Indirección
La indirección és una tècnica de programació. El concepte es basa en fer referència indirecta als senyes usant les direccionar de memòria que els contenen o per mig de punters que senyalen cap a eixos senyes o a les direccions que els contenen.
En la memòria no només s'almagasenen senyes dels programes (com lletres, caràcters gràfics, número natural, número entero, menge flotant, etc.) sino també direccionar de memòria, que al cap i a la fi també són senyes.
Per a efectes d'almagasenament i manipulació pel microprocessador, tots estos senyes no són més que una seqüència de bytes en diferents celes. El que una seqüència de bytes determinada s'interprete com un número o com una direcció depén del programador.
El mecanisme de indirección es pot encadenar de manera arbitrariamente llarga. La direcció que conté la direcció d'un senya, a la seua volta es pot almagasenar de nou en memòria. És possible almagasenar les direccionar de tal forma que calga seguir un encadenament de indirecciones per a aplegar finalment a accedir al senya.
En el següent eixemple, la "cela" (direcció de memòria 0x00000100) conté el senya 0x00000200 que a la seua volta representa la direcció de la nova "cela" que conté el senya que correspon a una direcció que conté un senya que representa la direcció 0x00000400 que finalment conté el senya que nos interessa. I aixina podem definir a voluntat o conveniència els diferents nivells de indirección que necessitem.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indirección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.