Indigo Rose
El Indigo Rose (també conegut com a tomata púrpura o purple tomato) és una varietat de tomata creada per mig d'hibridaje en varietats selvades, presentada en 2012.[1] Destaca tant per ser el primer en tindre un alt contingut d'antocianinas, com pel color púrpura que estes li conferixen al clafoll. El color pot ser tan obscuro com una albargina, per això també li'l coneix com a tomata negra o black tomato (en anglés).[2] Encara que hi ha atres tomates de colors similars, aquells es deuen a la mescla de varis composts de distints colors; mentres que en este cas es deu exclusivament a la presència de antocianinas.[3]
L'elevada concentració de antocianinas va ser buscada per la seua funció antioxidant que podria ajudar en la prevenció d'alguns tipos de càncer.[2] Algunes varietats selvades expressaven la antocianina en les llavors, que no són comestibles.[2] Per això, en els anys 1960 l'Universitat Estatal d'Oregó va iniciar el programa per a creuar varietats selvades en les domèstiques.[2] Encara que l'ocupació de tècniques alvançades de modificació genètica hagueren produït el mateix resultat en menor temps, no varen ser amprades. Des de l'universitat destaquen que es varen usar tècniques més antigues com el hibridaje, per a eliminar possibles temors infundats en el públic.[2][3] Esta varietat incorpora els gens Aubergine (Abg) de S. lycopersicoides, Anthocyanin fruit tomato (Aft) de S. chilense, i atroviolaceae (atv) de S. cheesemanii.[3]
El contingut de antocianinas és major en uns atres vegetals de distribució habitual, com els nabius. No obstant, es va optar per modificar tomates perque són un producte diàriament consumit, a lo manco en Estats Units a on residix l'universitat. També aclarixen que encara que puga associar-se el color púrpura a sabors intesos, l'elevada concentració de antocianinas que ho produïx no afecta el sabor. També advertixen que en tindre un color tan fort pot encobrir el color vert que indica que no han madurat. Com tota solanácea (incloent atres tomates, albargines i creïlla) i alguns Solanales (com la batata), només deu consumir-se el frut madur. El restant de les parts de la planta, i inclús els fruts verts, poden ser tòxics per la presència de l'alcaloide solanina.[2][4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Indigo Rose» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.