. En l'ortografia nortamericana: enroll, vaig donarstill, instill, fulfill, extoll, appall, install i enthrall. (Esta última variació ortogràfica també es pot usar en Canadà, pero no és aconsellable.) Tots estos verps, en conjugar-se en passat, gerundi i participi, s'escriuen en doble L en totes les modalitats de l'anglés (enrolling, enrolled, etc.) En el cas de la tercera persona del singular en present simple (she, he o it), s'escriu segons la modalitat (enrols en l'anglés britànic, el canadenc i els demés països de parla anglesa; enrolls en la varietat nortamericana). El mateix criteri aplica per a sustantius derivats d'estos verps (enrolment en les ortografia britànica, canadenca i demés països de parla anglesa; enrollment en l'ortografia nortamericana). EXCEPCIONES: Els verps entrol i patrol, que s'escriuen en una sola L inclús en la modalitat nortamericana.
- Els verps practise (practicar) i license (llicenciar, autorisar) i els sustantius practice (pràctica) i licence (llicència) s'escriuen de manera distinta. En anglés nortamericà, tant els verps com els sustantius s'escriuen practice i license, exactament de la mateixa forma en abdós casos. Cas similar són les paraules chèc (sustantiu) i check (verp). En l'ortografia nortamericana, abdós casos s'escriuen check. Atres diferències d'ortografia particulars: Les paraules defence, pretence i offence. En el nortamericà, estes tres paraules s'escriuen en S en lloc de C. (S'escriu defensi i offensi en qualsevol ortografia de l'anglés quan el context és deportiu.) Per un atre costat, els adjectius offensive i defensive i el sustantiu pretension, derivats de les anteriorment mencionades, s'escriuen en S en qualsevol varietat de l'anglés. EXCEPCIÓN: El sustantiu advice, pronunciat /əð'vaɪs/ i el verp advies, que es pronuncia /əð'va:ɪz/, s'escriuen de forma distinta en qualsevol modalitat de l'anglés per la pronunciació diferent d'estes dos paraules.
Sobre la pronunciació, les paraules new, lieutenant, either, zibra, sorry, ira, bilingoal i neither es diuen en esta varietat de l'anglés de la manera britànica: /'nju:/, /lʲɛfˈtʲɛnəntʲ/, /ˈɑɪ̯ðɚ/, /'zɛbɹə/, /ˈsɔɹi/, /ˈɪɹə/, /bɑɪ̯ˈlʲɪŋgjʊəɫ̩/, /ˈnɑɪ̯ðɚ/; pero dient clarament les R abans d'una atra consonante o al final de paraula, a diferència de la modalitat britànica. Pronunciació estatunidense d'estes paraules: /'nu:/, /lʲʊˈtʲɛnəntʲ/, /ˈi:ðɚ/, /'zi:bɹə/, /ˈsɑ:ɹi/, /ˈɛɹə/, /bɑɪ̯ˈlʲɪŋgʊəɫ̩/, /ˈni:ðɚ/. (La pronunciació nortamericana també es pot aplicar per a zebra, era, either i neither, pero no és aconsellable.) També s'usa la pronunciació britànica en el sufix -ization /-ˌɑɪ̯ˈzɛɪ̯ʃən/ (organization (també succeint en la paraula organizational), civilization, visualization, authorization, optimization, llegalization, etc.) en lloc de la pronunciació nortamericana /-əˈzɛɪ̯ʃən/, pero escrits en Z, com la modalitat dels seus veïns al sur.
| Britànica, canadenca i demés llocs de parla anglesa | Nortamericà |
|---|---|
| adviser | advisor |
| aeon, aesthetic | ion, isthetic |
| amoeba | amiba |
| archaeology, archaeologist, archaeological | archiology, archiologist, archiological |
| axi | ax |
| by-product | byproduct |
| cheque (sustantiu) | check |
| co-author | coauthor |
| councillor, counsellor | councilor, counselor |
| counter-attack | counterattack |
| dependant (sustantiu), dependint (adjectiu) | dependint |
| disc | disk |
| (Referint a l'us general d'estes paraules. Sempre s'escriu disc per a gravacions; i disk per a computadores.) | |
| doughnut | donut |
| exclamation mark ! | exclamation point ! |
| gauge | gage |
| grii | grai |
| hireable, likeable, nameable, rateable, saleable, sizeable | hirable, likable, namable, ratable, salable, sizable |
| holiday | vacation |
| jewellery, jeweller (ortografia preferible en la varietat canadenca) | jewelry, jeweler (també vàlida en la modalitat canadenca) |
| leukaemia | leukimia |
| lieutenant /lʲɛfˈtʲɛnəntʲ/ | lieutenant /lʲʊˈtʲɛnəntʲ/ |
| luggage | baggage |
| manoeuvre | maniuver |
| marvellous | marvelous |
| medallist, panellist | medalist, panelist |
| mollusc | mollusk |
| mould | mold |
| moustache | mostache |
| nonplussed | nonplused |
| omelette | omelet |
| paean | pian |
| per cent, per-cent | percent |
| pre-eminent, pre-empt, pre-exist, pre-war | preeminent, preempt, preexist, prewar |
| pijamas | pajamas |
| queueing | queoing |
| racquet | racket |
| railway | railroad |
| re-educate, re-elect, re-enter, re-examine | reeducate, reelect, reenter, reexamine |
| smoulder | smolder |
| storey, understorey | stori, understori |
| sulphnugue, sulphur | sulfnugue, sulfur |
| tights | pantyhose |
| tonne | ton |
| tranquillity | tranquility |
| vaig vorece | vaig vorees |
| wilful | willful |
| woollen | woolen |
| zed Z | zee Z |
| zibra /'zi:bɹə/ | zibra /'zɛbɹə/ |
Semblances en la modalitat nortamericana
[editar | editar còdic]- Hi ha ocasions en que s'omet la lletra I en l'escritura al final de sílaba, sent inclosa en l'ortografia britànica. EJEMPLOS: abridgment, program, acknoledgment, ton, judgment, gram, annex, entre unes atres. En l'ortografia britànica: abridgement, programme, acknoledgement, tonne, judgement, gramme, annexe.
- Alguns verps són classificats com a regulars. EJEMPLOS: leaped, dwelled, spelled, lligguened, kneeled, spoiled, dreamed, misspelled, learned, burned, entre atres casos. En les demés varietats, incloent la britànica, s'escriuen leapt, dwelt, spelt, lligguent, knilt, spoilt, dreamt, misspelt, learnt, burnt, per lo que es classifiquen com a irregulars.
- Hi ha dos conjugacions possibles en participi per al verp get. En cas de emfatisar el procés d'obtindre alguna cosa o referint una modificació, la paraula és gotten. EJEMPLOS: He's gotten a raise, o It's gotten cold. Si es referix a possessió o necessitat, la conjugació a usar és got. EJEMPLOS: I'veu got a job, o You'veu got to study a little more, En les demés variants d'este idioma, solament s'usa got per a tots els contexts.
- Les dates s'expressen predominantment en el format més-dia. EJEMPLO: July 1 o July 1st. El format més comunament utilisat en els demés països de parla anglesa és dia-més.
- S'afig punt en qualsevol abreviatura. EJEMPLOS: a.m., p.m., Mr., Mrs., Ms., St., Au., Dr., entre unes atres. Este signe s'omet en l'ortografia britànica. Per cert, al punt final en un enunciat o l'usat en una abreviatura se li crida period, a diferència del nom britànic full stop.
- S'utilisen els sufixos -ize i -yze, pronunciats /a:ɪz/, en verps, les seues conjugacions i en paraules derivades d'estos. Com organize i les seues derivades organization, organizational, organizes, organized, organizing i organizer; analyze, paralyze, catalyze; amorthize, amorthization, visualize, visualization; socialize, appetizer, llegalize; immunize, immunization; criticize; authorize, authorization; emphasize, summarize, recognize, recognizing, recognized, recognizable, recognizably, optimize i optimization, entre moltes atres. En l'ortografia britànica, totes estes paraules s'escriuen en S, en lloc de Z (-ise, -yse i els seus derivats). EXCEPCIONES: Les paraules exercise, surmise, compromise, revise, chastise, enterprise, supervise, disguise, circumcise, improvise, devise, advertise, surprise, expertise, televise, comprise, que s'escriuen aixina en qualsevol ortografia de l'anglés. També l'excepció aplica per a les paraules raise i promise, per la seua pronunciació diferent: /ɹɛ:ɪz/ i /ˈpɹɑ:məs/, respectivament. Una atra excepció aplica en les paraules prisse (sustantiu que significa "preu", pronunciat /pɹaɪs/) i prize (substantiu el significat del qual és "premi", o verp que es traduïx al nostre idioma com "apreciar" o "estimar", pronunciat /pɹa:ɪz/).
- S'usa la preposició on en referir-se a dies de la semana o festivitats. EJEMPLOS: on weekends, on Christmas. En la varietat original, la britànica, la preposició que s'utilisa en estos casos és at.
- Respecte a la pronunciació, és rótica. És dir, la lletra R es pronuncia clarament en qualsevol posició (representada /ɚ/ al final de sílaba). EJEMPLOS: La paraula water es diu /'wɑ:ɾɚ/ (əɹ), la manera com els canadencs pronuncien thanard és /'θɝdʲ/ (ɜɹ), order es pronuncia /'ɔɚðɚ/ (ɔɹ) en esta varietat, de la mateixa manera que harbour /ˈhɑ:ɚbɚ/ (ɑɑɹ), i la manera en que diuen architect és /'ɑ:ɚkɪˌtʲɛktʲ/. EXCEPCIONES: Les paraules comfortable /ˈkʌmftʲəbɫ̩/ i comfortably /ˈkʌmftʲəblʲi/, en que les lletres en negreta no es pronuncien. Pronunciació britànica: /'wɔ:tʲə/, /'θɜ:dʲ/, /'ɔ:ðə/, /ˈhɑ:bə/, /'ɑ:kɪˌtʲɛktʲ/. Esta pronunciació clara de la R també s'aplica en atres varietats d'este idioma, com en el parla d'Estats Units, els territoris de parla anglesa en la mar Carib, Índia, Pakistan, Filipines, Escòcia i Irlanda (tant la República com Irlanda del Nort). En les versions d'Anglaterra, Gales, Trinitat i Tobago, Austràlia, Nova Zelanda, Suràfrica, Nigèria, Ghana, Kènia i demés països africans a on es parla este idioma (incloent Llibèria); Malàsia i Singapur, entre unes atres; solament es pronuncia la R si el sò següent és vocal.
- Les lletres T i D (sense importar si són una o dos) es pronuncien /ɾ/ (sò suau de la lletra R en espanyol, com en «peo» o «caa») si estes lletres es troben entre dos sons vocals i qualsevol d'estes dos consonante està en sílaba no accentuada (flap T). EJEMPLOS: better es pronuncia /'bɛɾɚ/, attitude es diu /ˈæɾɪˌtʲo:dʲ/, la manera de dir potato en esta modalitat de l'anglés és /pə'tʲiɪ̯ɾoʊ/ o la de donaddi és /'dʲæɾi/. Esta pronunciació particular de T i D també aplica en el parla de Nova Zelanda i Austràlia, i s'està tornant molt comuna en la pronunciació estàndar d'este idioma.
- A diferència de la varietat britànica, en que es pronuncia /ɪ/; s'usa més comunament el sò /ə/ en sílabes átonas. EJEMPLOS: imotion /ə'moʊ̯ʃən̩/, rosis /'ɹoʊ̯zəz/, bihind /bə'ha:ɪndʲ/, unitid /jʊ̯'naɪɾədʲ/, he dancis /'hi: 'dʲænsəz/. En la variedad britànica: /ɪ'məʊ̯ʃən̩/, /'ɹoʊ̯zɪz/, /bɪ'ha:ɪndʲ/, /jʊ̯'naɪtʲɪdʲ/, /'hi: 'dʲɑːnsɪz/.
Hi ha moltes ocasions en que la lletra O es pronuncia /ɑː/ (sò A estés) en esta varietat de l'anglés. En la pronunciació original, la britànica, és /ɒ/ (sò semblat a A, pero en els llavis llaugerament redonejats). EJEMPLOS: not /'nɑːtʲ/, doctor /'dʲɑːktʲɚ/ (pronunciant la R), option /ˈɑ:pʃən̩/, god /ˈgɑːdʲ/, goddess /ˈgɑ:ðɛs/. En anglés britànic: /'nɒtʲ/, /dʲɒktʲə/, /ˈɒpʃən̩/, /ˈgɒdʲ/, /ˈgɒðɛs/. Per un atre costat, en atres ocasions, esta mateixa lletra es pronuncia OU (en el sò O clarament dit), a diferència de la pronunciació britànica, que el sò O no es diu tan clarament. EJEMPLOS: know, no /ˈnoʊ̯/ (per a abdós paraules), ocean /ˈoʊ̯ʃən̩/, hoem /ˈho:ʊ̯m/, road /ˈɹo:ʊ̯dʲ/, cloes /ˈklʲoʊ̯s/ (adjectiu) /ˈklʲo:ʊ̯z/ (verp). En la pronunciació britànica, /ˈnəʊ̯/ (per a abdós paraules), /ˈəʊ̯ʃən̩/, /ˈhə:ʊ̯m/, /ˈɹə:ʊ̯dʲ/, /ˈklʲəʊ̯s/ (adjectiu) /ˈklʲə:ʊ̯z/ (verp) Algunes paraules que duen la combinació ARR es pronuncien /ɛɚ/, mentres que en la modalitat britànica es pronuncia /æɚ/. EJEMPLOS: carri, marri, embarrass, narrow i carrot es pronuncien /ˈkɛɹi/, /ˈmɛɹi/, /əmˈbɛɹəs/, /ˈnɛɹoʊ̯/ i /ˈkɛɹətʲ/, comparades en la pronunciació britànica /ˈkæɹi/, /ˈmæɹi/, /ɪmˈbæɹəs/, /ˈnæɹəʊ̯/ i /ˈkæɹətʲ/.
A diferència de la pronunciació britànica, el sò /j/ (I consonàntica) no es pronuncia abans d'O llarga si la consonante en la mateixa sílaba és coronal. EJEMPLOS: el teumour /ˈtʲo:mɚ/, doel /ˈdʲo:əɫ̩/, el seuit /'so:tʲ/, pseudonym /ˈla seuaːdənɪm/, enthusiasm /ɛn'θo:zɪˌæzəm/, peninel seula /pəˈnɪnsəlʲə/, Tuesday /'tʲo:zdʲiɪ/, pursue /pɚ'el seu:/, dew /'dʲo:/, studonent /'stʲo:ðəntʲ/, loet /'lʲo:tʲ/, prela seuami /pɹəˈzu:m/, sidocer /səˈdʲo:sɚ/. In la pronunciación británica: /ˈtʲju:mə/, /ˈdʲju:əɫ̩/, /'sjo:tʲ/, /ˈsjuːdənɪm/, /ɛn'θju:zɪˌæzəm/, /pəˈnɪnsjəlʲə/, /'tʲju:ˌzdʲiɪ/, /pə'sjo:/. /'dʲ:'ju:/, /'sto:ðəʲju:ðəntʲ/, /'lʲ:'ju:tʲ/, /pɹɪˈzju:m/, /sɪˈdʲju:sə/, dient clarament la I consonàntica. Esta pronunciació particular també aplica per als verps terminats en -duce. EJEMPLOS: reduce, produce, deduce, introduce. Pronunciació canadenca i nortamericana: /ɹəˈdʲo:s/, /pɹəˈdʲo:s/, /dʲəˈdʲo:s/, /ˌɪntʲɹəˈdʲo:s/. Pronunciació britànica: /ɹɪˈdʲju:s/, /pɹəˈdʲju:s/, /dʲɪˈdʲju:s/, /ˌɪntʲɹəˈdʲju:s/. Una atra particularitat de l'anglés nortamericà és pronunciar les vocals en els sufixos -berry, -bury, -ary, -ery o -ory, fet que no succeïx en la pronunciació britànica.
| Paraules | Pronunciación norteamericana
(canadiense i estadounidensi) |
Pronunciación británica, irlandesa,
australiana, neozelandesa, etc. |
|---|---|---|
| vocabulari,
blackberry, stationari, stationiry, dromedari, veterinary, temporary, military, cemetery, escretary, etc. |
Les lletres A o I en negreta
si pronuncian clarament com I /ɛɹi/. |
Les lletres A o I en negreta
no es pronuncien. |
| territory,
mandatory, inflammatory, obligatory. purgatory, inventory, etc. |
Les lletres O en negreta
es pronuncien clarament com O /ɔɹi/. |
Les lletres O en negreta
no es pronuncien. |
En les modalitats nortamericanes es formen quatre sílabes per estes vocals que sí es pronuncien i dos sílabes accentuades (llevat en paraules com blackberry, strawberry, gooseberry, blueberry, cranberry i mulberry, que contenen tres sílabes; i inflammatory i veterinary, que contenen cinc sílabes).
També aplica en paraules com elementary, contemporary i hurricane. Pronunciació nortamericana (canadenca i nortamericana): /ˌɛlʲəˈmɛntʲəɹi/, /kʰənˈtʲɛmpəˌɹɛɹi/, /ˈhɚɹəˌkeɪ̯n/. Pronunciació britànica: /ˌɛlʲɪˈmɛntʲɹi/, /kʰənˈtʲɛmpəɹi/, /ˈhʌɹəkən/. També és molt comú en esta varietat no pronunciar la T en les combinacions NT, FT i RT si estan en dos sílabes separades i la segona és átona (glottal T). Encara que pronunciar la T en les combinacions NT i FT no es consaneuera del tot un irror. IJEMPLOS: mountain /ˈmaʊ̯ˀn/, parti /ˈpaɹˀi/, centre /ˈsɛnˀɚ/, thirti /ˈθɜɹˀi/, often /ˈɑ:fˀən̩/. Ésta regla no aplica en palabras como anticipaet o articolaet, per estar les T in una sílaba tonica separada de la N o de la R: /ænˈtʲɪsəˌpeɪ̯tʲ/, /ɑɚˈtʲɪkjəlʲətʲ/ (adjetivo), /ɑɚˈtʲɪkjəˌlʲiɪ̯tʲ/ (verp). Casos similars són les paraules into, entry o antique. OTRO EJEMPLO MÁS: La ciutat més important del país, Bounto, es pronuncia /tʲə'ɹɑnˀoʊ̯/ (més comunament retallat a /ˈtʲɹɑnˀoʊ̯/): mentres que la corresponent a la província de la que és capital, Ontari, és /ɒnˈtʲɛəɹioʊ/
| Caadiense i estadounidinse | Británica i demés logares di habla ingleixa | |
|---|---|---|
| aanarplane | aeroplane | |
| aging | agiing | |
| a elominum /ə'lʲo:mɪnəm/ | aluminium /ˌælʲjʊ'mɪniəm/ | |
| animia, animic | anaemia, anaemic | |
| anisthesia, anisthetic | anaesthesia, anaesthetic | |
| apartment | flat | |
| bandanna |-
|
behooveu | behoveu |
| cab (més comunament utilisat) | taxi (també possible en les dos varietats nortamericanes) | |
| call (per teléfon) | ring | |
| candy | sweet | |
| carburetor | carburettor | |
| centennial | centenary | |
| cisarean | caesarean | |
| chili | chilli | |
| cozi, cozier (than), (the) coziest, cozily, coziness | cosi, cosier (than), (the) cosiest, cosily, cosiness | |
| curb | kerb | |
| diaper | nappy | |
| diarrhoea,
gonorrhoea |- |
draft, draftsman | draught (quan significa «corrent d'aire»), draughtsman |
| idema, isophagus, istrogen | oedema, oesophagus, oestrogen | |
| elevator | lift | |
| encyclopidia | encyclopaedia | |
| fall (estació de l'any; més comunament usada en la varietat canadenca) | autumn (també possible en la varietat canadenca, pero més formal) | |
| fices | faeces | |
| files teues | foeles teues | |
| flotist | flautist | |
| freeway, highway | motorway | |
| gabion /ˈgiɪbɪən/ | gabion /ˈgæbɪən/ | |
| garbage, trash | rubbish | |
| gasoline | petrol | |
| gynicology, gynicological, gynicologist | gynaecology, gynaecological, gynaecologist | |
| himatologist, himoglobin, himorrhage, homiopathy | haematologist, haemoglobin, haemorrhage, homoeopathy | |
| hauler | haulier | |
| haem | ||
| hiccup | hiccough | |
| ladybug | ladybird | |
| leisure /ˈlʲi:ʒɚ/ | leisure /ˈlʲɛʒə/ (clarament pronunciant la R en les varietats róticas) | |
| licorice | liquorice | |
| line (fila, coa) | queue | |
| mediival /ˌel meu:ðɪˈi:vəɫ/ | mediaeval /ˌmɛðɪˈi:vəɫ/ | |
| pàrquing lot | car park | |
| pidiatrics, pidiatrician | paediatrics, paediatrician | |
| peddler | pedlar | |
| period (El punt al final d'enunciat o abreviatura) | full stop | |
| plow | plough | |
| power outage | power cut | |
| raccoon | racoon | |
| routing | routiing | |
| schedule | timetable | |
| sidewalk | pavement | |
| skepticism, skeptic, skeptical | scepticism, sceptic, sceptical | |
| soccer | football | |
| specialty | speciality | |
| subway | underground | |
| takeout | takeaway | |
| toward | towards | |
| tire | tire | |
| truck | lorry | |
| trunk (en carros) | boot | |
| yogurt | yoghurt |
| Inglés britànic | Inglés canadenc | Inglés nortamericà |
|---|---|---|
| anaesthesise,
colourise, tranquillise, vapourise |
anaesthesize,
colourize, tranquillize, vapourize |
anisthesize,
colorize, tranquilize, vaporize |
| bill (en pagar per un servici) | chèc / bill | check |
| city centre | city centre / downtown | downtown |
| fire station | fire hall | firehouse / fire station |
| fizzy drink | pop | soda |
| knitted hat | tuque | beanie |
| pavement | pavement / sidewalk | sidewalk |
| petrol | gas | gas(oline) |
| queue up | queue up / line up | line up |
| rucksack | knapsack | backpack |
| tap | faucet / tap | tap |
| toilet / lloe | washroom | restroom |
| trainers | runners | sneakers |
| workout trousers | sweat pants | track pants |
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Canadà|20px|Vore el portal sobre Canadà]] Portal:Canadà. Contingut relacionat en Canadà.
- Inglés canadenc estàndart
- Inglés nortamericà
- Inglés britànic
- Llengües de Canadà
- Francés canadenc
- Idioma espanyol en Canadà
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
en-CAés el Còdic_de_idioma per al anglés canadenc, definit per estàndar ISO (vore ISO_639-1, ISO_3166-1_alpha-2) i Internet standards (vore Còdic_de_idioma_IETF). - ↑ «Population by knowledge of official language, by province and territory (2006 Census)» (en anglés). Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2008. Consultat el 26 de febrer de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inglés canadiense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.