Indiano
.jpg){kind=link}
El terme indiano va ser la denominació coloquial del emigrant espanyol en Amèrica que retornava enriquit, una tipologia social que des del sigle d'Or s'havia fixat com un tòpic lliterari.[2] La denominació s'estenia als seus descendents, en connotacions admirativas o pijoratives segons el cas.[3]
Els indianos es varen convertir en líders locals en l'época del caciquisme (finals de el XIX i començos de el XX), periodo en el que grans contingents de jóvens, especialment de regions en fàcil eixida a la mar, com Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Vasc, Catalunya i Canàries, es varen vore obligats en eixa época a lo que es denominava fer les Américas:[4][5] emigrar en busca d'una millor fortuna en països iberoamericans com Argentina, Brasil, Chile, Cuba, Mèxic, Uruguay o Veneçola. En alguns casos acodien reclamats pels seus familiars ya establits en eixos llocs, formant-se negocis familiars de notable èxit. La major part no varen tindre tanta fortuna, i no varen trobar millor destí en Amèrica que la pobrea de la que fugien.cita requerida
Els que varen conseguir amasar verdaderes fortunes i varen decidir tornar anys més tart als seus llocs d'orige procuraven prestigiarse adquirint algun títul de noblea, comprant i restaurant antigues casonas o pazos, o construint palaus de nova planta, en un estil colonial o eclèctic molt vistós, que varen passar a cridar-se «casonas», cases de indianos o «cases indianas» (en algunes zones, com la localitat asturiana de Somado, són particularment abundants).[6] A sovint incorporaven en els seus jardins palmeras com a símbol de la seua aventura en terres tropicals.[7] També establien el seu mecenage en institucions de beneficencia o culturals, subvencionant la construcció d'escoles, iglésies i casa consistorials, construint i arreglant carreteres, hospitals, asils, dutes d'aigua i de llum elèctrica, etc. La lliteratura i art va fer referència moltes voltes a l'història de l'emigració a Amèrica i a la tornada dels indianos.[8]
La neteja de l'orige d'algunes d'estes fortunes sempre va estar en qüestió, especialment les dels que es varen enriquir en la tracta d'esclaus (com Antonio López i López, ennoblecido en el títul de marqués de Comillas), i que, en connivencia con els hacendados establits en ultramar, varen establir el grup de pressió negrero per a obstaculisar qualsevol tipo de llegislació abolicionista que poguera desenrollar-se en la metròpoli, com les reformes que impulsava Juliol Vizcarrondo (ell mateixa descendent de hacendados esclavistes). En el grup pro-esclaviste varen destacar Antonio Cánovas del Castell (germà de José Cánovas del Castell, enriquit en Cuba) i Francisco Romero Robledo.[9] L'esclavitut no es va suprimir definitivament en les colónies espanyoles fins al 7 d'octubre de 1886.
Els indianos de Galícia
[editar | editar còdic]Tan abundant va ser l'emigració gallega cap a països com Argentina, Uruguay o Cuba, que l'epítet de «gallecs» se seguix donant allí a qualsevol espanyol, siga com siga la seua procedència regional.[10] Alfonso Daniel Rodríguez Castelao va falcar la frase: «el gallec no demana, emigra». Entre els més afortunats varen estar Pancho de Reádegos, Basilio Álvarez, Rebuig Cudeiro, Juan i Jesús García-Naveira, Modest Estévez, etc.[11]
Els indianos d'Astúries
[editar | editar còdic]Astúries ha segut, junt en Galícia, la regió de la que més emigrants varen partir cap a Amèrica. En tornar, molts d'ells varen construir casonas que formen part d'una rica seria marqués de Argüelles, Manuel Ibáñez Posada (que va adquirir el títul de comte de Ribadedeva), el seu germà Luis Ibáñez Posada (va fundar el Banc Hispà Americà en la repatriació de capitals despuix del desastre de 1898), Íñigo Noriega Mendoza, Ulpiano Cuervo, Íñigo Noriega Lasso, Manuel Suárez i Suárez i uns atres.[12]
-
Sèu del Banc Hispà-Americà en Madrit (1902-1905).
-
Palau de Partarríu en Llanes.
-
Archiu de indianos de Colombres (1906).
-
Solavieya (1918).
_01.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cordobapedia.
- ↑ En Lope de Vega apareix en freqüència el viage a Índies en busca de riquea i el indiano enriquit, en matisos pijoratius (La nit de Sant Joan, El premi del ben parlar, La mossa de cànter; Amar, servir i esperar, El despreci agraït, etc.) En l'obra de Calderón també apareix el indiano com a personificació de la riquea. Baste este significatiu eixemple de "Guarda't de l'aigua mansa": Bons són pero dèu anys / d'Índies són molt millors / Yo pensava que l'adagi / de tindre el pare alcalde / era chiquet comparat / en la suma dignitat / de tindre el pare indiano. Felipe B. Pedraza Jiménez, Rafael González Cañal, Elena Marcello, Calderón: Sistema dramàtic i tècniques escèniques: actes de les XXIII Jornades de Teatre Clàssic: Almagro, 11, 12 i 13 de juliol de 2000, Universitat de Castella-la Mancha, 2001, ISBN 8484271382.
- ↑ Indiano de fil negre es definix en el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola, com a Home avaro, miserable, mesquí (Diccionario de la lengua española)
- ↑ «Américas». RAE.
- ↑ Ángel Bahamonde Magro, José Cayuela, José Gregorio Cayuela Fernández, Fer les Américas: Les èlits colonials espanyoles en el sigle XIX, Aliança Editorial, 1992, ISBN 8420642312.
- ↑ * Bores Gamundi, Cases de indianos [1] archivat en Wayback Machine., Junta de Galícia, ISBN 84-453-2803-4
- Alejandro Fernández Braña, Marta Llavona Camp, Un viage en el temps: Recorreguts per les cases de indianos en Astúries, Nuevedoce, 2008, ISBN 8493106038.
- Biblioteca indiana.
- Somao, el poble indiano de Pravia.
- Cases de Indianos en La Palma [2] archivat en Wayback Machine..
- Casas de indianos en Lanestosa i les Encartaciones.
- La ruta dels indianos en Catalunya.
- Casonas de indianos.
- Antigues Cases de indianos en Astúries i Cantàbria.
- Per l'occident astur. Cases de indianos (en El Món).
- La ruta dels indianos [3] archivat en Wayback Machine..
- Vídeo en youtube.
- ↑ * La palmera i la casa del indiano
- La palmera, símbol de poder... [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Guarda indiano la teua riquea (canta Alex Vicens), de la sarsuela Els Gavilans: [5]
- ↑ * Espanya i l'esclavitut. Cánovas del Castell i Romero Robledo
- Eloy Martín Corrals, L'esclavitut en la Catalunya de fins del sigle XVIII i primera mitat de el XIX. Els "amats" sirvientes de indianos i negreros, Història moderna, història en construcció (coord. per Pierre Vilar i Carlos Martínez Shaw), vol. 1, 1999, ISBN 84-89790-30-2, págs. 133-150.
- ↑ «Històries d'immigrants espanyols» (en en). EL PAIS. Consultat el 2025-03-13.
- ↑ * Vicente Penya Saavedra,Indianos precursors de la filantropia docent en Galícia (1607-1699) [6] archivat en Wayback Machine., Revista d'Índies, Vol 59, No 216, CSIC, 1999.
- X.M. Núñez Seixas, Emigrants, cacics i indianos. L'influix sociopolític de l'emigració transoceànica en Galícia, Eds. Xerais de Galícia, Vigo, 1998. Resenya
- Les obres mestres dels indianos
- Bibliografia en Migraventura [7] archivat en Wayback Machine.
- ↑ L'arquitectura dels indianos [8] archivat en Wayback Machine..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.